09 d’ag 2020

Anar al contingut

seqüeles del coronavirus

Una doble crisi social colpeja el Segrià

Al drama dels temporers cal sumar-hi les seqüeles de les famílies després del confinament

Càritas ha duplicat les persones ateses i un 40% dels necessitats són persones que l'entitat no coneixia

Elisenda Colell

Una doble crisi social colpeja el Segrià

FERRAN NADEU

Lleida, i els pobles del voltant, viuen immersos en una doble crisi que les entitats socials intenten apaivagar amb esforços titànics. D’una banda hi ha el drama dels temporers, la necessitat social dels quals aquest any està sent més gran que en campanyes anteriors. Però simultàniament s’han duplicat les dificultats entre les famílies que demanen ajuda a les cues de la fam de la ciutat, a causa de la crisi econòmica que ja va portar el primer confinament –aquest dissabte s’ha decretat un segon– pel coronavirus. «Vivim una enorme incertesa i tensió, però no podem amagar-nos davant aquesta realitat», recalca María José Rosell, secretària general de Càritas a Lleida, que demana més implicació de les administracions. De moment, els ajuts se sostenen, en bona part, amb el mecenatge privat.

La crisi sanitària del coronavirus ha portat una crisi social i econòmica sense precedents, especialment per la rapidesa amb què s’ha produït. Les cues de la fam s’han repetit en pobles, barris i ciutats del país, i Lleida no ha sigut un cas a part. Des de mitjans de maig, Càritas Diocesana a Lleida va atendre 544 persones per telèfon i va fer 608 entrevistes presencials a tota la demarcació. En total, 1.152 persones ateses, quan en el mateix període del 2019 en van ser 500. La majoria d’aquestes persones, literalment, no tenien menjar al rebost i l’oenagé ha aportat 20.000 euros en alimentació. L’any passat no es van gastar més de 7.000 euros en aquest concepte. Els augments, explica l’entitat, van ser més elevats a la ciutat que a les zones rurals.

Temporers a l’espera de ser contractats en un municipi de Lleida.  / FERRAN NADEU

«Mai abans havíem viscut aquest nivell d’emergència social», explica Rosell. Ho diu perquè, a més d’aquest brutal augment de la demanda per menjar, també han recolzat els temporers. Tant als pobles com a la capital, l’entitat també ha facilitat menjar i recolzament als temporers, i compta, a més, amb un mediador que visita tots els assentaments rurals. «El problema és que la desprotecció i vulnerabilitat dels temporers és una cosa que fa dècades que arrosseguem, i encara cap administració ha sabut resoldre ¿què els costa asseure’s, amb el sector, i trobar una solució?», es pregunta Rosell. Una cosa en què també insisteix Roger Torres, rector i president d’Arrels-Sant Ignasi«M’agradaria que Mercadona o Carrefour financessin el pavelló municipal, que paguessin un gran alberg per a tots ells, són els que es beneficien dels preus de la fruita», assenyala Torres. Les dues entitats, que comparteixen que la resposta que aquest any ha donat l’ajuntament de la capital lleidatana ha tornat a ser «insuficient», oferiran un servei de menjar calent als pavellons d’emergència instal·lats a partir d’aquest dilluns.

Donacions privades

Les entitats han anat brindant tots aquests ajuts amb donacions privades. Però no són els únics. El futbolista del Mònaco Keita Baldé ha aportat també fons per pagar un sostre a alguns temporers que vivien als carrers de Lleida. Al final, i després d’una forta polèmica, prop de 90 temporers han sortit del carrer i han viscut en hotels durant diverses setmanes. Els fons es van acabar dijous passat. «Alguns han anat a dormir al pavelló municipal, i a d’altres els hem pagat el bitllet de tornada a casa seva», explica l’activista lleidatana Nogay Ndiaye, que lamenta que l’Ajuntament de Lleida «no ha estat per la feina una vegada més». El futbolista va plantejar finançar les obres per construir un gran alberg a la ciutat. «No va poder arribar a bon port i es va sentir utilitzat», explica Nogay. 

Mentrestant, les entitats continuen preocupades pel que pot passar al setembre, quan acabi la campanya fruitera. «La vivenda és el gran tema a resoldre, hi ha centenars de famílies que no poden pagar el lloguer, caldrà plantejar una forta mesura per apaivagar els desnonaments que poguessin arribar», diu Rosell. En els mesos de l’estat d’alarma, Càritas Lleida va invertir 3.000 euros a pagar lloguers, comparats els 25.000 de l’any anterior pel mateix període. Es va haver de prioritzar el menjar al sostre. «Esperem que les administracions estiguin a l’altura», demana Rosell