DESCOBRIMENT ARQUEOLÒGIC

Trobat un fòssil d'una costella de vaca marina de fa 42 milions d'anys a Folgueroles

Uns geòlegs troben l'os en un camí per on passen vehicles i l'extreuen d'urgència perquè no es deteriori

zentauroepp55772111 pla detall del f ssil prehist ric envoltat de pedres localit201106165234 / Guillem Bagaria Grup de Naturalistes d Osona

Els geòlegs Jordi Vilà i Ingrid Soriguera, membres del grup de Naturalistes d’Osona, han descobert una costella de vaca marina de 40 cm, que té 42 milions d’anys, en una sortida rutinària a Folgueroles (Osona).

El Servei d’Arqueologia i Paleontologia del Departament de Cultura de la Generalitat ha autoritzat l’extracció d’urgència, ja que el fòssil estava en risc de deteriorament pel pas dels vehicles.

Troballa del fòssil

Es creu que aquest sireni –un mamífer placenta–, que habitava a la Catalunya Central quan era un mar tropical, fa entre 48 i 37 milions d’anys, va ser arrossegat per l’aigua a la deriva fins a una zona d’aigües profundes i fora del seu hàbitat. El geòleg Jordi Vilà explica que «fa un mes estàvem inspeccionant el terreny i per casualitat el vam trobar, al mig d’un camí on hi ha molt trànsit de vehicles dels veïns que hi passen diàriament».

Quan van trobar el fòssil s’observava una empremta recent de pneumàtic i presentava alguns fragments trencats. Segons el geòleg, «per la longitud que tenia [uns 40 cm] i l’estat de conservació, era interessant treure’l».

Es tracta d’una troballa excepcional, per l’escassetat que hi ha d’aquestes peces a Catalunya, sobretot perquè van veure que era fàcil d’extreure sense que es destruís. A la comarca hi ha catalogats fòssils similars, però que estan envoltats de roca dura i no es poden tocar, perquè es destruirien. En aquest cas, en canvi, s’ha pogut extreure i ja està en procés de consolidació i restauració.

Una costella de vaca marina

El fragment correspon a una vaca marina de fa 42 milions d’anys que va quedar atrapada en una zona d’aigües profundes.

Les comarques centrals de Catalunya eren en aquell moment un mar tropical. Aquests mamífers de grans dimensions feien pastures submarines i es menjaven el que ara serien les posidònies –plantes que necessiten la llum per sobreviure–.

La hipòtesi dels descobridors és que l’animal va morir i les seves restes van acabar dispersos en diferents zones per culpa dels depredadors. És per això que descarten que hi pugui haver altres fragments de l’exemplar a prop. Amb els anys, el fòssil ha quedat cobert per capes i capes de centenars de metres de sediment a sobre de l’os. I el trànsit rodat ha sigut un aliat per treure’l a la llum.