Un delta a la recerca de la viabilitat econòmica

Segons les estadístiques que mesuren la renda bruta per família, l’interior del delta de l’Ebre és un dels més empobrits de Catalunya. Deltebre, per exemple, està un 30% per sota de la mitjana catalana. Paradoxalment, aquestes xifres contrasten amb la fertilitat d’aquestes terres i la gran biodiversitat que sustenten i que, a més, són l’altaveu més gran del canvi climàtic a la península Ibèrica. La fragilitat dels equilibris d’aquest ecosistema amplifica qualsevol petit canvi produït en el medi, ja sigui allà o a centenars de quilòmetres de distància.

Durant el gener passat, el temporal ‘Gloria’ va colpejar amb força el Delta. «Per reposar les 4.000 hectàrees d’arrossars que van ser inundades pel mar, la comunitat de regants va rentar els terrenys amb aigua dolça en diverses passades per garantir la collita d’aquest any», afirma Juanito de Dolores. Malgrat el gran esforç per minimitzar els danys ocasionats només es va aconseguir salvar un 50% del que es produeix habitualment.

El Covid-19, no obstant, ha tingut un efecte positiu en l’economia. Cinta Otamendi és filla d’un immigrant basc que va venir als anys 50 a treballar a Deltebre. Allà es va casar i va fundar un restaurant, el Vascos, a la platja de la Marquesa. «Mai he vist tanta gent al Delta com durant aquest estiu», afirma.

Ho corrobora Josep Bertomeu, el president de l’Associació d’empreses i activitats turístiques del delta de l’Ebre: «Durant els mesos que la pandèmia ens va deixar treballar, la xifra de negocis ha sigut espectacular», afirma, i afegeix: «És una tendència que ja havíem notat l’any passat. La nostra aposta és l’ecoturisme i és un mercat que està creixent. La Covid-19 ha accelerat aquesta tendència, la recerca d’espais amplis, sostenibilitat i proximitat han beneficiat el delta de l’Ebre com a destinació turística.

«Ara el desafiament és gestionar bé aquest increment del nombre de visitants», afirma Josep Bertomeu: «Cal millorar les infraestructures per rebre amb garanties els turistes, alhora que minimitzar la seva empremta ecològica en aquest entorn natural tan privilegiat que posseïm».

Una superfície en regressió

De tornada al Vascos, el restaurant situat a la platja de la Marquesa, les urgències són d’altres, i més urgents. La regressió que afecta el Delta s’ha menjat els 800 metres de terreny que separaven el restaurant de la costa quan Cinta Otamendi era petita. Ara la línia del mar està a les portes del local, protegit de les envestides dels temporals per un dic de roques que l’envolta. Malgrat l’esforç, la violència creixent de les tempestes, com la del ‘Gloria’, colpeja els fonaments del restaurant. L’angoixa de la seva propietària s’esprem en poques paraules: «No vull ser la primera refugiada climàtica del Delta».

La major part de la superfície de Deltebre, al voltant del 80%, està dedicada a la cultura de l’arròs. L’extensió dels cultius, no obstant només representa el 6% del PIB local. El baix preu que es paga pel quilo d’arròs, 30 cèntims d’euro per cada quilo, fluctuant en la línia dels costos de producció, és la causa d’aquest desajust. El negoci continua dret gràcies a les subvencions que arriben des d’Europa.

«Fins als anys 60 l’arròs era la base de l’economia del Delta», afirma Jordi Gilabert, historiador: «Cultivar-lo, fins i tot, atreia mà d’obra d’altres parts d’Espanya, que es desplaçaven a les terres pantanoses per plantar i segar l’arròs». El procés de mecanització del camp ho va canviar tot: «Per al que abans es necessitava 50 treballadors, de sobte, ho podia fer un tractor».

Reconversió cap a la construcció

Cada matí, quan la nit i el dia es confonen, es repeteix un petit èxode des dels pobles de l’interior del Delta. És una caravana de vehicles que enfilen les carreteres que connecten amb terra ferma. «L’excedent de mà d’obra que va deixar l’arròs es va reconvertir cap al sector de la construcció», explica Jordi Gilabert, i afegeix: «La mà d’obra i petites empreses provinents del Delta van tenir un paper molt important en la construcció del que avui coneixem com la Costa Daurada. Tot va anar sobre rodes fins que va esclatar la bombolla immobiliària el 2008».

Notícies relacionades

El funeral per la víctima de la Baells es farà aquest dissabte 25 dies després de trobar el cos

"Soc 'Trementinaira' com la besàvia i ho escric amb 'a' perquè em dona la gana"

«Malgrat que continua sortint molta gent al matí, encara no hem aixecat cap», afirma María Jesús Panisello, propietària d’un celler a Deltebre. El seu negoci és un bon termòmetre de l’economia local: «Jo vaig obrir la meva botiga el 2004 i fins que va esclatar la crisi em va anar genial. En aquella època els bars i fleques del poble obrien a les sis del matí perquè els treballadors que se n’anaven poguessin esmorzar abans. Dubto que ningú obri; no val la pena».

La crisi financera va provocar una gran depressió, però la demografia es va mantenir estable. Segons l’historiador Jordi Gilabert: «Els habitants del Delta estan molt aferrats a aquest territori i, tot i que no hi hagi feina aquí, la buscaran on sigui. Prefereixen gastar molt temps en el viatge d’anada i tornada a la feina, abans que anar-se’n a viure a una altra part».