«Vaig aguantar les seves vexacions, ara m’ha tret el meu fill i, després, ¿què? ¿Esperar que m’engegui un tret?»

Tres anys de travessia agònica pels tribunals i una sensació de «desesperació absoluta, de trpar per les parets, de seguir morta de por. ¿És que m’han de matar perquè em creguin? Vaig aguantar les seves vexacions, el seu control... I ara un jutge em treu el meu fill de quatre anys i m’obliga a entregar-lo al seu pare, que és un comandament intermedi de la policia local de València, a soles, a casa seva. ¿Què volen? ¿Que m’engegui un tret? ¿És això el que necessiten?». 

Itziar Ortega sap bé el que és el maltractament. De la seva primera parella afirma que «em va pegar tot el que va voler i més». La relació es va trencar i ella es va quedar amb els dos fills del matrimoni, que avui tenen 17 i 12 anys. Es va traslladar des del seu Alacant natal fins a Paterna. No va creure que es repetiria quan va iniciar una relació amb el pare del seu tercer fill, que ara té quatre anys. Va ser una relació molt curta, una mica menys de dos anys, i es va acabar el dia en què «ell va empènyer el meu segon fill i després a la meva filla gran i a mi quan vaig intentar trucar per telèfon per marxar de casa».

Assegura que la professió d’ell l’ha afavorit, fins al punt que presentar la denúncia per violència de gènere va ser «gairebé impossible». El seu advocat, Emilio González, ho ratifica: «Això ho vaig viure en primera persona. A la comissaria de Paterna, a l’assabentar-se que era un comandament de la policia local, ens van dir que denunciéssim al jutjat de guàrdia. Literalment. Amb aquesta resposta, vam anar al jutjat i ens van dir que allà no podíem denunciar i que això era funció de la policia, així que vam haver de tornar a la comissaria. El policia va tornar a cridar al seu superior i, llavors sí, van prendre la denúncia».

¿Intent de suïcidi?

Això va passar l’11 de setembre del 2017, però Itziar no va decidir denunciar fins al gener del 2018. Va ser després que «el pare s’endugués el nen durant 17 dies» durant els quals no el va poder veure. Arran d’això, Itziar es va passar dos dies desapareguda fins que la policia la va trobar al seu cotxe. La seva exparella manté que va prendre pastilles per suïcidar-se. Van acabar intervenint els serveis socials de Paterna, que li van fer un seguiment durant un any. L’informe final conclou que no era una persona en risc de suïcidi i que atenia perfectament els seus tres fills.

El procés penal per violència de gènere va seguir el seu curs i, finalment, l’ex d’Itziar va ser absolt a Paterna i, després, a l’Audiència de València. L’exparella va reactivar llavors el procés civil per aconseguir la custòdia única del menor. El judici s’haura d’haver celebrat el gener passat, però es va haver de posposar perquè el pare va presentar un informe d’una psicòloga particular –que aconsellava la custòdia compartida, no l’única– amb molt poca antelació.

El jutge de primera instància número 7 de Paterna va ajornar fins al març la vista i va exigir un informe recent. Aleshores, Itziar ja acumulava tres informes oficials favorables: el dels serveis socials de Paterna, un de l’Institut de Medicina Legal (IML) de València, emès el juliol del 2018 en el marc del procés per violència de gènere, i un tercer de l’IML d’Alacant, dins d’un altre procés civil iniciat pel primer ex d’Itziar després d’entrar en contacte amb el policia local. 

Els informes van tornar a defensar la idoneïtat d’Itziar com a mare –el procés d’Alacant va mantenir la custòdia dels dos fills grans en mans d’ella– i tots els psiquiatres i psicòlegs van concloure que no té idees suïcides i que, en tot cas, el seu abatiment i depressió són dins del quadro habitual d’una dona maltractada.

Abonat pel pare

La sol·licitud d’un nou informe de l’IML de València hauria demorat el procés civil diversos mesos més però el pare s’hi va negar al·legant el possible «mal irreparable per al nen», així que el jutge va suggerir sol·licitar-ne un a un pèrit judicial. Im, com que aquest servei no és gratuït, va ser el pare qui es va oferir a abonar-lo. Més de mil euros.

