Un formatge australià canvia de nom per tenir una connotació racista

El popular formatge australià Coon canviarà el seu nom per Cheer arran d’una campanya antiracistainiciada l’any passat que considerava el terme denigrant per als aborígens i altres persones de pell fosca.

L’empresa Saputo, la filial de la qual fabrica el famós formatge, va explicar en un comunicat que la marca pretén amb el canvi de nom «construir una cultura d’acceptació, inclusió i respecte, en què tots tinguin un sentit de pertinença», segons va declarar el seu director executiu, Lino Saputo. 

La paraula ‘coon’, una abreviació de ‘racoon’ (os rentador) que va sorgir durant l’època de l’esclavitud als Estats Units, es refereix de manera pejorativa a les persones de pell fosca per titllar-les de gandules, espantadisses i altres característiques denigrants.

Saputo segueix així els passos de diverses empreses al món que han canviat de nom des de l’any passat, arran de l’enfortiment del moviment antiracista Black Lives Matter, com el fabricant de tortites i xarops per a l’esmorzar Aunt Jemima, propietat de Pepsi, que representava de manera estereotipada Nancy Green, una cuinera afroamericana que va néixer com a esclava al segle XIX .

Dues dècades de campanya

La decisió de canviar el nom de la marca per part de Saputo respon a una carta que li va enviar el juny passat l’activista aborigen Stephen Hagan, que des de fa dues dècades ha defensat el canvi de nom d’aquest formatge, produït per primera vegada a Austràlia el 1935.

L’empresa deia en un missatge al seu portal d’internet, que va retirar a mitjans de l’any passat, que la marca es va batejar amb aquest nom en honor a Edward William Coon, que va patentar una tècnica per fabricar formatge a Filadèlfia, als Estats Units, el 1926, i negava la relació amb el terme pejoratiu per a persones de pell fosca. 

Però Hagan va recalcar en un article publicat en ‘The First Nations Telegraph’ el 2014 que William Coon era un immigrant rus sense educació que va treballar com a obrer i que la patent del formatge va ser llançada amb el seu nom 10 anys després que s’hagués començat a comercialitzar el producte.

Algunes conquestes

Les reclamacions dels indígenes australians han aconseguit que des de l’1 de gener d’aquest any es canviï part de l’himne nacional per honrar la seva presència al territori des de fa 60.000 anys. 

Notícies relacionades

La pena de mort s’allunya del cas Daniel Sancho

Educació fomentarà les mates manipulatives i l’oralitat

Així, la frase «perquè som joves i lliures» de l’actual himne nacional australià ‘Advance Australia Fair’ (‘Avança Austràlia Justa’), canviarà a «Perquè som un i lliures» per eliminar la referència a la recent creació de l’estat nacional d’Austràlia i reconèixer així la història anterior al colonialisme, que va obrir la porta per a l’espoliació de les terres dels aborígens i una discriminació sistemàtica. 

No obstant, la presència primigènia dels indígenes australians, que representen un 3,3% de la població de 25 milions d’habitants del país, encara no ha sigut reconeguda a la Constitució, que data de 1901, que no esmenta ni reconeix els aborígens ni els illencs de l’estret de Torres com els primers habitants del país.