El pla Zero Covid, ¿utopia o solució?

Amb la incidència en altiplà i repunts en diverses comunitats, a Espanya comença a treure el cap una nova onada epidèmica, mentre altres països europeus ja hi estan immersos. Amb un procés de vacunació lent i l’amenaça de les variants, la pandèmia s’assembla al dia de la marmota: ningú garanteix que aquesta desescalada serà l’última. ¿Hi ha algun pla b? No pocs científics defensen que sí: l’estratègia Zero Covid, consistent a reduir la incidència al mínim mitjançant confinaments, control de fronteres i quarantenes per als casos importats. Els seus detractors al·leguen que això només funciona en països insulars i remots, com Nova Zelanda i Austràlia, o dictadures com la Xina, però els seus defensors creuen que no només no és una utopia, sinó l’única solució viable per salvar vides i economies.

No és un pla utòpic de quatre científics bojos. L’editor de ‘The Lancet’, Richard Horton, va publicar el gener passat l’article titulat «Offline: The case for No-COVID», en què defensava que, «després de més de dos milions de morts arreu del món –ara ja en són 2,7–, hem de considerar que l’eliminació del coronavirus no només és necessària, sinó factible».

A més de científics, altres experts i ciutadans formen una xarxa creixent que advoca per l’estratègia Zero Covid a Espanya. El grup «Libres de COVID Espanya» (@libresdecovid a Twitter) forma part de la Zero Covid Alliance, una xarxa de grups en diferents països europeus. Està també integrat a Endcoronavirus.org, una xarxa fundada per Yanner Bar-Yam, científic de sistemes complexos als Estats Units.

Aprende más sobre quienes somos @libresdecovid y que es la estrategia #ZeroCovid y el #ZeroCovidChallenge

Aquí en @telediario_tve

👇

1/6 pic.twitter.com/kCuPjpyGG0

— libresdecovidESP (@libresdecovid) 17 de marzo de 2021

La radiòloga María Jesús Díaz Candamio ha recolzat públicament aquesta estratègia com a metge i ciutadana. «Zero Covid o No Covid consisteix a aconseguir en unes setmanes una reducció el més gran possible de contagis (no necessàriament zero) per aconseguir que tornem a portar una activitat social normal», explica FAR.

Díaz Candamio nega que les estratègies Zero Covid siguin una utopia. Recorda que estan sent aplicades amb èxit a diversos països i són aplicables també a occident, tal com van publicar a ‘The Lancet’ a l’octubre científics de renom. «Christian Drosten, viròleg, i Walter Ricciardi, professor de Salut Pública, assessors respectivament dels governs d’Alemanya i d’Itàlia, són partidaris d’aquesta estratègia, que es contraposa a la que predomina a Espanya i als països del nostre entorn, de mitigació, que ens obliga a conviure amb el virus tolerant uns nivells basals d’incidència que donen lloc a una dinàmica de successives onades de contagis i subseqüents restriccions», explica. La doctora afegeix que perquè l’estratègia Zero Covid funcioni és essencial «millorar el sistema de Salut Pública i augmentar la capacitat de rastreig, acompanyat d’un suport econòmic, assistencial i psicològic per poder assegurar l’aïllament dels casos. El dilema entre salut i economia no existeix –afegeix–, perquè els països amb més morts són també els que estan patint més econòmicament».

Un altre metge que ha defensat públicament l’estratègia Zero Covid és Guillermo Aldama, cardiòleg intervencionista, que igual com Díaz Candamio treballa a l’Hospital Universitari de la Corunya (Chuac). En un fil de Twitter, dissabte passat, al·ludia a l’excés de mortalitat d’Espanya i el contrast amb Nova Zelanda: «Mentre Espanya ha perdut gairebé 90.000 vides més que altres anys, Nova Zelanda n’ha salvat més de 2.000».

Com recorda Aldama, la primera ministra neozelandesa, Jacinta Ardern, va adoptar fa un any, en principi, l’estratègia de mitigació, però després de consultar amb el seu comitè científic i observar les catastròfiques prediccions, va decidir substituir-la per la de supressió. Va declarar l’estat d’emergència el 25 de març amb 100 casos i cap mort, mentre que Espanya ho va fer 10 dies abans amb 10.212 casos i 386 morts. Aquest país d’Oceania «ha estat un mes en estat d’alarma, nosaltres 8, i seguim...», remarca el metge del Chuac. Els confinaments han sigut puntuals: Auckland, la seva ciutat més poblada, n’ha tingut dos aquest any, a mitjans de febrer, de només tres dies, i un altre de set a principis d’aquest mes, decretat després de detectar-se només un parell de casos locals.

Països molt més grans i no insulars, com la Xina, han estats molt temps sense declarar casos locals. Dijous passat en va notificar un a la ciutat de Xi’an, el primer del qual es té constància oficial des del diagnosticat el 14 de febrer. A Occident hem vist amb sorpresa i enveja grans festes sense distància social a Wuhan, el primer gran focus de la pandèmia.

L’epidemiòleg Juan Jesús Gestal Otero, professor emèrit de Medicina Preventiva i Salut Pública de la Universitat de Santiago de Compostel·la, creu que adoptar la via Zero Covid hauria de ser «una estratègia de país», més que autonòmica. «Seria, fins i tot ara, una magnífica decisió, però no crec que les nostres autoritats hi estiguin pensant, ja que ja s’estan plantejant disminuir les restriccions per poc que millori la situació», opina l’expert.

