Madrid es troba en perill extrem d'expansió del virus

El risc de rebrot o més pròpiament risc epidemiològic és un nou índex ideat per l’esmentat grup d’investigació de la UPC que ja ha sigut adoptat des d’aquest estiu per Catalunya com una bona eina per sintetitzar l’evolució de la pandèmia en una sola xifra. Salut Pública comunica diàriament l’índex de rebrot, fins i tot per àrees sanitàries.   

Síntesi de dades

«El concepte és molt simple. Es tracta de combinar en una de sola les dues principals variables que tradicionalment s’utilitzen per prendre la temperatura a l’epidèmia: la velocitat de reproducció R(t), és a dir, quantes persones està infectant un contagiat, i els casos per 100.000 habitants en els últims 14 dies», explica Daniel López Codina, un dels investigadors signants del document. 

Que un territori superi l’índex 1 de reproducció sempre és negatiu. Indica que l’epidèmia va en augment, però si té pocs casos no serà difícil de controlar. I viceversa, si té molts casos però una velocitat molt inferior a 1 significa que l’epidèmia va a la baixa. L’índex de risc combina les dues xifres per donar una imatge més sintètica de la situació. La Comunitat de Madrid registra una incidència altíssima, de més de 600 casos per 100.000 habitants, segons les dades del Ministeri de Sanitat i la velocitat de reproducció és de l’1,12. Un còctel explosiu.

«La situació de Madrid és extraordinàriament preocupant. En una gran ciutat és molt difícil reconduir una situació quan l’epidèmia està tan estesa. Si no es deté aviat, ens arrisquem a tornar a tenir elevades xifres de mortalitat», adverteix López Codina. 

Col·lapse en l’assistència primària

L’expansió del virus a Madrid ha col·lapsat una assistència primària delmada per les retallades, els pacients de Covid ocupen més del 20% dels hospitals i el 30% de les ucis, sense que l’Executiu d’Isabel Díaz Ayuso prengui mesures contundents com les d’altres autonomies en millor situació.

Els documents enviats a Brussel·les també revelen que no hi ha cap altre país del món sobre el que la UPC hagi calculat el risc que superi el d’Espanya. Només s’hi acosten Mèxic (341) i el Perú (354). Els Estats Units, amb 150 punts, queden lluny. Tot i que aquí cal ser prudents perquè els sistemes de registre de casos no és tan homegeni com ho pugui ser entre els països europeus. A Europa, només la República Txeca i França tenen un risc alt, amb xifres similars a les de Catalunya. 

A Espanya, les xifres poden diferir una mica de les oficials perquè els investigadors no tenen en compte els casos dels últims tres dies. Els retards en les notificacions «provocarien, altrament, una distorsió important».

Tot i que aquest índex s’està aplicant ja en alguns països llatinoamericans, com l’Argentina o el Brasil, cap altra comunitat autònoma o el Govern espanyol l’han incorporat ara per ara, però la UPC sí que l’ha plasmat al seu mapa. 

El nivell de risc

La regió de la capital d’Espanya triplica, per exemple, el nivell de risc de Catalunya, malgrat que aquesta ja està en el nivell vermell, amb 178 punts. Tot i que la seva situació va ser dolenta al juliol i només s’ha aconseguit estabilitzar una mica a la baixa en les últimes setmanes, diverses comunitats se situen per sobre.

Notícies relacionades

La pena de mort s’allunya del cas Daniel Sancho

Educació fomentarà les mates manipulatives i l’oralitat

Les pitjors, tot i que a certa distància de Madrid, formen una espècie de triangle víric del nord: Euskadi (370), Navarra (368), La Rioja (344) i Cantàbria (335). Es troben en situació de molt alt risc des de fa diverses setmanes.

Les dues Castelles, Aragó i Múrcia estan entre els 232 i els 250. Per sobre de cent, a banda de Catalunya, que ocupa l’onzena plaça, hi ha les Balears (193), les Canàries (167), Extremadura (159), Galícia (131), Andalusia (128) i  el País Valencià (114). L’única comunitat situada a la zona de risc baix és Astúries.