Mares de dia, una alternativa a l'alça en temps de la Covid-19

Criança a casa. No són cuidadors, ni cangurs ni empleades domèstiques. Són professionals dedicades a l’educació de nadons i nens en un entorn casolà. Es tracta d’un model alternatiu a les escoles infantils que triomfa a Europa i s’obre camí aquí amb el coronavirus, tal com publica el 'Diario Información’, del grup Prensa Ibérica.

Irene Ortega és una mestra de 29 anys que s’acaba de convertir en mare de dia per «convicció i vocació».  La seva feina consisteix a educar a la seva pròpia casa, al camp de Mutxamel, nens de zero a tres anys, amb un màxim de quatre alumnes. Es tracta d’una professió que està guanyant visibilitat en el context de la pandèmia de coronavirus i que ofereix un model alternatiu al de les escoles infantils. La clau està en desenvolupar l’activitat en un ambient casolà, amb grups superreduïts i garantir una atenció del tot personalitzada. 

Les mares de dia no són cuidadores, ni cangurs ni empleades domèstiques. Són professionals de l’educació (mestres, psicòlogues, pedagogues o tècniques superiors d’educació infantil) que obren les portes de la seva llar per brindar atenció i acompanyament a la primera infància. Solen seguir metodologies com ara Waldorf, Pikler i Montessori, estan formades en primers auxilis i, en general, cotitzen com a autònomes. Es tracta d’un model totalment consolidat en països com França i Alemanya, que ja està regulat a Madrid, Navarra i en zones rurals de Galícia, i que lluita per obrir-se camí al País Valencià amb una associació que agrupi totes les professionals. 

«Després d’haver treballat a diverses escoles infantils em vaig adonar que la ràtio i els ritmes no s’ajusten als valors que jo vull transmetre als nens. Sent mare de dia pots atendre’ls com si fossin els teus propis, es crea un vincle com de família i s’integren a l’espai com si fos seu», explica Ortega, diplomada en magisteri Infantil.

Explica que va madurar i va materialitzar el seu projecte durant el confinament pel coronavirus. Va reformar part de la seva vivenda i va condicionar l’espai exterior per garantir la seguretat dels menors, que «no segueixen un horari estricte ni ritmes accelerats tot i que sí que seguim unes rutines». Habitualment els nens arriben cap a les 8.30 hores a les instal·lacions batejades com a «llavors de tomàquet» i s’hi mantenen fins a les 16.30 hores, quan els recullen i tornen a la seva altra casa, la de la seva família. 

Irene pretén unir-se a la Xarxa de Mares de Dia que agrupa professionals del seu sector en tota la geografia nacional i està en contacte amb Virginia Sánchez, adscrita a l’esmentada associació i que treballa com a mare de dia des de 2016 a Alacant amb el seu propi projecte, batejat com El Hogar. Allà «el dia transcorre sense presses i el més important és que ells puguin ubicar-se en l’espai i desenvolupar el seu joc, que se sentin atesos i escoltats. Advoquem pel model lúdic i metodologies d’aprenentatge a través del joc lliure, no activitats dirigides», remarca la Virginia, educadora infantil amb formació de tres anys en pedagogia Waldorf.

Notícies relacionades

El Periódico i BBVA tornen a premiar els projectes sostenibles amb el Premi BBVA a la Sostenibilitat Empresarial

Arriba el primer fàrmac no hormonal que abaixa els fogots menopàusics

Les jornades a casa seva transcorren  entre activitats a casa i sortides al parc de la seva urbanització. «No està res especificat en el que es treballarà cada dia, la jornada s’organitza en funció dels interessos del nen», prossegueix. 

La seva quota de quatre alumnes ja està coberta aquest curs marcat pel context sanitari del coronavirus. Tot i que ha rebut més trucades de famílies interessades en el seu servei, és inflexible a l’hora de mantenir la ràtio. «Si em dedico a ser mare de dia és perquè em permet atendre’ls de manera individualitzada i conèixer-los en profunditat. L’acompanyament emocional és un dels valors que puc aportar als petits, i això només és possible quan són pocs», remarca.