31 d’oct 2020

Anar al contingut

TREBALLADORS EN CONDICIONS INSALUBRES

El rebrot de coronavirus a Lleida fa aflorar una greu crisi social

La consellera de Salut no descarta que la quarantena de la comarca del Segrià duri més de 15 dies

«La infecció de la Covid-19 és la de la pobresa i la misèria», adverteix l'infectòleg Benito Almirante

Beatriz Pérez

El rebrot de coronavirus a Lleida fa aflorar una greu crisi social

Jordi V Pou

El brot de coronavirus a Lleida ha fet aflorar una crisi social que hi ha a la comarca del Segrià des de fa anys i a la qual, fins ara, s’havia fet cas omís: les condicions insalubres en què malviuen part dels temporers que treballen a la zona, que es desplacen per treballar en la recollida de la fruita. Mantenir les mesures preventives quan les condicions de vida són tan precàries resulta pràcticament impossible. Com a conseqüència, el Segrià és, ara com ara, el punt calent del coronavirus a tot Catalunya i la consellera de Salut, Alba Vergés, ha reconegut aquest diumenge que el confinament sine die anunciat dissabte podria durar més de dues setmanes. Es tracta d’una decisió criticada per alguns alcaldes del Segrià, com la d’Aitona, Rosa Pujol, que va lamentar que divendres es digués una cosa i dissabte se’n fes una altra. També l’alcalde de Lleida, Miquel Pueyo, va mostrar el seu malestar per com es va decidir una mesura de tant impacte per a la ciutat i la seva comarca.

«La infecció de coronavirus és la de la pobresa i de la misèria. Els pobres estan més afectats. A Barcelona, Nou Barris va ser el districte més afectat i Sant Gervasi, el que menys», assenyala el Cap de Malalties Infeccioses del Hospital de la Vall d’Hebron, Benito Almirante. Una part dels temporers que arriben a Lleida per a la campanya agrària treballen sense contracte laboral, viuen amuntegats en barracons o directament al carrer. No poden demanar una baixa laboral per fer un aïllament estricte. Molts defugen, per por, els controls sanitaris perquè això suposaria, per exemple, perdre la feina per precària que sigui. 

«Aquesta crisi no només necessita solucions sanitàries, sinó també socials», defensen els experts

Per això no és gratuït que els brots que estan tenint lloc a Lleida es produeixin, principalment, entre aquest col·lectiu. Són persones joves, que passen la malaltia de manera lleu, però que, no obstant, contribueixen a la disseminació del virus. «La responsabilitat no és d’elles, sinó dels que permeten aquestes condicions laborals i socials. Aquesta crisi no només necessita solucions sanitàries, sinó també socials», afegeix Almirante. Si al març i l’abril, el coronavirus va posar de manifest les conseqüències d’anys de retallades sanitàries, ara està traient a la llum una altra realitat: «una autèntica crisi social» a Espanya, en paraules de l’infectòleg.

Segons l’opinió d’Almirall, les empreses i els pagesos només haurien de contractar treballadors als quals l’Administració els pogués habilitar una vivenda adequada. «Són persones que es mouen d’uns pobles als altres. El confinament pretén evitar aquesta mobilitat. Però és difícil controlar aquesta població», diu. No obstant, per ell, no hi ha «en absolut» un risc que el virus s’estengui per tot Catalunya, precisament perquè aquest col·lectiu es mou per una zona determinada, no per tot el territori. «I hi ha una altra dada a favor: la temporada de la fruita és limitada», afegeix.

La gerent de la regió sanitària de Lleida, Divina Farreny, assegura que feia temps que Salut preparava la «campanya de la fruita» perquè considerava que podia comportar «risc». «Vam elaborar un document de recomanacions sanitàries per a les empreses. I vam habilitar dispositius, com cases de colònies i hotels per allotjar persones que no puguin fer l’aïllament», explica. Farreny també demana més «intervenció comunitària» amb equips de treballadors socials que es comuniquin bé amb el col·lectiu. I adverteix que, tot i que la temporada de la fruita al Segrià ja està a punt d’acabar, a l’agost serà la de la poma al Pla d’Urgell i Girona, i la verema a la tardor.

Crisi política entre JxCat i ERC

Però, a més, a la crisi sanitària i social a Lleida s’hi uneix també la política. El rebrot ha visibilitzat, encara més, el distanciament entre JxCat i ERC. En un primer moment, l’alcalde de la ciutat, el republicà Miquel Pueyo, es va queixar ahir a RAC-1 que el president Quim Torra no li va trucar per comunicar-li el confinament, sinó que ho va fer el vicepresident de la Generalitat, Pere Aragonès. Torra li va trucar després, a la tarda, i Pueyo li va agrair el gest. Per la seva banda, l’exdiputada de CiU i exregidora a Lleida Marta Alòs va contestar que no li interessen «les baralles entre partits», i va posar el focus en els temporers.

Després d’acusar la consellera Vergés, també d’ERC, de «defugir» la paraula ‘temporers’, l’exdiputada va acusar l’Estat d’«esquivar la seva responsabilitat de controlar els fluxos de gent sense papers». «Tenim 2.000 persones dormint al carrer. Ens van dir que Lleida era un territori racista, i aquest no és el tema», va assegurar. Poc després, va posar en dubte que els temporers segueixin les recomanacions higièniques: «Rentar-se les mans, portar mascareta... Això ho seguirà qui pugui, no qui tingui com a principal objectiu sobreviure. Hi ha d’haver un control de la població fins que surti una vacuna».

«Jo he vist descarregar gent de camions que venien de Granada, com mercaderia. No es tracta d’estigmatitzar, sinó de parlar del problema objectivament. Aquesta gent que és baixada de camions com bestiar són víctimes d’un sistema, però això no ho ha de pagar un territori. Cal saber-ho gestionar. Portar aquesta gent a hotels o pavellons suposa una càrrega econòmica brutal per a un territori en qüestió», va assegurar Alòs.