Més de 600.000 atacs contra dones a Espanya en cinc anys

Les Forces i Cossos de Seguretat de l’Estat van registrar 601.416 infraccions penals amb les dones com a víctimes entre l’1 de gener del 2015 i el 31 de desembre del 2019. De tots aquests delictes, 305.271 van ser actes de violència psíquica; 233.577, agressions físiques; 44.333, atacs de violència sexual, i 18.235, de violència econòmica.

Són les principals dades de l’Informe sobre violència contra la dona 2015-2019 que va presentar aquest dimecres el Ministeri de l’Interior. L’estudi incorpora informació recollida per la Guàrdia Civil, Policia Nacional, Mossos d’Esquadra, Policia Foral navarresa, Ertzaintza i totes les policies locals que faciliten dades al Sistema Estadístic de Criminalitat. Es tracta, doncs, del primer informe amb participació de totes les forces de seguretat espanyoles, i de l’estudi de criminalitat sobre la dona més complet conegut en aquest país fins ara.

Segons l’estudi, més de la meitat (51%) dels delictes coneguts per les forces policials han sigut atacs psicològics. Aquest delicte té més freqüència sobre dones d’edats compreses entre els 31 i els 40 anys. La violència física es dona amb més freqüència contra les dones joves, d’entre 18 i 30 anys. La violència sexual troba el seu grup de víctimes més nombrós entre les menors d’edat.

Agressor pròxim

Agressor pròximÉs una dada destacable de l’informe el fet que de tots els casos d’homicidi coneguts, només un 20% van venir precedits per denúncies prèvies d’algun tipus de violència.

La parella o l’exparella apareix al retrat estadístic com la causant del 70% dels delictes. Aquestes tipologies penals han crescut un 18% en el lustre estudiat, i dins d’aquesta escalada, la violència domèstica puja un 7,3%.

Més del 64% dels casos coneguts per les Forces de Seguretat han tingut lloc al domicili o voltants de la vivenda, i en un 48,8 existia convivència entre la víctima i l’agressor.

Estius negres

Estius negresUn 75 per cent de les dones que han sigut víctimes d’aquests delictes són espanyoles, segons les dades recollides per les forces policials.

En la casuística de la violència contra la dona a Espanya s’observa una estacionalitat, i els mesos de juliol a setembre són els que més dades d’aquesta criminalitat mostren. Així mateix, en l’estadística s’observa una tendència de creixement dels delictes fins al 2019.

La violència de gènere representa el 68% dels delictes coneguts, i la domèstica (fets comesos en l’esfera familiar, en què la víctima no és parella o exparella de l’agressor), el 12%.

L’edat de les víctimes de violència de gènere denunciants mostra un altiplà estadístic majoritari entre els 18 i els 40 anys. En els extrems de l’estudi per edat, figuren un 2,6% de menors d’edat i 2% de majors de 65 anys. En aquests pics d’edat, especialment el de les dones grans, s’amaguen grans filons d’infradenúncia.

Els autors de l’estudi estimen que només el 30% dels casos de violència contra la dona arriben a ser denunciats, i, d’aquests, només el 20 per cent de situacions de violència de gènere arriben a ser denunciades.

La violència sexual és el tipus d’atac que menys es denuncia, amb un 4% dels casos estimats, seguida de l’assetjament, amb un 16,6%.

Violència i edat

Violència i edatEl tipus penal dels maltractaments es dona en el 61,6% dels casos denunciats o detectats per les policies, i un 7,7% són trencaments d’ordres d’allunyament.

La relació violència física/violència psíquica evoluciona d’un extrem a l’altre segons puja l’edat de la víctima, en què es va reduint la diferència estadística entre totes dues. La violència psíquica és més important a les franges d’edat més avançada.

La violència sexual representa el 7% dels delictes coneguts, en què l’agressor mostra preferència entre les menors d’edat. Els tipus més violents, agressió sexual i agressió sexual amb penetració, es fa majoritària en el grup de víctimes compreses entre els 18 i els 30 anys.

L’edat adulta és l’habitual en els casos de violència econòmica, l’única de les violències contra la dona en què no s’observa estacionalitat. L’impagament de prestacions representa el 91,8% d’aquests delictes, amb un perfil majoritari de la víctima comprès entre els 31 i 40 anys.

Llocs amb turisme

Llocs amb turismePer escenaris de comissió dels delictes, resulta destacable que un 23,1% tenen lloc en vies de comunicació. I per espais geogràfics, l’estudi reflecteix una especial incidència, o acumulació de victimitzacions, en les autonomies de les Balears, Melilla i les Canàries, i, per províncies, a les de Las Palmas, Alacant i Almeria, tenint en compte la taxa de delictes per 1.000 habitants.

La violència física s’acumula més a Melilla i les Balears; la psíquica, a les Balears, Melilla i el País Basc; la sexual, a les Balears, Melilla i les Canàries, i l’econòmica, a Ceuta, Múrcia, les Canàries i Catalunya, amb incidència destacada a Tarragona.

Aquesta visió geogràfica de la criminalitat contra la dona es complementa o s’encreua amb l’estacionalitat del fenomen, cosa que dona una explicació per a aquestes concentracions: la majoria d’aquestes zones són àrees turístiques amb gran afluència de visitants estivals.

Millores

MilloresL’informe, que utilitza una metodologia sense precedents, respon a un «compromís del Ministeri de l’Interior per visibilitzar totes les formes de discriminació i violència que han patit les dones», va explicar María Jesús Cantos, cap de l’Àrea de Violència de Gènere de la Secretaria d’Estat de Seguretat. Segons la seva opinió, aquest estudi retrata «una violència exercida contra la dona pel fet de ser-ho, per ser considerades les víctimes pels seus agressors com que no tenen els drets mínims de llibertat, respecte i capacitat de decisió».

Notícies relacionades

El paper de l'artteràpia en cures pal·liatives: “Per a ell era una manera d'expressar les seves emocions”

El 80% de municipis hauran de tenir un pla contra els focs

El ministre de l’Interior, Fernando Grande-Marlaska, anunciarà el pròxim dia 5 un paquet de mesures per incrementar l’efectivitat de la lluita de les forces de seguretat contra aquest tipus de delictes. Es farà incidència en el que María Jesús Cantos va anomenar «àrees de millora».

Dues consistiran en una revisió dels plans preventius d’aquestes violències i en un intent de reducció de la infradenúncia.