Alerta del risc que la pobresa per la Covid es converteixi en estructural

L’informe ‘La pobresa a Espanya i Europa: efectes de la Covid-19’ elaborat per l’Institut d’Economia de Barcelona (IEB) i presentat aquest dimecres deixa al descobert una desigualtat «obscena», en paraules de Juan José López Burniol, vicepresident de la Fundació La Caixa i moderador de la taula rodona virtual en la qual s’ha donat a conèixer el contingut de l’estudi, que recorda dades, com que el 2019, abans de l’esclat de la pandèmia, només Romania tenia una taxa de treballadors pobres més alta que Espanya a tota la Unió Europea. El catedràtic de la UNED Luis Ayala, ha insistit que la pobresa va més enllà del cicle econòmic. «És un problema estructural que té molt a veure amb la debilitat de les polítiques redistributives», ha assenyalat l’expert. Un diagnòstic pràcticament idèntic a l’apuntat per Marta Curto, directora general d’anàlisi econòmica de la Generalitat de Catalunya, que ha recordat que la recuperació econòmica del període 2014-2019 –després del crac del 2008– no va anar acompanyada de millores en les taxes de pobresa. Curto, única dona entre els ponents, ha remarcat també que elles, una altra vegada, són les que s’han portat la pitjor part.

«Cada vegada costa més sortir de la pobresa, aixecar-se, i la vulnerabilitat ja era molt alta abans de produir-se el xoc de la Covid, un xoc que a Espanya ha sigut molt més profund que en altres països. Vivim en un país amb una polarització creixent i el risc que aquesta situació no sigui transitòria sinó permanent és molt alt», ha asseverat Ayala, que ha assenyalat que les llars amb nens són les que més van patir i que les ajudes no estan arribant als més vulnerables dins dels vulnerables (les persones que es mantenien gràcies a l’economia submergida, per exemple, no han tingut accés a ertos).

Notícies relacionades

Un nou Codi d’Accessibilitat per acabar amb les barreres físiques, sensorials i cognitives

¿Quan és el Dia de la Mare 2020? Dates de tots els països

Els autors de l’informe han celebrat l’ingrés mínim vital com a «resposta fonamental a la pandèmia», però han remarcat que té molts límits: el tap que s’ha fet en l’accés i la falta de coordinació amb les comunitats autònomes.

Joves sense ingressos

Curto ha apuntat també que, segons un estudi de la Caixa elaborat a partir de les nòmines dels seus propis clients, el 42% dels joves d’entre 16 i 29 anys que tenien ingressos entre mitjans i baixos han vist reduïts els seus ingressos, i el 44% dels quals els tenien baixos es van quedar sense ingressos.