La futura llei trans enfronta el PSOE i Podem

L’acord per a un Govern de transició es compromet literalment a aprovar «una llei contra la discriminació de les persones LGTBI, incloent la prohibició a nivell nacional de les anomenades teràpies de reversió» i «una llei trans, que treballi de forma efectiva per erradicar totes les formes de discriminació cap a aquestes persones en tots els àmbits». No obstant, la gestació d’aquestes normes, sobretot de la segona, arriba envoltada de polèmica i amb els dos socis de l’Executiu situats en pols oposats.

D’un costat hi ha el PSOE, que malgrat que sempre ha encapçalat la lluita pels drets del col·lectiu LGTBI, ara s’ha alineat amb el feminisme ortodox en el debat que divideix el moviment (també a escala internacional) entorn de l’anomenada autodeterminació de gènere; és a dir, que un home que se senti dona sigui reconegut com a tal a tots els efectes sense necessitat d’hormonar-se durant dos anys i comptar amb aval mèdic. I a l’altre costat se situa Unides Podem, que encapçala el transactivisme.

Autodeterminació de gènere

Notícies relacionades

¿Som solidaris els espanyols?

El Gordo de Nadal ja no és tan gros

Es dona la circumstància que el Ministeri d’Igualtat està en mans d’Irene Montero, que ha obert un període de consultes destinat a l’elaboració de les dues lleis, però amb la determinació ferma que el paquet legislatiu inclogui l’autodeterminació de gènere i que homes que se sentin dones puguin modificar el seu nom i sexe als documents oficials sense cap exigència addicional, com ja reconeixen diverses lleis autonòmiques. A més, Units Podem ha capitanejat el projecte de llei contra la violència infantil, que reconeix el dret dels menors  «que la seva identitat de gènere es respecti» i l’anomenada llei ‘sí és sí’, que ja va desencadenar una tempesta entre el PSOE i Podem i que, segons el feminisme ortodox, introdueix conceptes jurídics que posen en dubte els drets de les dones basats en el seu sexe.

Per contra, el PSOE ha difós un document intern, elaborat per la Secretaria d’Igualtat, dirigida per la vicepresidenta Carmen Calvo, en què rebutja que «els sentiments, pressions o manifestacions de la voluntat d’una persona sobre si se sent home o dona tinguin automàticament efectes jurídics plens». La seva negativa es basa en el convenciment que les lleis que reconeixen l’autodeterminació de gènere que defensa la teoria ‘queer’ «desdibuixen les dones com a subjecte polític i jurídic, posant en risc els drets, les polítiques públiques d’igualtat i els assoliments del moviment feminista», segons assenyala l’argumentari. El conflicte està servit i això que la llei encara està en bolquers.