Els grups amb alumnes de diferents nivells posen en peu de guerra les famílies

Un pla «improvisat»

Noguerales, que confessa que mai ha vist els pares tan mobilitzats per una causa, explica que l’escola ha fet el que ha pogut tenint en compte el poc termini donat per la Comunitat de Madrid per tenir llest el pla de retorn a les classes presencials. «Quina gran improvisació. Des del juliol se sabia que s’havien de prendre mesures. Haurien d’haver donat més temps per haver organitzat la tornada a l’escola. La comunicació amb les famílies falla, i això és un problema. En el nostre cas particular tot se solucionaria si la conselleria d’Educació ens facilités dos professors més de reforç», diu el president de l’ampa.

En una mesura o una altra, les escoles han utilitzat un criteri pedagògic per organitzar les aules mixtes i han decidit mantenir en els seus grups inicials els nanos amb menor nivell maduratiu, o els que tenen necessitats especials.

Mobilitzades al carrer, a les xarxes, als despatxos de la inspecció educativa i fins i tot a la plataforma change.org, les famílies han tingut petites victòries. L’escola pública de Madrid Asunción Rincón –on els grups mixtos es van organitzar per sorteig– ja té a la seva disposició els docents de reforç necessaris per mantenir els grups i no barrejar nivells acadèmics, explica Rafael Cano, responsable de l’ampa del centre. Móstoles, Orcasitas, Getafe, Parla, Fuenlabrada, Coslada, Colmenar Viejo o Chamberí són algunes de les zones que s’han vist afectades per aquestes aules de desdoblament, cosa que ha originat múltiples peticions en change.org.

La lluita dels pares i les mares

«No ens sembla just. Els nens que estan en els grups de desdoblament tindran un evident desavantatge acadèmic comparats amb els altres. És una discriminació total», diu Elena Calvo, que presideix l’ampa de l’escola pública de Getafe (Madrid) Rosalía de Castro. «Des del març que els nens i les nenes no trepitgen la seva escola. Ara ho fan en grups on no hi ha els seus amics, de manera que no poden jugar ni al pati. Psicològicament és dur per a ells. I en el cas de les aules mixtes, pitjor encara, perquè s’ajunten nens que, per exemple, en matemàtiques estan a anys llum. Han perdut sis mesos del curs passat i ara perdran tot aquest any», diu Calvo. «Entenc que les direccions escolars estan fent tot el possible. Però crec que s’haurien d’esforçar una mica més a l’hora de demanar més mitjans humans i materials a les autoritats polítiques. No ens quedarem quiets, continuarem lluitant», afirma.

La prioritat, la salut

Les famílies estan completament en desacord amb la creació de grups mixtos. Però ¿és un desastre pedagògic barrejar alumnes de diversos nivells? «Depèn», respon Gregorio Luri, mestre de professió, llicenciat en Ciències de l’Educació i doctor en Filosofia.

Notícies relacionades

Consol Franch: "Una persona amb un trastorn mental necessita sentir-se útil"

Neix ‘Idò!’, el nou projecte editorial per donar suport al català a les illes

«Estem en plena pandèmia. Això implica que la prioritat ha de ser la salut. Les escoles no fan el que volen sinó el que poden. Els programes de retorn a les aules es van fer amb l’esquema de juny. Som al setembre i el virus no ha anat a menys precisament. Tenim el que tenim. Ha faltat capacitat de lideratge educatiu. Els líders polítics han fallat perquè en temps d’incertesa el que necessitem és que ens donin seguretat. I no al contrari». Les escoles, recorda Luri, són edificis dissenyats per afavorir el contacte. «Ser nen significa tenir més energia que sentit comú», per això aquesta tornada a l’escola està sent tan difícil per a tothom.

Autor de l’assaig ‘La escuela no es un parque de atracciones’, Luri demana que donem un vot de confiança als nens i les nenes, més forts i intel·ligents del que pensem. «No crec que sigui cap trauma per a ells. No és una aberració pedagògica», afirma el divulgador, que recorda que hi ha moltes escoles que treballen barrejant grups de manera puntual per fomentar, per exemple, la lectura. A més, assegura que la barreja de grups funciona si es fa bé. «Els criteris han de ser pedagògics, l’escola ha de disposar de mètodes i recursos. En educació, l’únic model eficaç és que el mestre sàpiga per què fa el que fa en cada moment. I sobretot, és necessària més que mai la comunicació amb les famílies. S’ha explicar amb claredat les coses per donar tranquil·litat a pares i mares».