El ‘Filomena’ va deixar l’equivalent al consum d’aigua urbana a Espanya en un any

La borrasca ‘Filomena’ va deixar a Espanya del 7 al 10 de gener una acumulació de 5.000 hectòmetres cúbics (hm³, que equival al consum d’aigua de les ciutats durant un any, segons dades aportades per les Confederacions Hidrogràfiques i els mesuraments de pluviometria de 70 estacions de l’Agència Estatal de Meteorologia (Aemet) al Ministeri per a la Transició Ecològica i Repte Demogràfic.

Els resultats hídrics són una estimació inicial que haurà de comprovar-se segons es vagi fonent la neu que encara queda. L’estudi ha tingut en compte també les imatges per satèl·lit que calcula que la superfície nevada de la Península va arribals als 256.000 quilòmetres quadrats, entorn de la meitat del territori.

En total, el Programa d’avaluació dels recursos hídrics procedents de la innovació (ERHIN) ha estimat en uns 5.000 hm³ la quantitat d’aportacions d’aigua que ha deixat el ‘Filomena’.

Els embassaments acumulen 28.000 hectòmetres cúbics

En concret, s’ha calculat que el volum total de recursos hídrics a Espanya ronda els 100.000 hm³ a l’any, la capacitat total dels embassaments espanyols és d’uns 55.000 hm³ i en aquests moments emmagatzemen uns 28.000 hm³.

A més, assenyala que el volum estimat d’aigua reutilitzada suposa uns 380 hm³ a l’any i el dessalatge anual arriba als 540 hm³, mentre que la demanda anual d’aigua és d’uns 32.000 hectòmetres cúbics. Precisament, el proveïment a les poblacions suposa entorn de 5.000 hectòmetres cúbics anuals, més o menys la quantitat que en tot just tres dies va deixar el ‘Filomena’.

En aquest context, el ministeri valora que aquesta acumulació permetrà augmentar la reserva d’aigua durant la resta de l’any, principalment en zones de muntanya.

El Programa ERHIN es desenvolupa des del 1984 per estimar el volum d’aigua en forma de neu a les principals serralades espanyoles per optimitzar la gestió dels recursos hídrics i, en especial, conèixer de forma anticipada les aportacions previstes als principals embassaments.

De tota manera, els resultats hauran d’anar contrastant-se a mesura que es fongui la neu i es tradueixi en un increment dels cabals dels rius, els volums als embassaments i els increments en els nivells dels aqüífers.

La conca de l’Ebre, la més beneficiada

Notícies relacionades

La meitat dels sèniors de 65 a 74 anys fan esport de manera habitual

La policia expulsa de Catalunya més de 100 multireincidents

Dels 5.000 hm³ recollits, la quantitat d’aigua més gran en forma de neu s’ha observat a la conca de l’Ebre, que es calcula en 1.955,26 hm³, seguida pel Tajo, que ha sumat 1.063,25 hm³ i pel Xúquer, amb 895,47 hm³.

Al contrari, les que menys es van beneficiar del ‘Filomena’ van ser a Galícia, on no va precipitar, de manera que a la conca del Miño va sumar 0 hm³ de neu i la del Miño-Sil, tot just 0,72 hm³.