El dia que Marta Calvo NO complirà 27 anys

A les 10.05 hores d’avui, Marta Calvo Burón compliria 27 anys. Però no podrà fer-ho perquè fa un any, quatre mesos i dos dies que va morir assassinada pel seu presumpte botxí, Jorge Ignacio P. J., a la presó mentre s’instrueix la causa contra ell per aquest homicidi, els d’Arliene Vargas i Lady Marcela Ramos i els atacs a unes altres dotze dones més.

I un any, quatre mesos i dos dies després d’aquell 7 de novembre del 2019, la mare de Marta, Marisol Burón, haurà de celebrar-ho en la intimitat perquè les restriccions sanitàries tampoc li permetran aquesta vegada posar en marxa l’acte públic d’homenatge que li demanen el cos i l’ànima. «És un dia dolorós, més dolorós que els altres, si és que això és possible. No és que continuï trobant-la a faltar, és que cada dia la trobo més a faltar. Diuen que el temps ho cura tot, però jo no veig aquest moment. No crec q arribi mai...».

«Des d’aquell dia no visc, sobrevisc. Si continuo dempeus és per la força que ella em dona i per l’amor que jo li continuo donant cada dia». I per les ganes de trobar-la, perquè gairebé un any i mig després del seu assassinat, continua sense haver recuperat el seu cos; sense tenir un lloc on tenir-la, plorar-la i honrar-la. «És molt dur anar a dormir cada dia sense saber on serà. Els dies de fred i pluja són els pitjors. Penso: ‘Jo aquí, calentona a casa meva, i la meva filla, allà fora... ¿On serà, déu meu?»

No es desespera. Confia «plenament en la Guàrdia Civil, perquè sé que continuen treballant, que no hi ha un dia que no ho hagin fet tot per poder tornar-me-la. Ho sé perquè m’ho han promès. Tinc clar que aparèixer, apareixerà», sentencia.

Notícies relacionades

Els reptes de transitar a l'edat adulta amb un trastorn de salut mental: gairebé el 60% dels joves reconeix tenir problemes

Les pluges tornen a partir de demà i podrien ser copioses

Marisol confessa que anhela el moment de veure assegut a la banqueta i condemnat a Jorge Ignacio P. J. «Tinc ganes que arribi el judici per veure-li la cara, tornar a mirar-li als ulls i dir-li: ‘Mira’m a la cara una altra vegada i torna a dir-me com aquell dia a Manuel que no coneixes la Marta. ¡Digues-m’ho una altra vegada!’. Però no tinc pressa. Cap. Ni en vull. Vull que la Guàrdia Civil i la resta de les forces de seguretat prenguin tot el temps necessari perquè no s’escapi res i puguem aconseguir que el condemnin a presó permanent revisable. A la cadena perpètua ja sé que no hi puc aspirar, però almenys que compleixi aquells 20 anys sense descomptar ni un sol dia».

Recorda amb dolor, però també amb una alegria estranya i infinita l’últim aniversari amb la Marta. Va ser quan va fer els 25. El febrer del 2019. «Mai li havia preparat una festa sorpresa, i aquell any se’m va ocórrer fer-la. Es va posar tan feliç quan va arribar a casa creient que ens anàvem a dinar a algun lloc i es va trobar amb la cançó d’‘Aniversari feliç’ i amb tots aquí cantant-los-la... Es va posar a plorar de l’emoció», rememora Marisol amb tendresa. «De vegades penso que va ser així perquè sense saber-ho, aquest havia de ser l’últim...»