La denúncia d’una doctora: «Les autoritats són insensibles a la situació»

Tot i que vol guardar l’anonimat, el seu relat és esquinçador perquè, igual com els seus companys, durant la primera onada «es va abocar» amb els malalts, totes les hores del dia, fins i tot caps de setmana. Però després de mesos en què els professionals sanitaris han advertit, per passiva i per activa, que l’atenció primària necessita recursos per atendre adequadament no només els pacients Covid va arribar un moment que no va poder «resistir més» al veure que «les autoritats són insensibles a la situació i no ho pensen arreglar».

En el seu cas, «el detonant va ser la vaga» que els professionals dels CAP catalans van realitzar a mitjans d’octubre, només un parell de dies perquè es va produir una pujada dels contagis i van decidir desconvocar-la per no perjudicar més els malalts. «Pensàvem que si explicàvem a Salut que la gent es morirà, farien alguna cosa, però no els importa gens», afirma en to dur.

Diagnòstics tardans

També es mostra crítica amb «la falta de sensibilitat de la població». «Quan veus que es contagien fins a 18 membres d’una mateixa família, això suposa un volum de treball horrorós, tot i que siguin asimptomàtics, cal realitzar el seguiment, les baixes laborals i aquell temps l’has de treure d’altres coses importants», relata.

El gran volum de treball i la necessitat de mantenir la distància física provoca que més de la meitat dels pacients en primària, sobretot els d’altres patologies, siguin atesos telefònicament, un sistema que, segons la seva opinió, «té utilitat en algunes coses» però, com que el pacient no és davant, «l’ull crític es perd» i als metges se’ls «passen algunes coses».

A això s’uneix que el col·lapse hospitalari provoca que es retardin algunes proves i que el diagnòstic de malalties greus, com el càncer i d’altres, en ocasions arribi més tard i per tant amb un pitjor pronòstic. En el seu cas, per exemple, va diagnosticar tard un limfoma i «a part del malalt, a ningú li fa més mal que a un metge». Però, segons la seva experiència, els pacients no ho comprenen, se senten abandonats i ho paguen amb els professionals. «A sobre que et mates a treballar, t’insulten i això psicològicament mina molt», afegeix.

L’ajuda psicològica

En definitiva, que sent que la pandèmia els ha deixat «sols, abandonats i sense recursos» i «l’ha trencat com a professional». Si bé, està en tractament amb la Fundació Galatea, que al març va posar en marxa un servei de recolzament psicològic per a professionals sanitaris de tot Espanya i creu que ho «superarà».

Com ella, des de l’arribada del virus 984 sanitaris han demanat ajuda a aquest servei, el 70% han sigut donats d’alta però d’altres han hagut de ser derivats a psiquiatres o programes per a trastorns severs i addiccions. I això que, segons expliquen des de la Fundació, molts professionals són reticents a demanar ajuda i no ho faran possiblement fins que passi el més difícil de la pandèmia.

Notícies relacionades

Un estudi confirma que es pot restaurar la biodiversitat

Creat el grup d’experts per al traspàs de Rodalies

Però ja hi ha estudis a Espanya que indiquen que, després de la primera onada, un 28% va patir depressió, una xifra sis vegades major que la població general abans de la pandèmia, un 22% trastorn d’ansietat, gairebé un de cada quatre pànic i un 6% abús de substàncies. I el final de la pandèmia encara queda lluny.