24 nov 2020

Anar al contingut

SON EN LA PRIMERA INFÀNCIA

Com inventar i explicar contes perquè el teu fill s'adormi

La psicòloga Rosa Jové publica un llibre amb eines perquè pares i mares creïn històries amb què portar els seus fills al llit

Olga Pereda

Com inventar i explicar contes perquè el teu fill s'adormi

Per més que ho digui Albert Rivera els nadons no dormen vuit hores seguides. L’expolític va assegurar recentment que la seva filla Lucía sí que ho fa des que va fer els dos mesos. La petulància –o la fantasia– porta molts progenitors a presumir que els seus nadons dormen molt bé. Però la ciència diu el contrari. La neuropediatra María José Mas, autora d’‘El cerebro en su laberinto’, ho argumenta perfectament en el seu blog Neuronas en crecimiento«Els nadons normals es desperten de forma periòdica durant la nit».

Hi ha una notícia positiva per a pares primerencs: dormir seguit és una cosa que s’aconsegueix més endavant. Tranquils, que tot arriba. Una de les eines més poderoses per portar els nens i les nenes al llit són els contes. Especialment, a partir dels dos anys. Hi ha un però: «No tots els contes serveixen per dormir». Ho diu Rosa Jové, psicòloga i autora d’un dels llibres més llegits per pares i mares: ‘Dormir sense llàgrimes’ (100.000 exemplars venuts). L’experta publica ara ‘Dormir con cuentos. Cómo crear historias para que los niños duerman (y que funcionen)’, un manual editat per La Esfera de los Libros en el qual s’ofereixen eines psicològiques per inventar històries tan relaxants com perquè els petits tanquin els ulls i dormin. Dormir és una cosa fonamental en l’ésser humà. Una cosa així com un superpoder. És, segons la ciència, el pilar fonamental del benestar humà, juntament amb l’alimentació saludable i l’activitat física.

No tots serveixen

«No tots els contes serveixen per dormir. Per exemple, els que acaben malament, els que contenen violència, els que tenen molt suspens o un final gens clar», explica Jové, que detalla els ingredients que sí que ha de tenir una bona història per portar al llit els menors: «El nen l’ha d’haver escoltat abans diverses vegades, ha de ser repetitiu i incloure falques. D’aquesta manera la criatura ja sap el que ve i pot desconnectar». L’experta insisteix en la relaxació i en la visualització. La primera implica que el nen escolti el conte amb els ulls tancats. La segona, que vagi imaginant el que s’està narrant. ‘Dormir con cuentos’ inclou plantilles i idees fàcils perquè pares i mares inventin històries relaxants per als seus petits.

Una joia poc valorada

Els contes no només compleixen la missió de portar els nostres fills als braços de Morfeu. «Són una joia poc valorada, una eina molt poderosa per potenciar la seva imaginació i el seu llenguatge», destaca la psicòloga. Abans dels dos anys, és complicat que un nen es pugui adormir després de la lectura d’un conte. A aquesta edat, Jové recomana les cançons de bressol, que per ser efectives s’haurien de cantar de forma molt lenta i molt marcada.

La ‘newsletter’ per a mares i pares

Olga Pereda us presenta cada setmana els continguts més interessants de criança i educació d’EL PERIÓDICO, amb especial atenció a la tornada a l’escola.

Subscriviu-vos-hi

Moltes editorials han llançat al mercat revisions de contes clàssics per evitar la violència que hi ha en alguns o per lluitar contra els estereotips (dèbils princeses que es casen amb prínceps valents). Jové aplaudeix la iniciativa i explica que a cada casa es poden llegir els contes que la família decideixi. No obstant, puntualitza que cal tenir molt clara l’edat del fill abans d’apostar per un en concret. «A un petit de 2 anys no li pots llegir ‘Polzet’ perquè és un nen abandonat pels seus pares. Cada conte té la seva edat i tu ets qui millor coneix el teu fill. En tot cas, hauríem de tenir en compte que la funció històrica dels contes és fer entrar els nens al món adult. Com a mare, no pots passar-te tota la infància suavitzant-li les històries perquè quan tingui 15 anys i vegi el món real en el telenotícies ¿què passarà?».

Deixar-los plorar

Entre els pares hi sol haver dos corrents. Els partidaris de l’anomenat mètode Estivill, cognom del pediatre i divulgador que aposta per ensenyar els fills a dormir sols. Als seus llibres recomana als pares reeducar els hàbits de son, per a la qual cosa han de deixar a la seva habitació el nen. Si aquest plora, el pare o la mare ha d’esperar un temps fins a tornar a entrar a l’habitació per recordar a la criatura la importància que dormi sol.

El mètode Estivill no té bona premsa entre els experts de la criança, comunitat científica inclosa. Bastant més majoritari és el corrent del vincle segur, que implica no desatendre mai la teva criatura, especialment quan plora. No significa que hagis de dir-li que sí a tot el que et demana. Significa estar al seu costat per dir-li ja sigui sí o no al que et demana. Però al seu costat. «No hauríem de deixar plorar els nens, tampoc els adults, evidentment. I menys a la nit», conclou Jové.

 

► Més informacions de Mares, pares i nens