¿Què és l’hafefòbia? La nova por provocada per la Covid

Experts en psicologia adverteixen de l’auge de fòbies davant la pandèmia, com l’hafefòbia o la por de ser tocat, que neix de la por irracional que aflora al relacionar de manera prolongada el contacte físic amb el contagi de la Covid-19 i la mort, i que pot tenir conseqüències especialment preocupants en nens i persones grans.

El psicòleg valencià Enric Valls explica que és la por «exagerada i persistent» el que genera una fòbia, que és «irracional, tòxica i que ens limita enormement en el nostre funcionament», i les psicòlogues Nika Vázquez Seguí i Gracia Vinagre posen el focus en els nens i la importància del contacte en el seu desenvolupament emocional.

Valls afirma que durant la pandèmia s’han potenciat certes fòbies, com la social, l’agorafòbia (por d’espais exteriors o multituds), les síndromes com la de la cabana (el sentiment de no voler sortir al carrer per un futur social d’incertesa) i l’hafefòbia, que consisteix en la por irracional de ser tocat per algú o per alguna cosa o de tocar alguna cosa.

Sorgeix per la por que apareix com a mecanisme de defensa davant una situació en la qual es produeix un manteniment prolongat de la distància social i pels missatges sobre el contagi del virus que fa que algunes persones s’obsessionin i paralitzin amb idees com el fet d’agafar el carretó de comprar, xocar el colze amb algú, prémer el botó de l’ascensor o obrir una porta.

«No veiem el final»

Segons Valls, «fa massa mesos que estem sotmesos a aquestes mesures» que generen estrès i ansietat prolongades, i encara «no veiem el final», cosa que «ens genera molt més sofriment i angoixa». Si això ho sumem a personalitats amb nivell d’autoexigència molt alta, es té més tendència a patir aquesta fòbia.

Vinagre assegura que els missatges arriben com un «bombardeig» perquè «hi ha un perill real», i dins de la normalitat, afegeix, «és freqüent que tinguem aquesta por o fòbia en diferents graus».

Els nens «necessiten més el contacte»

A mesura que vagi desapareixent el virus, indica Gracia Vinagre, «tornarem a relacionar-nos suposadament com abans», però «els nens s’estan desenvolupant i necessiten més el contacte», per això advoca perquè en els entorns familiars o entre els convivents s’intensifiquin les mostres de carinyo i el contacte «perquè la carència no sigui tan evident o es noti tant».

Nika Vázquez Seguí fa una reflexió sobre la gent que ja abans necessitava un espai vital més ampli que els altres, i que ara sent més por i no toca ni abraça fins ni els seus pares, fills o germans i aquesta por, afegeix, «farà molt mal».

Repercussió a llarg termini

La psicòloga veu aquí una repercussió a llarg termini, perquè «no tenir contacte físic té a veure amb com analitza el cervell la realitat» i això podria fer que no tocar els altres «es converteixi en un estil de vida»: ja coneix casos de qui «continua rentant tota la compra a l’arribar a casa, fins i tot sabent que les autoritats sanitàries han indicat que això ja no és necessari».

I explica el cas d’una pacient, que és professora en una escola i que està espantada: «Són els nens els que quan algú els passa a prop diuen que no t’acostis», diu. Els nens han interioritzat ja que és un perill tocar algú, per això Vázquez Seguí advoca per treballar i estar atents amb ells i dir-los quan és perillós tocar i quan no, perquè «si ets curós i els teus entorns són sans i sempre els mateixos, és bo que la gent es toqui i s’acariciï».

Aïllament de la gent gran

En el cas dels grans, aquesta fòbia, que pot no ser totalment patològica però sí manifestar-se de manera augmentada, pot portar a l’aïllament, perquè la tercera edat, indica Valls, viu amb una «solitud individual evolutiva per no treballar o tenir limitacions físiques».

Notícies relacionades

Un estudi confirma que es pot restaurar la biodiversitat

Creat el grup d’experts per al traspàs de Rodalies

I ja ha trobat situacions «de persones grans que des del març no han sortit de casa», així com de «no tan grans que han teletreballat i aquest creença intensa i irracional fa que no surtin i no es relacionin», segons explica Valls.

Gracia Vinagre fa una crida que aquesta fòbia «no perjudiqui el teu dia a dia perquè et pot portar a l’aïllament» i «emocionalment això no és bo per al desenvolupament cognitiu de l’ésser humà», i coincideix amb Valls a estar més pendents de les persones grans perquè «no s’aïllin», perquè «el perill hi és però l’hem de veure en la seva justa mesura».