09 d’ag 2020

Anar al contingut

CRISI SANITÀRIA

Lleida improvisa mesures per provar de doblegar el rebrot de Covid-19

La Generalitat busca personal sanitari i social de reforç per treballar al Segrià i ofereix pagar més hores extres

Salut, que avisa que venen 10 dies molt complicats, intensifica els rastrejos de contactes a la comarca

María Jesús Ibáñez / Beatriz Pérez

Lleida improvisa mesures per provar de doblegar el rebrot de Covid-19

JORDI V POU

Des que va començar la pandèmia del coronavirus, una de les comeses de les infermeres que treballen en centres d’atenció primària a Catalunya és portar un control telefònic dels seus pacients per saber com evolucionen després de presentar símptomes o sospites de coronavirus. Se’ls truca per telèfon, se’ls demana que es prenguin la temperatura, se’ls pregunta si senten nàusees o si han perdut el gust o l’olfacte i si alguna de les respostes és positiva se’ls commina a anar a Urgències. La primera setmana de juny, explica una sanitària d’un ambulatori del centre urbà de Lleida, els casos a controlar eren nou pacients. «Aquest dilluns, quan he arribat a treballar m’he trobat amb un llesta de 90 usuaris, és a dir, els contagis s’han multiplicat per 10 en menys d’un mes», exclama.

¿Com s’ha pogut descontrolar tot tan ràpid? ¿Ningú ho va veure venir? Molts treballadors de la salut de la capital lleidatana estaven detectant el problema des de feia ja unes setmanes, especialment des que es va entrar en la denominada nova normalitat i els ciutadans van relaxar les mesures de seguretat. Per això, perquè hi havia indicadors clars d’una nova crisi sanitària, ara molts critiquen la tardana reacció de la Conselleria de Salut a la regió sanitària de Ponent, on la incidència de contagis de coronavirus aquest dilluns és 10 vegades superior a la de la mitjana de Catalunya. I, en concret a la comarca del Segrià, és fins i tot 20 vegades més elevada, segons ha revelat el seu gerent, Divina Farreny.

Salut ha fet aquest dilluns una crida contrarellotge per buscar personal de reforç, tant sanitari com de treballadors socials, disposat a desplaçar-se a Lleida per treballar-hi les pròximes setmanes. També va oferir a la plantilla del Segrià la possibilitat d’incrementar les hores extres i ampliar la cobertura. Aquest dimarts té previst informar els metges i les infermeres de l’atenció primària sobre com s’actuarà a partir d’ara. L’ordre és ser molt escrupolosos amb el seguiment de contactes, és a dir, provar de portar un estricte control de les persones que han estat un cert temps al costat dels infectats. Aquesta informació s’ha de passar immediatament als rastrejadors (de moment, el nombre de treballadors contractats per a aquesta tasca és fluctuant) perquè localitzin possibles nous encomanats.

Reapareixen les mascaretes

La capital lleidatana i la seva comarca viuen en una espècie d’estat d’alarma particular des que dissabte passat la Generalitat en decretés el confinament. No només s’han tancat els accessos per carretera (únicament és possible entrar a Lleida per 25 punts de control vigilats per Mossos d’Esquadra, Guàrdia Civil i policies locals), sinó que en poques hores han reaparegut a la ciutat els rostres coberts amb mascaretes i les trobades casuals pel carrer tornen a respectar els dos metres (o més) de distància.

Els alcaldes dels 38 municipis de la comarca es reuneixen aquesta tarda per rebre instruccions i coordinar sinergies i recursos, després que alguns critiquessin la improvisació amb què la Generalitat va donar l’ordre de confinament dissabte. Paral·lelament, s’ha posat aquest mateix dilluns en marxa una campanya local dirigida als ciutadans, a qui s’ha avisat molt seriosament que o adopten com un hàbit les mascaretes i la distància social o el risc d’acabar confinats a casa abans de final de mes és elevat. «Amb només respectar les mesures bàsiques de prevenció, la mascareta, el rentat de mans i la distància social, es redueix més del 95% el risc de contagi», ha dit Farreny, després de participar en la primera reunió de la comissió territorial de seguiment de l’evolució del coronavirus al Segrià, un organisme creat diumenge al vespre, quan la comarca ja havia sigut clausurada perquè la progressió de l’epidèmia semblava fora de control.

Amb tot, Farreny ha volgut enviar un «missatge de tranquil·litat» a la ciutadania. «Al març hi havia molta incertesa, però ara hi ha moltes coses que sabem». Això no treu, ha admès, que en els pròxims 10 o 15 dies, «els casos vagin creixent..., així és l’epidèmia. No es notaran els efectes del que ara estem fent fins a dues setmanes més tard», ha advertit. «S’han de reduir contagis i aglomeracions, i aplicar les mesures de prevenció per protegir les persones vulnerables», ha insistit per després reivindicar que la tasca contra la Covid-19 ha de ser una «suma d’esforços de totes les administracions». 

30.000 temporers

El problema a Lleida s’ha vist agreujat per l’alta mobilitat que hi ha aquests dies per tota la comarca, immersa en la campanya de recollida de la fruita. La collita ha implicat l’arribada d’«uns 30.000 treballadors temporals», ha xifrat Pere Godoy, cap del Servei de Vigilància Epidemiològica de Lleida. Aquests jornalers es mouen de finca en finca i, en els casos dels que arriben sense un contracte de treball previ, es veuen obligats a malviure en llocs insalubres, cosa que constitueix un problema social que el Segrià arrossega (i continua sense resoldre) des de fa més de 20 anys.

Segons Godoy, la bona notícia és que Salut sap «d’on surten la major part dels contagis que hi ha actualment a Lleida». «La dolenta –ha agregat– és que hi ha hagut transmissions comunitàries, el virus ha passat a les famílies i ara la situació és més difícil de controlar», ha reconegut.