Un terç de les sentències no retiren la pàtria potestat als pares violadors

Un 8% de les absolucions en processos per delictes sexuals contra nens es basen en la síndrome d'alienació parental (SAP)

Un 64% dels menors violats ho són abans dels 12 anys, segons un estudi de 455 resolucions judicials dels últims 9 anys

abusos sexuales

abusos sexuales

2
Es llegeix en minuts
Patricia Martín

El ‘cas Maristes’, destapat per EL PERIÓDICO, va posar de manifest que la prescripció dels delictes de pederàstia impedeix condemnar els violadors de nens: dels 13 professors denunciats, només un va anar a judici i per 4 de les 17 denúncies. Però no només hi ha un problema amb la prescripció, un estudi finançat per la Delegació del Govern contra la violència de gènere i presentat aquest divendres revela que hi ha moltes més anomalies judicials en la ‘Resposta judicial a la violència sexual que pateixen els nens i les nenes’, que és com s’anomena la investigació realitzada per l’Associació de Dones Juristes Themis.

Per exemple, el 33% dels pares condemnats per abusar sexualment dels seus fills i quan els fills no estan a prop de la majoria d’edat continuen mantenint la pàtria potestat després de la condemna, cosa que els permet decidir sobre diversos aspectes de les seves vides (tot i que s’hagi suspès el règim de visites), com per exemple sobre a quina escola assisteixen.

A més, la inhabilitació per exercir professions que comportin el contacte amb menors i que és obligatòria des de la reforma penal del 2015 no s’aplica en un 74% de les sentències condemnatòries, cosa que suposa una clara «fallada» detectada per la investigació que les seves autores esperen que es corregeixi, segons ha exposat Ángela Alemany, del col·lectiu Themis.

Falta d’informes psicològics

També crida l’atenció que les sentències estableixen una indemnització mitjana de 33.000 euros, però en moltes resolucions no s’estableix cap compensació, i d’altres fixen quantitats ínfimes. I és que únicament el 18,6% de les sentències analitzades consten que s’hagi practicat un informe psicològic per valorar el mal que ha patit el menor a causa dels delictes sexuals. A més, malgrat les previsions legals sobre assistència psicològica especialitzada en les testificals de menors, la seva pràctica no està generalitzada. I la prova preconstituïda, aquella que impedeix que la víctima hagi de relatar diverses vegades durant el procés judicial el sofert, només s’utilitza en el 14% dels supòsits.

Notícies relacionades

En aquest context, tot i que la majoria de les 455 sentències analitzades i dictades entre el 2010 i el 2019 són condemnatòries, el 75%, s’ha detectat que un 8% de les absolucions es basen que la víctima ha tardat a denunciar (una cosa freqüent) i un altre 8% que un adult ha manipulat el menor perquè declari en contra del seu altre progenitor, cosa que s’engloba en la síndrome d’alienació parental (SAP), que els col·lectius feministes volen des de fa anys desterrar dels tribunals espanyols.  

Abans dels 12 anys

La investigació, que dona compliment a una de les mesures del pacte d’Estat contra la violència masclista, posa de manifest, a més, que les víctimes són majoritàriament nenes, en un 71% dels casos, i gairebé el 64% dels abusos es produeixen abans dels 12 anys. Així mateix, un 74% dels agressors són de l’àmbit familiar o de l’entorn pròxim a les víctimes, malgrat la falsa creença que la majoria de violacions es cometen per desconeguts.