Vivenda

Desnonen 16 famílies al centre de València per construir 32 apartaments turístics

  • Un fons francès no renova els lloguers i ofereix diners a famílies amb nens i a avis perquè deixin lliure dues finques al carrer Túria

Desnonen 16 famílies al centre de València per construir 32 apartaments turístics
4
Es llegeix en minuts

Viuen de lloguer al centre de València des de fa dècades però la seva tranquil·litat va acabar fa uns mesos, quan van començar a arribar les primeres cartes amb un missatge clar: així que vagin vencent els contractes de lloguer han d’anar-se’n. Els hereus de l’antiga propietària de les dues finques ubicades al carrer Túria (números 49 i 51, de vuit vivendes cada una) han venut els immobles a un grup francès que va veure les possibilitats monetàries que planteja reconvertir aquestes vivendes familiars en pisos turístics al centre de la ciutat.

I així, veïns que fa dècades que resideixen al barri, i que porten els seus fills a les escoles de la zona i amb el seu metge de família de tota la vida a uns passos, veuen com es redueixen les seves opcions mentre augmenten les dels turistes i les dels fons d’inversió. Volen que se’n vagin i com més aviat, millor. I famílies senceres es veuen obligades a acomiadar-se de la que ha sigut casa seva des de fa dècades. Això sí, es neguen a afrontar la derrota sense, almenys, lluitar i que se sàpiga el que està passant en una ciutat «que convertirà el seu centre en una zona fantasma, sense veïns i amb turistes com únics residents». I és que entre la família de Pedro –amb cinc fills, tres dels quals menors d’11 anys– i la dels seus veïns Miguel (90 anys) i Paquita (85) hi ha 14 històries més, persones amb noms i cognoms, amb família, que veuen truncada la seva vida perquè se n’han d’anar ja de les seves vivendes perquè d’altres s’enriqueixin en el que ha sigut el seu barri «de tota la vida».

Els nous propietaris volen construir a les vivendes de 16 famílies un total de 32 apartaments turístics. Envien cartes i burofax perquè tenen la data de venciment dels contractes molt clara. Per a les vivendes i per als baixos comercials que allotgen una escola infantil i un mític restaurant vegà. Però, a més, com que volen que els inquilins marxin al més aviat possible per materialitzar el seu projecte, treuen la cartera i ofereixen diners sense concretar les quanties, explicant, a més, que com abans se’n vagin, més cobraran. «Visc aquí des de fa 21 anys. Fa uns anys vaig invertir 20.000 euros a fer diverses reformes al pis. Tinc 5 fills i la seva vida és en aquest barri. ¿On anem? Amb els preus actuals del lloguer ¿on aconsegueixo una casa a prop de l’escola per a la meva família? I a sobre ens pressionen. Ens ofereixen diners i diuen que si marxem abans del 30 de març, més quantitat serà. És indigne el que està passant i les maneres de pressionar fan esgarrifar», explica Pedro.

Notícies relacionades

De les «males arts» per pressionar en sap, bastant, Paqui, la filla de Miguel i Paquita, una parella de 90 i 85 anys que resideixen a la mateixa casa des de fa 50 anys. El matrimoni té un contracte de lloguer «de renda antiga» i això els diferencia de la resta. «Em vaig posar a buscar un pis per a ells i en vaig trobar un per 650 euros. Al carrer Túria ells paguen 150 euros així que l’actual empresa propietària va fer números i així, sense dubtar-ho, em van oferir 30.000 euros, és a dir, en van calcular 5 anys més de vida dels meus pares i arreglat. Lamentable. Una altra opció que em van dir és que els fiqués en una residència i em callo la resposta que els vaig donar. També els han ofert anar-se’n a un altre pis, que vaig anar a veure i que, en fi, estava que venien ganes de plorar. I els fiquen por, és clar. Que es quedaran sols a la finca i els ocuparan les cases del costat... Que agafin els diners ara perquè tots els altres veïns se n’aniran sí o sí... És tan indigne tot que me’n vaig directa a parlar amb un advocat a veure què puc fer perquè, la veritat, és que els meus pares no volen marxar de la que ha sigut i és la seva llar», explica Paqui, amb una indignació evident.

L’escola infantil ocupa els baixos de la finca des de fa 40 anys, no obstant, el 30 de juny haurà d’abandonar les instal·lacions, igual que el restaurant vegà. Molts veïns de les dues finques afectades del carrer Túria ja han marxat al vèncer els seus contractes de lloguer. Les ofertes han sigut individuals i secretes. D’altres, no obstant, resisteixen a l’espera que la Conselleria de Vivenda o l’Ajuntament de València intervinguin perquè no els facin fora de les seves cases.