La pandèmia, segons els nens

La pàgina web ‘Estimat diari’, una iniciativa municipal en què es va implicar amb vehemència l’alcaldessa Ada Colau, es va obrir el 8 d’abril perquè els nens i les nenes de Barcelona enviessin dibuixos, vídeos, textos. Qualsevol cosa que els passés pel cap. Prop de 700 menors es van animar a participar amb més de 1.000 creacions que són una crònica sense filtres de la pandèmia, des de l’esperança inicial de l’arc de Sant Martí i el ‘Tot anirà bé’ fins a l’angoixa  de no veure els amics, els avis, l’escola. El carrer. 

Obres «honestes»

L’Associació Espanyola de Pediatria ja va advertir a l’abril sobre els efectes del confinament en els nens. Estrès, tristesa, frustració, solitud. Tot, sense disposar de les eines per reparar aquesta angoixa que en la majoria dels casos era una cosa insòlita. «S’adapten a tot, no passa res», es deien molts pares. I potser sí; però potser no. Els dibuixos mostren escenes òbvies, però també, com defineix Eva Martínez, mestra i terapeuta, «molt honestes i dipositàries, de necessitats no resoltes». Martínez és una de les responsables de la carpeta d’aprenentatge que més de 300 escoles de la ciutat ja han rebut per, si ho consideren oportú, abordar les emocions en aquest cru context de coronavirus. Amb un treball previ: tan malament com ho estan passant els docents, s’han de veure amb prou estómac per abordar emocions que ells també carreguen a flor de pell. Amb un objectiu, el d’«ajudar que els nens transitin per la situació actual amb més benestar». 

Al ser dibuixos infantils, la primera reacció és de simpatia. Però n’hi ha prou amb aturar-se una mica en els detalls per adonar-se que van utilitzar els colors i les formes per plasmar un malestar. Això és el que va fer l’Alexis, de 9 anys, que va pintar un noi de la seva edat en posició fetal, en un racó de casa, pensatiu. Del seu cap surten dues imatges, un partit de futbol amb els seus amics i llegir un llibre a l’escola. Ho va fer el 12 de maig, quan feia dos mesos que estava pràcticament tancat a casa. Explica que tot va començar bé, que al principi fins i tot li feia il·lusió. «Però anaven passant les setmanes i m’anava posant més trist, per això vaig fer aquest dibuix de les coses que més trobava a faltar». Diu que ara ja se li ha passat una mica, que ja no sent «tanta mandra». La seva és una de les obres que pot veure’s en un exposició itinerant sobre ‘Estimat Diari’ que ara ha recalat al pati del consistori, a Sant Jaume.

L’Eziekiel, del mateix curs que l’Alexis, m’és un altre bon exemple. Va enviar una partida d’escacs d’humans contra el virus. La Covid, envalentit, crida «escac i mat», però un peó, vestit de sanitari, li respon «mai ho faràs». I al centre de la línia defensiva, parapetats per metges, infermeres i zeladors, hi ha l’Eziekiel, agafat de la mà del pare i la mare. El rei i la reina. És una de les escenes més dibuixades, el nen al centre i els pares als costats, protegint el cadell. No hi ha dubte que vam ser allà, però sembla que ens vam oblidar de preguntar-los com estaven vivint una situació excepcional per a la qual ningú estava preparat. 

No els vam preguntar res

Maria Truñó, comissionada d’Educació de l’ajuntament, creu que la segona onada del coronavirus obre les portes al treball de les emocions des de les escoles. Sempre que es mantingui la voluntat, expressada pel Govern, que els col·les no tanquin sota cap pretext. Es tracta, afirma, «de concretar el dret dels nens a ser escoltats», una cosa que no es cansa de repetir el prestigiós psicopedagog italià Francesco Tonucci: «Dels nens en parlem molt, però no se’ls pregunta res». El projecte, tot i que es va pensar per a aquelles crues setmanes de tancament, continua tenint sentit, comparteix la Maria, perquè «el moment històric no és només el confinament, sinó també la realitat que ens ha deixat després». «No es tracta –prossegueix la comissionada– d’un acte de deferència envers els nens, sinó de tenir la màxima pluralitat de veus i de trencar amb aquesta societat adultocentrista». 

Notícies relacionades

La pena de mort s’allunya del cas Daniel Sancho

Educació fomentarà les mates manipulatives i l’oralitat

I per si algú li agafa per posar-se a interpretar dibuixos, Martínez convida a no fer-ho. «No es tracta d’imaginar el que el nen o la nena volia dir. Es tracta d’escoltar el que ens diuen i de reflexionar. Es tracta que s’adonin que realment volem saber com estan». Aquests espais per «drenar les emocions» permetran, segons els experts, «passar de l’individual al col·lectiu». En resum, que s’adonin que el que els passa pel cap és molt similar al que ennuvola la ment del company de pupitre, i de passada, que s’apoderin i guanyin en resiliència. Aquest acompanyament, com sol passar amb tot el que té a veure amb l’educació, requerirà el bon concurs dels mestres, que de segur, a moltes escoles, ja hauran plantejat activitats vinculades amb els sentiments dels xavals. Per a tots ells, els que considerin que això és una bona idea, el projecte preveu una formació inicial que pretén ser també un alliberament.

La carpeta d’aprenentatge consta de 10 activitats, pensades per a nens i nenes d’entre 8 i 12 anys. Pot ser un autoretrat que expressi l’estat d’ànim, obrir un espai còmode en el qual parlar de les experiències pròpies durant el confinament, construir escultures que simbolitzin la riquesa cultural de cada família, elaborar una medalla que representi la pertinença a un grup en el qual hem abraçat unes normes consensuades o dibuixar una persona que hagi sigut important per a nosaltres i explicar per què. En la proposta número 10 es pregunta als alumnes què volen recordar de tot el que està passant. Es tracta que projectin aspiracions de futur i que ho traslladin a una carta a ells mateixos que no podran obrir fins a final de curs o fins i tot més endavant. En definitiva, que diguin com ho han passat, com estan i què volen per al futur. I que hi hagi algú escoltant. A l’escola, i també a casa.