La contaminació provoca cada any prop de 400.000 morts prematures a la UE

Les restriccions imposades per contenir la Covid-19 han tingut un impacte col·lateral positiu: la reducció de la contaminació de l’aire, la segona gran preocupació mediambiental a la Unió Europea. Segons l’informe anual sobre qualitat de l’aire, publicat aquest dilluns per l’Agència Europea del Medi Ambient (AEMA), les mesures de confinament han provocat una reducció del 60% d’alguns contaminants com a conseqüència de l’aturada registrada en el transport per carretera, l’aviació i el transport marítim internacional, particularment als països que van adoptar mesures més severes com Itàlia i Espanya i ciutats com Barcelona o Madrid.

Barcelona, per exemple, va registrar una caiguda de les emissions de diòxid de nitrogen entre el 15 de març i el 30 d’abril del 59%, del 54% Milà, del 49% Marsella, del 47% Madrid i Torí, del 39% Gènova i del 37% Munic, segons dades obtingudes gràcies al programa espacial ‘Conernicus’. «Entenem que és [una cosa] temporal i que no podem millorar la qualitat de l’aire confinant ciutats», ha afirmat aquest dilluns el director executiu de l’agència, Hans Bruyninckx. Reduir la contaminació és, no obstant, una de les grans assignatures pendents per al continent europeu. Malgrat la millora de la qualitat de l’aire durant l’última dècada, el nombre de morts prematures com a conseqüència dels efectes de la contaminació atmosfèrica continuen sent elevades.

Segons l’última anàlisi de l’AEMA, partint de dades procedents de més de 4.000 estacions de vigilància de tot Europa el 2018, hi va haver 379.000 morts prematures per l’exposició a les partícules fines a la UE i el Regne Unit (417.000 a 41 països del continent), gairebé 54.000 a causa del diòxid de nitrogen i 19.400 a l’ozó troposfèric. Es tracta de xifres –que l’AEMA no suma per evitar possibles duplicacions en el càlcul– inferiors a les registrades el 2017 en el cas dels dos primers contaminants però un 25% superiors en el cas de l’ozó. 

Morts: un 54% menys

Malgrat aquests números, gràcies a la millora de la qualitat de l’aire el 2018 hi va haver unes 60.000 morts prematures menys que el 2009 (13% menys) a causa de les partícules fines, mentre que en el cas del diòxid de nitrogen la reducció va ser encara més acusada ja que van disminuir un 54%, resultat segons la Comissió Europea de la reducció de les emissions des de l’any 2000, especialment del transport o l’energia en vista dels progressos més limitats en camps com l’agricultura. 

Igual que a la resta de països europeus, el causant contaminant principal de les morts prematures a Espanya continuen sent les partícules fines (23.000), seguides del diòxid de nitrogen (6.800) i l’ozó troposfèric (1.800). El país amb el nombre més elevat de morts causades per les partícules fines continua sent Alemanya amb 63.100 –9.200 per NO2 i 4.000 per O3–, seguit d’Itàlia amb 52.300 –10.400 per NO2 i 3.000 per O3–, de Polònia amb 46.300 –.900 per NO2 i 1.500 per O3)–, de França amb 33.100 –5.900 per NO2 i 2.000 per O3–, del Regne Unit amb 32.900 –6.000 or NO2 i 1.000 per O3– i de Romania amb 25.000 (3.500 per NO2 i 730 per O3).

Reforma de la normativa europea

Notícies relacionades

La pena de mort s’allunya del cas Daniel Sancho

Educació fomentarà les mates manipulatives i l’oralitat

Segons l’informe, sis Estats membres van superar el valor límit de la UE per a partícules fines el 2018: Bulgària, Croàcia, República txeca, Itàlia, Polònia i Romania. Mentrestant, només quatre països –Estònia, Finlàndia, Irlanda i Islàndia– van registrar concentracions de partícules fines per sota dels valors guia més estrictes de l’Organització Mundial de la Salut, tot i que segons recorda Brussel·les hi ha divergències entre els límits legals de la qualitat de l’aire de la UE i els valors de l’OMS. 

«És una bona notícia, però no podem ignorar la part negativa: el nombre de morts prematures a Europa continua sent massa elevat», ha afirmat el comissari de medi ambient, Virginijus Sinkevicius, que ha evitat apuntar amb el dit els mals alumnes europeus. «No fem classificacions de qui és pitjor o els millor», ha dit, i ha anunciat la presentació de la reforma de la directiva sobre la qualitat de l’aire en el segon semestre del 2022.