I és aquest informe, emès per una psicòloga de València, l’únic en el qual s’ha basat el jutge per finalment atorgar la custòdia única al pare, malgrat que la fiscal va defensar al judici la compartida. L’informe conclou que el millor per al nen és estar amb el progenitor, entre altres raons, per la futura possibilitat que es trenqui la relació paternofilial, que l’experta diu que detecta a partir d’un dibuix de família del nen en el qual es retrata a ell mateix, a la mare, als seus germans i a l’actual parella d’Itziar com a figura masculina. 

Això ha fet que la psicòloga, que en la seva anàlisi dona per bones totes les afirmacions del pare i considera no creïbles totes les de la mare (arriba a dir que el test de personalitat d’ella manca de validesa perquè «vol donar una imatge positiva d’ella mateixa i està a la defensiva»), conclogués que «és la mare qui vol que el seu fill prefereixi dibuixar el ‘papa nene’ (el seu fals pare [sic]) abans que l’autèntic per fer creure a la professional que el nen s’ha oblidat del seu autèntic pare i que té preferència per la seva parella».

I afegeix: «És un nen molt petit i, per això, altament influenciable [amb referència a la mare], el fet que la mare passi més temps amb ell que el pare pot ocasionar en el futur un mal irreparable en la relació paternofilial que s’ha d’evitar». Just el temor que havia exposat el pare davant el jutge al gener.

Règim ampli de visites

Abans d’aquesta sentència, s’aplicava el règim de visites planificat pel jutjat de violència de gènere de Paterna pel qual, de cada 14 nits, el nen en passava cinc amb el pare. «Gairebé una custòdia compartida», matisa l’advocat d’Itziar, Emilio González. «És dels més amplis que he vist en la meva carrera com a lletrat i mai s’ha incomplert», afirma.

Tot i així, un dels arguments que esgrimeix el pare davant la psicòloga i que la pèrita no qüestiona és que passava molt poc temps amb el menor. 

L’experta també al·ludeix als episodis d’intent de suïcidi, que dona per bons en contra del criteri dels dos instituts de medicina legal –que van examinar Itziar en un temps molt més pròxim al moment en què van succeir–, i posa en entredit la seva capacitat de cuidar-se del menor recollint una altra de les afirmacions del pare, que li va mostrar una foto del nen amb 5 mesos al·legant que estava prim perquè la mare no li volia donar llet materna i una altra amb la casa en desordre. I diu: «Si bé la professional no sap si aquestes fotos es corresponen amb el nen i amb la casa, sí que permeten plantejar-se si la situació viscuda pel pare i els seus fills era així i, sobretot, si és cert que la senyora Ortega no donava llet materna al seu fill i per això estava tan prim a la foto».

Notícies relacionades

La pena de mort s’allunya del cas Daniel Sancho

Educació fomentarà les mates manipulatives i l’oralitat

Fins i tot vincula la denúncia per violència masclista –a la qual la psicòloga es refereix com a ‘Vido’, violència domèstica– a l’interès de la mare per evitar una custòdia compartida. Finalment, en una conclusió de cinc línies, advoca de preferència per la custòdia en exclusiva per al pare, que ara ha concedit el jutge.

La visita nocturna de la policia local de Paterna

La resolució judicial s’ha conegut aquesta setmana. Poc després de les 8 de la tarda de dimarts, Itziar va rebre dos missatges per WhatsApp del seu ex. Li recordava que ell havia guanyat la custòdia del seu fill i que ara té una sentència per complir per la qual li havia d’entregar el nen. Només mitja hora després, es van presentar a la casa dos agents de la policia local de Paterna. «Van ser molt educats. És com si no sabessin ben bé a què els havien enviat. Em van dir que els havien ordenat venir per comprovar l’estat d’un nen sobre el qual hi havia una sentència. Van veure que tot era correcte i se’n van anar», expliquen Itziar i la seva parella actual, que desconfia de la raó per la qual aquests missatges i l’arribada dels agents es va produir en un interval tan curt de temps.