Neix un servei per acabar amb els abusos contra els discapacitats

Tot va començar l’estiu del 2017. La Marta, un nom fictici amb què se sent còmoda aquesta dona que viu en una residència de persones amb discapacitat intel·lectual, va tornar a contactar amb un vell amic de la infància. La majoria de converses eren a través de Facebook, però també quedaven amb certa freqüència. En menys d’un mes van iniciar una relació de festeig. Ell li demanava insistentment tenir un fill, i ella s’hi negava sense donar-li més importància. Fins que tot es va torçar. «Normalment durant l’estiu me’n vaig de vacances amb el meu oncle. Però ell em va dir si volia passar uns dies a casa de la seva mare, i ho vaig acceptar», explica amb el cap cot. Passava el 17 de juliol de 2017.

Dues setmanes a l’infern

Els dies de festeig van durar poc. «Al segon o tercer dia em van dir que tenien un bat de beisbol i que si no feia el que ells volien em pegarien», recorda la Marta. Tancada en un pis de la Mina (Sant Adrià de Besòs) es va convertir en la criada de la casa. «Havia de fer el menjar com ells volien, netejar la pols, fregar el terra, fer la bugada...» No hi havia escapatòria. Fins i tot quan li trucaven per telèfon tenia la família darrere del clatell recordant-li el que havia de dir. «I també van abusar de mi: em van violar», sentencia la Marta. Encara recorda com el seu agressor li esquinçava el vestit i les calces. «Fins i tot quan em sortia sang. Li era igual que sagnés o que xisclés», explica.

Quan l’oncle de Marta, amb qui sol passar les vacances, va demanar saber on era ella, van començar les indagacions policials. La dona va haver d’aguantar dues setmanes en aquell infern fins que la policia la va poder rescatar. Durant aquell temps els seus agressors també van canviar el número titular de la seva prestació social per cobrar-la ells. Quan es va descobrir aquest delicte, del qual Marta no tenia coneixement, ja s’havien embutxacat 19.000 euros del compte. ¿Per què creus que van anar per tu? «Es pensaven que com era la tonteta del poble podrien fer el que volguessin amb mi», assumeix ella.

La Marta va trigar gairebé dos anys a explicar aquells abusos. «Tenia molta por que vingués a buscar-me», es defensa. «Recordo que sentia la seva veu fins i tot en els somnis. Tota l’estona. ‘Et mataré, et mataré’. No podia treure-me’l de sobre». El dany psicològic va ser tal que la Marta va patir una crisi psicòtica mesos després. El 2019 ho va explicar tot. «Si no ho denuncies continuarà fent mal a altres persones», afirma avui amb enteresa.

Una unitat especialitzada contra la impunitat

La Marta no recorda ja les vegades que ha hagut de relatar i reviure aquests abusos. I n’està farta. Per sort, ella va ser una de les 18 persones amb discapacitat intel·lectual que van aconseguir el suprot de l’acabada de crear UAVDI. «Em van escoltar i em van creure», diu regalant un somriure a Joana Colominas, la coordinadora d’aquesta unitat. Ella va estar més tres hores prenent-li declaració. «Molt a poc a poc, recordant les dates, les hores i tots els detalls. És molt diferent prendre declaració amb persones de confiança, que coneguin la seva discapacitat, els dediquin el temps que necessitin i els puguin orientar que si ho fan davant desconeguts. Llavors es posen molt nerviosos, es contradiuen i aquest testimoni valdrà molt poc», explica Colominas. En el cas de la Marta, la declaració presa per Colominas va ser la que van utilitzar els Mossos per investigar el cas i serà la que utilitzarà el jutge en aquest judici.

Violacions a casa

Una altra història similar és la que va viure P. La filla del seu nòvio, amb una discapacitat intel·lectual del 57%, va patir abusos continuats durant quatre anys per part de la parella de la seva mare. «M’ho va explicar un dia, passejant el gos, just després que la seva mare tallés la relació amb ell». La noia li va dir que estava contenta que l’haguessin deixat perquè aquest senyor era dolent. I va ser llavors quan va relatar les violacions anals, vaginals i orals repetides brutalment durant quatre anys.

P., a més de ser familiar de la víctima, és advocada penal. «Que poguéssim tenir el suport de l’UAVDI va ser brutal», explica. La perícia de la unitat els va ajudar en dos sentits. «Ens van donar consells per a la família que van ser molt importants». Per exemple, no preguntar a la noia ni li van fer reviure el trauma. Però, a més, va permetre que ja s’hagi obert judici oral contra el seu agressor. «Que emetin un informe sobre la veracitat del seu relat i aconsegueixin que la seva declaració no caigui en incoherències és la principal prova que sosté el delicte. La majoria de casos d’aquest tipus acaben arxivats. Aquesta vegada no passarà i aquest home pagarà per tot el que ha fet», afegeix l’advocada.

Colominas assenteix amb el cap. Van decidir crear la unitat el 2017, després dels primers tallers que van impartir els Mossos d’Esquadra als centres de dia, residències i tallers ocupacionals de l’entitat. «Quan explicàvem què eren els abusos sexuals, les violacions, les extorsions... van començar a aixecar tots la mà. ‘A mi això m’ha passat’, deien». Van veure com els casos acabaven en no res i van decidir imitar a Catalunya un servei que ja hi havia a Madrid. «Ens vam dormar i ara podem prendre declaració policial i judicial, però també assessorar els Mossos i els equips especialitzat de la Ciutat de la Justícia que estan especialitzats en menors, però no en persones amb discapacitat».

Notícies relacionades

Un dels "jardins de marihuana" d’Europa

Reinventar el periodisme

Durant el seu primer any de vida van atendre 18 persones amb discapacitat intel·lectual. El 2020 han sigut 35 les víctimes ateses i 16 les consultes de sospites. El 77% de les víctimes van patir abusos sexuals, en el 14% dels casos van ser extorsions econòmiques i el 9% van rebre agressions físiques. Més de la meitat dels abusos van ser perpetrats per persones que no formen part de la seva vida. En un de cada quatre els abusos van ser dins de la família, i en un 14% van passar als centres o residències que els atenen.

Sense finançament públic

En el dia d’avui, l’UAVDI se sosté amb els fons de la fundació Catalonia, donacions privades i alguna subvenció pública. Són tres treballadores, entre les quals una psicòloga forense, les que atenen les víctimes. «Volem que continuï sent gratuït i que puguem continuar treballant conjuntament amb els Mossos», diu Colominas. La policia els remet casos de tota la geografia catalana. No obstant, el finançament públic continua sense arribar. «Ens agradaria poder tenir més empleats per poder treballar en la recuperació del trauma que deixa cada agressió. Desgraciadament avui no tenim recursos per a això».