Simón, 13 tècnics de Sanitat i un extern van ser els assessors per a la desescalada

El Ministeri de Sanitat ha fet públics els noms dels 15 tècnics que formaven part del comitè que va assessorar el Govern central el maig i el juny sobre la desescalada a les comunitats autònomes durant la primera onada de la pandèmia de Covid-19, segons consta en una resolució del Portal de Transparència a resposta de la petició de ‘Maldita.es’.

En concret, els experts que van formar part d’aquest comitè van ser 14 tècnics del Ministeri de Sanitat: Fernando Simón, María José Sierra, Berta Suárez Rodríguez, Pello Latasa, Carmen Varela, Pilar Soler, Elena Vanessa Martínez Sánchez, Lucía García San Miguel, Oscar Pérez Olaso, Susana Monge, Carmen Olmedo, Silvia Rivera, María C. Vázquez i Paloma González Yuste; als quals cal sumar un expert extern, el vicepresident de l’Associació Madrilenya de Salut Pública (Amasap), Javier Segura del Pozo.

Simón, com a director del Centre de Coordinació d’Alertes i Emergències Sanitàries (CCAES), i Sierra, el seu número dos, lideraven aquest comitè. Junt amb ells, Berta Suárez és cap d’Àrea del CCAES; Carmen Varela és científica titular del Centre Nacional d’Epidemiologia (CNE); Pilar Soler és tècnic superior de la Direcció General de Salut Pública, i Pello Latasa és l’actual director general de Salut Pública de La Rioja però era tècnic del CCAES.

A més, Elena Vanessa, Silvia Rivera i Lucía García San Miguel són tècniques del CCAES i Paloma González epidemiòloga també del CCAES; Óscar Pérez i Susana Monge són metges adscrits a aquest organisme; Carmen Olmedo és cap d’Àrea de Programes de Vacunació del Ministeri; i María C. Vázquez pertany a la Direcció General de Salut Pública.

La majoria d’aquests experts van firmar la carta a la revista científica ‘The Lancet’ en la qual el doctor Simón va defensar la gestió feta a Espanya i va criticar la politització de la pandèmia. Junt amb Simón, van participar en aquest document María José Sierra, Susana Monge, Berta Suárez Rodríguez, Lucía García San Miguel, Silvia Rivera Ariza, Elena Vanessa Martínez Sánchez, Óscar Pérez Olaso, Pello Latasa, Bernardo Guzmán Herrador, Lidia Redondo-Bravo, Montserrat Gamarra Villaverde i Jesús Pérez Formigó. És a dir, nou dels 15 membres del comitè d’experts de desescalada van subscriure aquesta carta.

En el seu text, els signants van assenyalar que han comptat amb experts externs que els han assessorat a l’hora de prendre decisions estratègiques. «La col·laboració entre l’administració de salut pública i més de 30 societats científiques ha estat en curs des del gener, i experts externs han assessorat decisions estratègiques. Hi ha múltiples grups de treball interterritorials, des de nivells tècnics fins a altament polítics, que es reuneixen almenys una vegada per setmana, i aconsegueixen un diàleg interterritorial fluid i una presa de decisions coordinada», van afirmar.

En la resolució donada a conèixer aquest dimarts, Sanitat justifica que «l’elaboració d’informes tècnics de valoració de l’epidèmia de Covid-19 en cada una de les comunitats autònomes durant el procés de desescalada realitzat els mesos de maig i juny va ser responsabilitat del Ministeri a través de la Direcció General de Salut Pública i, com a unitat d’aquesta Direcció General, del CCAES». De la mateixa forma, argumenten que «aquest treball es va realitzar de forma coordinada amb les conselleries de Sanitat de cadascuna de les comunitats autònomes i fent una anàlisi conjunta de la situació».

Sol·licituds davant Transparència

Fa tot just una setmana, el Ministeri va respondre a la sol·licitud presentada davant el Consell de Transparència i Bon Govern (CTBG), informant l’organisme sobre els experts que van elaborar els informes del procés de desescalada de les comunitats autònomes. No obstant, fins avui no es coneixia amb detall la identitat d’aquests tècnics.

El passat 30 de novembre, el CTBG va ordenar a Sanitat que, en el termini de deu dies, donés a conèixer els noms per considerar que no es vulnerava el dret a la protecció de dades i, per contra, afavoria el control de l’activitat pública per part els ciutadans en «decisions rellevants».

Així, donava la raó a un advocat que va reclamar la intervenció de Transparència el passat 6 de maig, el mateix dia en què Simón es va negar en roda de premsa a fer pública la composició del comitè d’experts. En concret, aquest advocat reclamava a Sanitat que l’informés sobre el nombre de persones que l’integraven i que les identifiqués amb noms i cognoms.

En un primer moment, Sanitat va respondre al requeriment el passat 10 de desembre, dins dels 10 dies de termini habilitats, en què va eludir donar a conèixer els noms del comitè d’experts. El Ministeri va argumentar que la mateixa Llei de Transparència l’obliga a demanar abans a aquests experts que es pronunciïn sobre l’esmentada sol·licitud d’informació.

La setmana passada, Sanitat va atorgar a Transparència aquesta informació una vegada que «tots els tècnics han prestat el seu consentiment sense formular cap oposició que se subministrin les seves dades de caràcter personal». «Per això es compliria així la finalitat del dret a la protecció de dades de garantir als individus un poder de disposició sobre les seves dades protegides», va argumentar el ministeri.

En el seu comunicat, el ministeri va defensar que, negant-se a publicar aquests noms, «ha buscat sempre garantir el dret a l’honor, la intimitat i la mateixa imatge d’uns empleats públics que no tenen condició d’alt càrrec estant emparats per l’article 14.1.h) del Reial Decret Legislatiu 5/2015, de 30 d’octubre, pel qual s’aprova el text refós de la Llei de l’Estatut Bàsic de l’Empleat Públic que garanteix el dret a la mateixa imatge, a la dignitat en el treball i a la intimitat».

La resposta de Sanitat a Transparència recull que l’elaboració d’informes tècnics de valoració de l’evolució de l’epidèmia de la Covid-19 en cada una de les comunitats durant el procés de desescalada durant maig i juny «va ser responsabilitat del Ministeri de Sanitat a través de la Direcció General de Salut Pública i com a unitat d’aquesta Direcció General, del Centre de Coordinació d’Alertes i Emergències Sanitàries». «Aquest treball es va realitzar de forma coordinada amb les conselleries de Sanitat de cadascuna de les comunitats autònomes i fent una anàlisi conjunta de la situació», va justificar Sanitat.

Notícies relacionades

Mor ofegat un menor al Bages al llançar-se a una bassa

Èxit a la Mina d’un pla contra l’obesitat infantil

En la seva resposta al CTBG, Sanitat també va esgrimir que «l’elaboració dels informes tècnics generats durant el procés va ser realitzada per un equip de professionals format per tècnics adscrits al Ministeri de Sanitat i tècnics designats per cadascuna de les comunitats autònomes en el marc de les seves competències i funcions». Així mateix, va especificar que «aquests tècnics van treballar en equip compartint la informació disponible i revisant de forma conjunta l’avaluació de la situació».

El passat 13 de desembre, el ministre de Sanitat, Salvador Illa, va reivindicar que aquests experts són «funcionaris» que tenen dret a «protegir la seva intimitat». «No tinc inconvenients en donar els noms però, ¿no té dret un funcionari públic a ser protegit en la seva intimitat?», va afegir en una entrevista en el programa ‘Salvados’ de La Sexta.