Catalunya tindrà una nova selectivitat d’aquí a tres cursos

  • La Conselleria d’Educació treballa també per implantar a les aules un batxillerat més competencial l’any 2022-2023

Catalunya tindrà una nova selectivitat d’aquí a tres cursos
Es llegeix en minuts

Conscient que el batxillerat actual, que data de l’any 2008, ha quedat ja superat pels quatre costats –tant pels continguts com per les metodologies docents–, la Conselleria d’Educació ha començat a treballar en un nou model per a aquests estudis postobligatoris a Catalunya, que espera tenir completat la primavera del 2022 i que té previst poder implantar a les aules el curs 2022-2023. La intenció és que els estudiants que es graduïn l’any següent, en el curs 2023-2024 (és a dir, els que ara són a tercer d’ESO), tinguin també un nou sistema de selectivitat, adaptat a les condicions d’aquest nou batxillerat.

Per a això, segons confirmen fonts del departament que dirigeix Josep Bargalló, «un grup de treball ha començat ja a elaborar el nou model, a partir d’un document aportat per experts, i n’està preparant un esborrany». En paral·lel, Educació manté contactes amb les universitats, ja que són les que elaboren les proves de selectivitat, en col·laboració amb professorat dels instituts de secundària. 

La reforma que vol escometre Educació busca un batxillerat, segueixen les mateixes fonts, «més competencial, que sigui útil com a etapa per als alumnes i que no estigui només orientat a superar les proves d’accés a la universitat», com passa gairebé sempre en el sistema actual. 

L’objectiu és un batxillerat «competencial, obert, flexible i orientador», alineat amb una primària i una ESO cada vegada més innovadores

El propòsit, en definitiva, és que els estudiants tinguin la possibilitat de cursar un batxillerat «competencial, obert, flexible i orientador», alineat amb una educació primària i una ESO cada vegada més obertes a les noves metodologies educatives. El model que ara mateix és sobre la taula «s’està inspirant en currículums d’altres països com Finlàndia», afegeixen.

La reforma aprofita així mateix «l’oportunitat que brinda ara la LOMLOE, [també coneguda com a llei Celaá], que obre la porta al fet que els currículums siguin diferents».

El valor de la memorització

El canvi d’orientació i de metodologia «no implica abandonar la memorització de determinats continguts, però només els que no siguin estrictament necessaris», va assenyalar recentment Maite Aymerich Boltà, directora general de Currículum i Personalització, en una entrevista a TV-3. «Un alumne ha de dominar l’element memorístic, però només això no és suficient. Si una persona té moltes dades però és incapaç d’aplicar-les, de gestionar-les, de poder utilitzar-les en un debat o de resoldre situacions quotidianes, llavors aquesta persona no és competent», va afegir Aymerich.

Notícies relacionades

Les universitats ja fa diversos anys que treballen també en la reforma de la selectivitat, d’acord amb les noves tendències pedagògiques. El debat, de fet, l’han liderat grups d’investigadors i experts de les facultats d’Educació, que advoquen per unes proves en les quals els alumnes demostrin no només la capacitat de memorització, sinó també les habilitats en la resolució de problemes, entre altres competències.

El nou batxillerat incorporarà, com ja preveu la mateixa LOMLOE, una quarta modalitat (que s’afegeix a les ja existents d’arts, ciències, i humanitats i ciències socials). A més, es brindarà als estudiants la possibilitat de fer els dos cursos en tres anys, una opció que ara es considera excepcional però que queda normalitzada amb la llei educativa recentment aprovada pel Congrés dels Diputats.