Blanc i solitari Nadal a la Cerdanya

La decisió del Govern de tapiar el túnel del Cadí perquè no pugi ningú, mesura que s’explica per l’elevada taxa de contagis i perquè l’hospital té una quinzena d’ingressats per covid, ha agafat els ceretans amb la guàrdia una mica baixa. I cansats. Perquè si alguna cosa ha causat aquesta pandèmia, a més de desgràcies personals en incomptables cases, és una certa letargia social. Per això tots els consultats destil·len més resignació que emprenyament, més sospirs que bufades. L’Iván, per exemple, que regenta el restaurant El Tastet Ibèric, a la plaça dels Herois, fiava la temporada al que pogués fer entre la nit de Nadal i Reis. Com tots els que es dediquen a la restauració, havia omplert la nevera perquè venia una pluja de ‘segonsresidents’. Parla amb aquest posat del que està fotut i ho sap, movent el cap i arquejant els llavis. «Ja sé que això és una ruïna, però no penso buscar culpables perquè no tinc temps. ¿El pont de la Puríssima? Sí, potser va ser excessiu... Faré el que pugui amb el menjar per emportar: hamburgueses, empanadilles, croquetes... I tinc clar que primer cobrarem nosaltres i després els altres. Si no puc pagar els meus treballadors, menys encara als bancs.»

Dinyen «els de sempre»

Al carrer d’Espanya s’ha improvisat una tertúlia. És l’Andrea, propietària de la botiga de roba infantil Els Tres Pins, un treballador de l’Hospital de la Cerdanya i una veïna. Passa també per allà una infermera i comenten la situació. Parlen del pont de la Puríssima, de com s’ha «anat tard i malament» i s’ha fet mal «als de sempre» i de com, en anys anteriors i a hores d’ara, aquesta zona estava a rebentar. I amb nadales sonant pels altaveus distribuïts per l’artèria. «El meu marit –detalla l’Andrea- té un restaurant i han perdut totes les reserves. ¿Què faran amb tot el menjar que van comprar per a les festes? No pot ser que tanquis una comarca sense detallar quines ajudes hi haurà per als afectats i quan les rebran». És aquesta, de fet, la reivindicació més repetida pel sector, el fet d’aïllar una comarca sense un pla b. En aquest punt del debat sorgeix l’exemple d’altres països, en què bars i restaurants reben el 70% de la seva facturació durant el temps que es mantenen tancats. Però ja sol dir-ho el doctor Argimon: «Si fóssim un país ric...».

Notícies relacionades

Joves extutelats imploren a Drets Socials que no els faci tornar ajudes

Posada en marxa dels tribunals d’instància i les oficines de justícia

Es queixen també de l’institut Pere Borrell, assenyalat com un viver de Covid. Diuen que s’hauria d’haver tancat per evitar la propagació del virus. Es lamenten que els joves van sense mascareta, i el cert és que en els 15 minuts de conversa, passen no menys de cinc humans en ple canvi de veu amb la protecció a la mà o mal col·locada. El tancament de l’escola, no obstant, no ha estat mai sobre la taula tot i l’alcalde, Albert Piñeira, recolzava els pares que així ho demanaven. En el dia d’avui, el Pere Borrell té 157 persones confinades (16 d’elles, professors) d’un total de 700 alumnes. El centre acumula 93 positius des que va començar el curs (28 en els últims 10 dies).

A l’estany de Puigcerdà, un home que dona menjar als ànecs diu que seran unes «festes més tranquil·les». Riu perquè s’estalvia sortir sense voler a Instagram, i, malgrat la dissort sanitària i econòmica, celebra que la Cerdanya pugui frenar i agafar aire. «No em preocupa massa, els pixapins tornaran. Sempre tornen, i en el fons, ens agradi o no, necessitem que així sigui».