L'ONU anticipa un 2021 «desolador i fosc» en emergències humanitàries

Uns 235 milions de persones necessitaran ajuda humanitària l’any 2021, un 40% més que el 2020, a causa de les emergències que han causat en el planeta la pandèmia de Covid-19, però també l’impacte del canvi climàtic o els conflictes persistents, adverteix avui les Nacions Unides.

Aquesta és la previsió de l’Oficina de les Nacions Unides per a la Coordinació d’Afers Humanitaris (OCHA), que per a l’any que ve sol·licitarà a la comunitat internacional 35.000 milions de dòlars (un 20% més que el 2020) amb l’objectiu d’arribar a 160 milions d’aquestes persones necessitades, segons informa EFE.

El programa d’atenció humanitària de l’ONU per al 2021 inclou partides dirigides a 56 països afectats per crisis, entre les quals, la sanitària derivada de la Covid-19, i l’objectiu, segons el secretari general de les Nacions Unides, António Guterres, és «ajudar la gent en els moments més difícils de necessitat».

Pel cap d’operacions humanitàries de l’ONU, Mark Lowcock, la petició d’ajuda per a l’exercici vinent arriba en un moment que «els països rics estan començant a veure la llum al final del túnel, una cosa que no és així en les nacions més pobres», ja que la pandèmia portarà milions de persones a la misèria en aquestes zones.

La principal partida humanitària serà un any més per a Síria i les comunitats de refugiats d’aquest país a l’Orient Mitjà, ja que les Nacions Unides sol·licitaran a la comunitat internacional 10.000 milions de dòlars per assistir 20,6 milions d’afectats per aquest conflicte que fa gairebé deu anys que dura.

Una altra crisi derivada de la guerra, al Iemen, obligarà l’ONU a sol·licitar 3.400 milions de dòlars amb l’objectiu d’arribar a 19 milions de persones, mentre que es demanaran gairebé 4.000 milions de dòlars per atendre la República Democràtica del Congo i el Sudan, països castigats per la inestabilitat política i econòmica.

Per a Llatinoamèrica, l’OCHA sol·licitarà 762 milions de dòlars amb la finalitat d’atendre 4,5 milions de persones a Veneçuela i 1.400 milions més per ajudar 3,3 dels més de set milions de refugiats i migrants veneçolans en altres països de la regió.

En molts d’aquests països, una de les principals amenaces, segons el cap humanitari de l’ONU, és la possibilitat que hi hagi una gran part de la població que pateixi fam, cosa que «podria presentar-se en múltiples parts del món i serà un dur test per al 2021», anticipa Lowcock.

«Llatinoamèrica s’ha vist greument afectada per la pandèmia, tant en nombre de contagis com en taxes de mortalitat», ha recordat Lowcock, que ha afegit que zones com Centreamèrica «són cada vegada més vulnerables a fenòmens climàtics extrems» com els huracans.

També s’inclou una provisió de 300 milions de dòlars per a programes d’assistència dirigits a 1,5 milions de persones a Colòmbia, si bé les Nacions Unides assenyalen que en aquest país encara hi ha uns 6,7 milions de colombians que requereixen ajuda humanitària en el context de la recuperació després de dècades de conflicte.

Notícies relacionades

Mònica Carol, epidemiòloga: «El risc de contagi per hantavirus a Catalunya és baix, no circula pel carrer»

Quatre locals precintats i sis detencions en controls policials a establiments d’oci i restauració de Blanes en tres anys

El 2020, els donants de les Nacions Unides van aportar una xifra rècord de 17.000 milions de dòlars, tot i que va ser menys de la meitat del que s’havia sol·licitat, amb els quals es va atendre 98 milions de persones, només

un 70 per cent de l’objectiu anual. «Tenim una elecció per fer: deixar que el 2021 sigui l’any del gran retrocés, després de 40 anys d’avenços, o treballar junts per garantir que trobem una sortida a aquesta pandèmia», ha afirmat Lowcock en la presentació de les prioritats per a l’any vinent.