Petició de mà en ple vol a Astúries

El nòvio d’una hostessa apareix per sorpresa al seu avió i es declara davant el passatge: «Ell és tan tímid... com per no dir-li que sí»

El novio de una azafata aparece por sorpresa en su avion y se declara ante el pasaje foto la nueva espana

El novio de una azafata aparece por sorpresa en su avion y se declara ante el pasaje foto la nueva espana

3
Es llegeix en minuts

Clara Pardilla és una hostessa gallega que sap el que és ser al cel, en sentit literal, perquè s’hi passa moltes hores per motius laborals. Però a més, el seu nòvio l’ha fet sentir-se, en sentit figurat, als núvols. Allà segueix ella i d’allà no en vol baixar.

El 9 de juliol hi ha casament a Pontevedra. Preneu-ne nota, família i amics. Serà el de la Clara, natural de la ciutat gallega, amb el mallorquí Daniel Llorente. L’enllaç arribarà fruit d’una petició de mà gens usual. Per dir-ho d’alguna manera, l’amor se’ls en va anar a aquesta parella pels núvols i Cupido va fer de les seves volant de Madrid cap a Astúries el vespre de diumenge passat.

Tot i que el déu de l’amor ja va fer la seva feina fa gairebé un any, quan es van conèixer els nòvios, ha sigut ara quan es veurà l’efecte de les fletxes en forma de matrimoni. 

De moment, allà hi ha l’anell de compromís que la Clara llueix feliç i orgullosa al dit anular de la mà esquerra. Segons explica a ‘La nueva España’ des del seu domicili a Madrid, encara assimila el que el seu nòvio, el Daniel, ha arribat a fer –«¡ell, que és tan tímid, ha hagut de ser un esforç tremend!»– per demanar-li matrimoni. «¡Com per no dir-li que sí..!». El gest del seu nòvio va fer pujar efectivament al cel aquesta gallega que es passa gran part de la setmana pels núvols. I al cel continua –però metafòricament– feliç pel seu compromís.

La parella, de 37 anys ella i 43 ell, festeja des del desembre de l’any passat, quan es van conèixer. En tot aquest temps han hagut de mans i mànigues per veure’s i consolidar la seva relació a causa de les seves complicades agendes: ella, volant d’un costat a l’altre (treballa des de fa quatre anys a Iberia), i ell, entregat a la comptabilitat d’una empresa nàutica a la seva terra natal, Mallorca. 

Però l’amor ha sigut més fort que qualsevol pla de vol per complicat que sigui i ha encarrilat la conciliació laboral i personal de la parella.

Així les coses, el Daniel va decidir fer un pas més en la relació i demanar-li matrimoni a la Clara. Estava clar que el lloc on més fàcil seria agafar-la era en un avió. Dit i fet. Va posar fil a l’agulla. Llorente va contactar amb la germana de la seva nòvia, la Pepa, que també treballa a Iberia, perquè l’ajudés.

La Pepa va preguntar a la Clara els seus plans de vol per a aquest mes, amb quines tripulacions viatjaria... Van acabar contactant amb la del vol Madrid-Astúries del 6 de desembre, que sortia de la capital a les 19.50 hores i tornaria a última hora de la nit. La Pepa els va explicar a tots la idea del seu futur cunyat i tots van acceptar participar en aquest «bonic» engany a la Clara, que diumenge va afrontar la seva jornada laboral com una qualsevol: va cobrir un Madrid-Sevilla-Madrid i després el Madrid-Astúries-Madrid. 

En aquest últim, als 20 minuts d’enlairar-se, el comandant va informar que hi havia un passatger que necessitava atenció. Per descomptat, els companys li van dir a la Clara que anés a veure què passava. I va arribar la sorpresa. 

Primer, de veure allà el seu nòvio, que situava a Mallorca. Després, al veure’l aixecar-se, clavar el genoll al passadís –davant la mirada sorpresa del passatge i divertida de la tripulació–, treure l’anell i demanar-li que es casés amb ell.

Notícies relacionades

El que va continuar és fàcil d’endevinar: ella, plorant d’emoció; ell, gairebé; els passatgers, recollint l’escena amb els mòbils i aplaudint, i la tripulació, respirant alleujada que tot hagués sortit bé. Ja a Astúries, hi va haver temps per descansar el mínim per preparar el vol de tornada a Madrid, on aquests dies descansa la parella.

«Dues setmanes va tardar a preparar-ho. Jo el veia una mica estrany aquests dies, però bé, no m’imaginava això ni de lluny»,explica l’hostessa, que no vol deixar d’agrair a la seva germana Pepa i als seus companys l’esforç realitzat per ajudar el Daniel a arribar a bon port. També al passatge, que es va bolcar amb la parella. «Ha sigut una cosa original, molt bonica i difícil d’oblidar», diu.