Dura acusació contra una banda que robava rellotges de luxe a turistes a Barcelona

L’escrit d’acusació del fiscal Víctor Castells, al qual ha tingut accés EL PERIÓDICO, sosté que, almenys, entre l’abril del 2018 fins al juliol del 2019, els acusats formaven un «col·lectiu permanent» i «estructurat» que es dedicava a sostreure rellotges d’alta gamma o altres objectes de valor portats sobretot per turistes estrangers. El grup actuava a les principals artèries comercials de la ciutat de Barcelona.

Per portar a terme de «forma coordinada» la seva tasca, els investigats «es van estructurar en grups d’entre tres i cinc persones», que, «actuant conjuntament», realitzaven seguiments i vigilàncies que podien durar, fins i tot, diverses hores. Nou components de la trama eren els encarregats d’apoderar-se dels rellotges, mentre que un desè era qui facilitava la fugida dels imputats o negociava la venda del material sostret. El receptor, l’imputat R. S, adquiria els rellotges «amb ple coneixement» del seu «origen il·lícit», i els enviava mitjançant «correus humans» (un dels acusats tenia aquesta missió) a tercers països, com Turquia, Bèlgica o Dinamarca, tot i que el destí final era Anglaterra.

D’Eivissa i Grècia

Segons la fiscalia, la tasca d’R. S. «era fonamental» per a l’activitat de la resta de la banda, «ja que ell mateix era la persona que comprava, tot i saber que era il·lícita la procedència i per tal d’obtenir un benefici econòmic». Era l’enllaç amb A. B., d’origen algerià i actualment en parador desconegut, que viu a Londres, sent, a més, la persona que finalment decidia el preu que s’abonaria pels rellotges. L’activitat d’R. S., incideix l’acusació, no se circumscrivia només a aquesta organització, sinó que adquiria rellotges robats per altres persones, tant a la ciutat de Barcelona, com en altres parts del territori espanyol o a l’estranger. Un dels aparells localitzats en el registre practicat al seu domicili de l’Hospitalet de Llobregat va ser sostret, per exemple, a Eivissa i un altre a Mikonos (Grècia).

Com a part del grup, però actualment fugits, es trobaven O. M. i A. D., persones de «gran ascendència» sobre la resta dels membres de la trama, ja que tot i trobant-se un dels implicats, O., en presó preventiva durant la major part de la investigació, els acusats contactaven telefònicament amb ell, acudint en ocasions al centre penitenciari a visitar-lo. Dos components més de la banda van tramitar «personalment» a O. la recollida de 35.000 euros que necessitava per aconseguir una conformitat en un judici que tenia pendent.

Preparació i refugi

Notícies relacionades

El funeral per la víctima de la Baells es farà aquest dissabte 25 dies després de trobar el cos

"Soc 'Trementinaira' com la besàvia i ho escric amb 'a' perquè em dona la gana"

La fiscalia destaca que «en el moment de la comissió» dels delictes que se’ls atribueix, els investigats «mantenien converses constants entre ells», tant per a «la preparació» del robatori, «sol·licitant el recolzament d’altres membres del grup en el cas de ser necessaris», com per a una vegada perpetrada la sostracció refugiar-se als diferents domicilis que habitaven de «manera aleatòria».

L’escrit d’acusació precisa que les víctimes eren fonamentalment turistes estrangers, majoritàriament de països de l’est d’Europa i Àsia, amb «intenció d’evitar tenir conseqüències penals» per la seva situació d’estada temporal a Barcelona i la dificultat de participar posteriorment a les diligències judicials. L’objectiu, al seu entendre, era aconseguir «una impunitat més gran». La banda perpetrava el robatori habitualment quan anaven soles pel carrer. Preferentment eren dones, persones d’avançada edat o famílies amb nens petits, «perquè la seva capacitat de defensa era menor». El fiscal concreta en el seu complet relat cada una de les accions comeses pel grup criminal. La investigació judicial l’ha portat a terme el Jutjat d’Instrucció número 1 de Barcelona.