Miguel Ángel Aguilar: «No tot el que és odiós és delicte d’odi»

El retret penal entre l’agressió física i la verbal és diferent. Les agressions són actes fonamentalment contra la integritat física de la persona, quan les colpegen. Això sempre és delicte i la pena està en relació amb les lesions. Si les lesions són lleus i no requereixen tractament mèdic, la fiscalia sosté des de fa anys que és un delicte contra la integritat moral perquè la voluntat és humiliar, que comporta una pena menor de sis mesos i dos anys de presó i multa. Aquest criteri s’ha anat consolidant. Abans només s’imposava una petita multa.

¿I els insults? Els insults puntals, com quan dos nois van pel carrer agafats de la mà i els diuen «maricon de merda», van quedar despenalitzats el 2015. Sense agressió física, aquest insult ha d’anar per via administrativa, per la llei contra l’homofòbia. Quan ens arriba un cas així, ho comuniquem a la Generalitat. Hi ha ordenances municipals que també ho recullen. Quan els insults són reiterats i públics és un delicte de lesió a la dignitat de la persona mitjançant accions que comporten descrèdit.

¿Els delictes d’odi on s’enquadren? No tot l’odiós és delicte d’odi. Ho són els comportaments que el Codi Penal preveu: és a dir, quan les lesions, amenaces, coaccions o robatoris es cometen amb animadversió o rebuig de l’orientació sexual, identitat de gènere o altres motius de discriminació, com a racisme i ideologia. També és delicte el discurs d’odi o la incitació a la violència contra els homosexuals o altres col·lectius.

¿Les xarxes socials han provocat que es disparin aquests delictes? És el principal mitjà de transmissió del discurs d’odi perquè arriba a moltes persones, s’amplifica i es difon de forma indiscriminada. Cal analitzar el perfil de qui els emet i si és reiterat el missatge. És important a més el context. La incitació a la violència contra els musulmans penetra més perquè determinats grups s’han encarregat d’associar tots els musulmans amb el terrorisme.

¿La societat espanyola és tolerant o no? Crec que sí, però hi ha cèl·lules intolerants. La societat espanyola ha fet un pas molt positiu en els últims anys en el grau d’acceptació, de respecte i de tolerància. Hi ha signes preocupants i inquietants d’intolerància. Són minoritaris, però arriben més al públic a través d’internet. Moltes vegades el que es transmet són prejudicis i estereotips. La difusió de certs missatges contribueix a mantenir o augmentar els prejudicis contra el que és diferent i això és el preocupant.

¿La prevenció és la millor medicina? Evidentment. La lluita contra la discriminació no ha de ser exclusivament amb el dret penal. Fa falta un conjunt de mesures. La més important de totes és l’educació a l’escola, campanyes de sensibilització i la creació de nous instruments normatius. La carcassa jurídica és suficient, tot i que seria necessària una llei integral d’igualtat de tracte que estableixi infraccions administratives per a la ‘microhomofòbia’, el ‘microracisme’ i la ‘microdiscriminació’. Si et saltes un semàfor en vermell, ningú pensa que t’aplicaran el Codi Penal, però saben que et multen. En la discriminació hi ha comportaments que no han de ser delictes, però no han de quedar impunes. Les sancions poden ser des de multes, treballs en benefici de la comunitat o cursos formatius. Fa falta que les lleis es facin amb més rigor i precisió, perquè la llei d’homofòbia del 2014, des del punt de vista del règim d’infracció, està mal redactada i és insatisfactòria.

Notícies relacionades

Consol Franch: "Una persona amb un trastorn mental necessita sentir-se útil"

Neix ‘Idò!’, el nou projecte editorial per donar suport al català a les illes

¿S’ha d’introduir a l’escola el valor a la tolerància?S’estan fent coses. Els Mossos fan xerrades a les escoles. Hauria de ser obligatori que a les escoles es parli de diversitat. Tenim una societat diversa que s’enriqueix amb persones d’altres orígens, llengües o orientacions sexuals. Tota aquesta diversitat ha administrar-la bé i fomentar el respecte, l’acceptació i la tolerància al diferent. I això no pot ser voluntari, sinó obligatori. També és important la formació dels formadors

¿Què no funciona en una societat democràtica si hi continua havent atacs racistes i homòfobs? D’actes d’intolerància sempre n’hi haurà. Forma part de la condició de l’ésser humà rebutjar el diferent. Qui rebutja el que és diferent és per ignorància. Hi ha hagut una transformació social des que s’ha fet visible el col·lectiu homosexual. S’han trencat molts prejudicis i estereotips. Els eixos fonamentals en la lluita contra la discriminació són, en definitiva, l’educació, la formació obligatòria dels qui tenim la responsabilitat de la seguretat pública i privada i en la justícia, i el reforç del sistema normatiu mitjançant la llei d’igualtat de tracte.