L’impagament de pensions alimentàries és una forma de «violència econòmica», segons el Suprem

  • Deixa els fills en un «estat de necessitat» i l’altre progenitor li provoca una «doble victimització», segons dictaminen els jutges de l’Alt Tribunal

L’impagament de pensions alimentàries és una forma de «violència econòmica», segons el Suprem
1
Es llegeix en minuts
J. G. Albalat
J. G. Albalat

Redactor

Especialista en judicials

Ubicada/t a Barcelona

ver +
Patricia Martín
Patricia Martín

Periodista

Ubicada/t a Madrid

ver +

El Tribunal Suprem dictamina en una sentència que l’impagament d’una pensió alimentària «pot configurar-se com una espècie de violència econòmica, ja que l’incompliment d’aquesta obligació deixa els mateixos fills en un estat de necessitat en el qual, davant la seva curta edat i manca d’autosuficiència, necessiten aquest aliment, primer per una obligació moral i natural que té l’obligat i, si aquesta no arriba, haurà de ser per obligació judicial».

A més, continua l’argumentació dels jutges, si no se satisfà la pensió alimentària en la quantia que es va estipular en conveni o resolució judicial «serà el progenitor que se’ls queda en custòdia qui ha de substituir amb el seu esforç personal l’incompliment de l’obligat, amb la qual cosa, al final, s’exerceix una doble victimització, a saber: sobre els fills, com necessitats d’uns aliments que no reben, i sobre el progenitor, que ha de substituir l’obligat».

El Suprem es pronuncia d’aquesta manera en una sentència en la que condemna un home, que va deixar d’abonar 34.634 euros als seus fills, a la pena de sis mesos de presó pel delicte de l’article 227 del Codi Penal i manté la condemna per alçament de béns, per haver-se despatrimonialitzat dolosament, per evitar el pagament de la pensió.

Les maniobres

Notícies relacionades

Segons els jutges, malgrat l’al·legat del recurrent, «hi va haver ocultació i sostracció dels béns i actius pertanyents a la societat amb la consegüent impossibilitat que els mateixos quedessin afectats al pagament dels deutes», així com intencionalitat en les «maniobres de despatrimonialització» dels seus béns.

Tot i així, l’Alt Tribunal redueix la pena inicialment imposada per l’Audiència de Mallorca, d’un any de presó, a sis mesos pel delicte d’impagament de pensions. I, en l’alçament de béns, de tres anys de presó a un any i sis mesos, al no presentar-se circumstàncies agreujants.