El coronavirus alenteix l’atenció sanitària a les persones trans

Alemanya, Dinamarca, Finlàndia o Irlanda. En aquests països residien desenes de persones trans que, en els últims mesos, trucaven desesperadament a les portes de la Unitat Trànsit a Barcelona. «Hem sigut sempre un pol d’atracció de l’atenció sanitària de la comunitat trans de tot el món. El que va passar amb la pandèmia és que moltes d’aquestes persones tenien programades operacions en clíniques privades que es van posposar, i van acabar acudint a nosaltres per desesperació», explica Rosa Almirall, responsable d’aquesta unitat de referència. Molts, buscaven recolzament psicològic o informació dels plans hormonals que ofereix aquesta unitat. Durant els últims sis anys, un de cada quatre pacients atesos a Trànsit, segons les dades de la metge, residien fora de Catalunya. L’últim any, la mitjana d’estrangers que picava a la porta era de 15 a la setmana.

Creixement pandèmic

Des del seu inici el 2012 fins avui, el nombre de pacients atesos a Trànsit s’ha multiplicat per 10. De 70 pacients anuals l’entitat ha passat a 800. En total, són més de 3.000 persones ateses. De fet, la pandèmia ha tornat a augmentar aquesta xifra, segons explica Almirall. «En primer lloc perquè el confinament ha donat molt més temps per pensar, i moltes persones s’han adonat que no s’identifiquen amb el gènere atribuït al seu sexe. Però també hi ha hagut persones que han hagut de tornar a casa els pares o familiars que no accepten el canvi d’identitat, cosa que ha provocat greus problemes d’ansietat per falta de recolzament», exposa la doctora.

Expansió territorial

No obstant, els últims quatre anys, arran de la instrucció aprovada el 2016 pel canvi d’atenció sanitària del col·lectiu trans, la unitat ha crescut considerablement. Són 10 persones les que hi treballen, i ja hi ha quatre unitats més amb metges especialitzats a Olot (Garrotxa), Reus (Baix Camp) , Terrassa (Vallès Occidental) i Lleida (Segrià). La previsió és que aquest any s’incorporin més metges especialitzats a Vic o Manresa. El repte és poder formar metges de família que puguin ajudar els pacients des del CAP.

Un dels grans temes encara per resoldre en l’atenció sanitària a les persones trans a Catalunya continuen sent les operacions de canvi de sexe. Aquest any els hospitals de Bellvitge, Can Ruti i Clínic han operat una cinquantena de persones que van comunicar el seu desig de canviar de sexe el 2016, segons apunten tant la doctora Almirall com entitats del col·lectiu trans com IVaginarium. Això suposa una reducció de les llistes d’espera de fins a tres anys respecte al 2019. Tot i així, l’espera és eterna per a moltes d’aquestes persones. «És necessari accelerar aquest procés, perquè les persones que volen fer aquesta operació la necessiten anímicament i psicològicament», assenyala Tina Recio, directora d’IVaginarium.

Operacions a Tailàndia

Notícies relacionades

El restrenyiment no seria la causa de les lesions anals al nadó maltractat

‘PNAS’ retira un estudi de Barbacid per conflicte d’interessos

Aquesta entitat organitza, cada any, una vintena d’operacions de vaginoplàstia a Tailanda per als qui no poden esperar la cua de la sanitat pública. Aquest any, la pandèmia ha obligat a paralitzar també aquesta via d’escapament. Un altre tema que preocupa Recio és el postoperatori de moltes pacients. «Una vegada operades, moltes dones tenen problemes per exercitar el sòl pelvià. La nostra musculatura no està preparada per allotjar una vagina i això genera molt dolor», explica Recio. Ara, l’entitat està impulsant un projecte que vol demostrar que la fisioteràpia ajudaria a remetre el dolor muscular que tenen les dones trans. Volen aconseguir que la fisioteràpia postoperatòria entri a la cartera de la sanitat pública.

Tot i que, en realitat, el gran problema de les persones trans es troba en les entrevistes de feina. «La diferència entre el nom que posa al currículum o el DNI, i el seu aspecte físic, no els ajuda a trobar feina. Menys encara quan estan en ple procés de transició», explica Almirall. Menys fàcil ho tenen les dones trans que no han tingut recolzament familiar i van haver de sortir de casa de forma precipitada, amb greus problemes formatius i educatius. «Crec que això comença a canviar, i ja tenim persones trans a la universitat», assenyala. La metge també veu diàriament com moltes dones trans relaten situacions d’abusos o agressions físiques i sexuals. «Em dol que dones feministes siguin incapaces d’empatitzar amb el col·lectiu trans i les violències que pateixen diàriament. Aquesta llei ha de ser aprovada per garantir drets socials», afegeix.