Per Gestal, seria bo «fins i tot en aquest moment en què ja tenim més a prop la possibilitat d’incrementar la immunitat de la població amb les vacunes que van arribant en més quantitat. Evitaria molt patiment i moltes morts, i permetria una reactivació més ràpida i completa de l’economia. Seria factible fer-ho controlant l’entrada i circulació de les persones, però no veig voluntat política per a això, sinó al contrari», lamenta l’epidemiòleg.

Un altre expert que recolza aquesta estratègia és l’epidemiòleg canari Lucas González, que recorda que «els països que se l’han marcat com a objectiu utilitzen paquets de mesures molt diferents, i que Espanya podria, en principi, trobar el seu propi camí».

Sobre aquesta qüestió, l’epidemiòleg per la Universitat de Harvard José María Martín Moreno, va apuntar el gener a FAR que «per idiosincràsia cultural i per la dinàmica de contagis a la qual hem arribat, l’estratègia asiàtica de supressió contundent seria difícilment traslladable a Europa. Sí que es pot establir una estratègia mixta, amb mitigació intensa més incorporació d’aspectes més propis de l’estratègia de supressió», va assenyalar el catedràtic de la Universitat de València, que va destacar, en qualsevol cas, que «hi hauria d’haver una molt millor coordinació europea».

El temps per canviar el rumb s’acaba. L’OMS adverteix sobre un augment de casos a Espanya a l’abril. A més, la motivació per complir les restriccions s’esgota. Sense un objectiu clar, la fatiga pandèmica és la pitjor de les lloses.

Doctora en Medicina i especialista en Radiodiagnòstic a l’Hospital Universitari de la Corunya, María Jesús Díaz Candamio té un blog dedicat a la divulgació en radiologia i dos perfils de Twitter, @Vilavaite –en anglès– i @Perbess amb més de 22.000 seguidors en total. Hi fa divulgació mèdica i defensa l’estratègia Zero Covid, en la qual Galícia –diu– tindria avantatge per la seva situació geogràfica perifèrica i les seves limitades comunicacions terrestres.

«No soc epidemiòloga ni experta en Medicina Preventiva o Salut Pública, ni viròloga, però com a ciutadana crec necessari ajudar a difondre el missatge dels que sí que són experts que consideren que l’estratègia Zero Covid és l’única sortida a aquesta pandèmia», aclareix la doctora.

#Mitigación vs. #Supresión
Con dos ejemplos paradigmáticos#España
desastre total, cero estrategia!

vs. #NuevaZelanda
éxito absoluto, aplicando estrategia #ZeroCovid

Magnífico resumen de @Guillermo4ldama
vía @libresdecovid #ZeroCovid #ZeroCovidChallenge #NoQuieroCuartaOla pic.twitter.com/1Kl7lADDEm

— María Jesús Díaz ⚡#ZeroCOVID (@Perbess) 20 de marzo de 2021

–¿No és una utopia que Espanya pugui perseguir l’estratègia Zero Covid sent part de l’espai Schengen de lliure circulació?

–Les estratègies eficaces davant la pandèmia s’haurien de portar a terme a nivell paneuropeu, tal com han sol·licitat a ‘The Lancet’ científics de tot Europa davant les noves variants.

–Amb el procés de vacunació cada vegada més avançat, ¿continua tenint sentit l’estratègia Zero Covid?

–Per descomptat. Les vacunes són una ajuda fonamental per als objectius Zero Covid, ja que la vacunació de la població disminueix la circulació del virus, però només el 4% dels espanyols estan completament vacunats davant la Covid-19. Esperem que s’acceleri, però som molt lluny d’aconseguir el llindar d’immunitat de grup, ja que al disminuir l’eficàcia de les vacunes contra certes variants, potser serà necessari tenir un percentatge de població vacunada pròxim al 100% per arribar-hi. Cert que està vacunada la població de màxim risc, els usuaris de residències, però encara no ha acabat la vacunació dels més grans de 80 anys. Si es compleixen els pitjors pronòstics d’una nova onada després de Setmana Santa tindrem la població d’entre 60 i 80 anys sense vacunar, i aquest és precisament el rang d’edat amb més ocupació de les ucis en les anteriors onades. Hem d’evitar que es repeteixi el col·lapse.

Notícies relacionades

El sospir de les vinyes: una escapada a La Rioja per recuperar el temps

Mansour Gueye, el senegalès que després d'una dura travessia en pastera va acabar vivint a Espanya: "Vaig venir per buscar-me un futur millor i tenia clar que el primer era aprendre l'idioma"

–¿I les variants? ¿L’estratègia Zero Covid és més necessària per frenar-les i que no en sorgeixin altres de noves?

–Efectivament. Continuaran sorgint noves variants del SARS-CoV-2 mentre hi hagi alta circulació del virus. Les variants poden ser més contagioses, com la britànica B.1.1.7, o poden escapar (de moment parcialment) a la protecció per anticossos després d’haver passat la malaltia o haver sigut vacunat, com passa amb la sud-africana B.1.351 i la vacuna d’AstraZeneca. De tota manera, la protecció atorgada per la immunitat cel·lular continuaria sent efectiva.