El Defensor del Poble denuncia les «disfuncions» de les residències

El Defensor del Poble en funcions, Francisco Fernández Marugán, ha afirmat que el conjunt del sistema residencial de gent gran a Espanya «té des de fa anys una sèrie de disfuncions que és necessari corregir».

«Hi ha errors en el camí, però no és imputable a aquesta situació (de pandèmia). Té des de fa anys una sèrie de disfuncions que s’han de corregir», ha manifestat Fernández Marugán en la seva primera compareixença davant els membres de la comissió mixta (Congrés-Senat) de relacions amb el Defensor del Poble, celebrada aquest dilluns al Congrés dels Diputats, per exposar la seva gestió el 2018 i 2019.

El Defensor ha assegurat que la pandèmia del coronavirus «ha posat en relleu una sèrie de successos que, d’alguna manera, s’han de corregir». «S’ha de canviar el model i aquí hi són vostes, jo no. Jo em dedico a altres coses», ha insistit, per afegir que els reptes que té per davant el sector «s’incrementaran en el futur» ja que la població usuària «creix i continuarà creixent al llarg dels pròxims anys».

Fernández Marugán considera necessari un «compromís real i efectiu de les administracions competents amb els centres residencials, amb els professionals, amb els usuaris, amb les famílies per aconseguir una atenció adequada en aquesta qüestió».

Queixes per les residències

Durant la seva intervenció, Fernández Marugán ha explicat que l’any 2017 la institució va rebre «moltes» queixes sobre l’atenció a les persones grans en aquests centres, i per això va iniciar un conjunt d’actuacions d’ofici amb totes les comunitats autònomes per conèixer quin tipus d’atenció es presta als residents i en quina mesura les actuacions que portaven a cap «garantien els seus drets».

Després de la seva anàlisi, les reformes que, segons la seva opinió, s’haurien d’abordar passen per incrementar el nombre de places de les residències, que «no són gaire abundants», i això requereix un pressupost més gran; reforçar-hi l’atenció mèdica i d’infermeria perquè sigui «més àmplia; elevar-hi el nombre de professionals; i millorar els processos d’inspecció dels centres de gent gran, entre d’altres.

En aquest sentit, creu que les comunitats han de dur a terme una «harmonització per resoldre l’actual dispersió normativa sobre els requisits que han de reunir els centres residencials per acreditar-los i posteriorment autoritzar-ne el funcionament».

El Defensor considera «imprescindible» obrir un debat polític i social per trobar vies efectives que abordin el problema de la solitud no desitjada. Segons la seva opinió, és necessari que la societat «en prengui consciència» i fer al més aviat possible un diagnòstic correcte del problema que permeti impulsar polítiques de prevenció i combat de la solitud.

Despesa sanitària insuficient

Durant la seva intervenció, ha abordat la situació del Sistema Nacional de Salut. «Tot i que la despesa sanitària pública s’ha recuperat en els últims exercicis, el nombre de beneficiaris també s’ha elevat molt i molt ràpidament, mentre que els recursos han avançat amb bastanta més lentitud», ha declarat, per agregar que «Espanya gasta un punt menys en sanitat que la mitjana de la Unió Europea, al voltant dels 12.000 milions d’euros menys».

En aquest sentit, el Defensor ha assegurat que la reducció dels pressupostos en matèria de sanitat ha portat «llistes d’espera massa llargues i urgències freqüentment saturades». «Espanya té escassetat de metges en atenció primària, en sanitat rural i en especialitats, i també escàs nombre de professionals d’infermeria, amb una tendència a utilitzar creixentment els contractes temporals i a temps parcial, cosa que dona lloc a una gran rotació de personal", ha dit.

«Els professionals sanitaris manifesten la seva preocupació per les condicions de precarietat laboral sota les quals treballen», ha afegit, mentre ha manifestat que aquesta situació requereix «un gran acord polític i social per enfortir les capacitats del Sistema Nacional de Salut».

En matèria educativa, Fernández Marugán ha reiterat la necessitat d’assolir un pacte per l’educació. «No sorgeix d’un dia per l’altre. Necessita temps per implantar-se i perfeccionar-se», ha assenyalat, per després afegir que un bon sistema educatiu ha de tenir «estabilitat per avaluar-ne els resultats, corregir-ne les deficiències i optimitzar els recursos i la flexibilitat».

D’altra banda, perquè un sistema educatiu sigui adequat, ha recordat que és necessari comptar amb un finançament adequat i suficient; disposar d’un bon sistema de selecció i formació del professorat; promoure la inclusió social; facilitar la igualtat en les condicions de partida segons la situació econòmica dels alumnes; permetre una implicació més gran de les famílies, i establir un bon sistema de beques.

Més vivenda social de lloguer

En relació amb la vivenda, opina que és imprescindible «augmentar el parc de vivenda social de lloguer i prioritzar en l’accés a la vivenda col·lectius en risc, com ara famílies amb rendes baixes i monoparentals, joves, persones que hagin patit un desnonament, dones víctimes de violència de gènere i immigrants».

Respecte de la situació de les persones migrants, veu necessari reforçar «sense més demora» la coordinació entre els diferents organismes de les administracions públiques amb competències en la matèria, i implantar «de manera urgent» una política migratòria que contempli tot el fenomen en la seva totalitat.

«Hem de ser capaços de posar en marxa amb urgència mesures efectives i flexibles que donin resposta a les arribades d’aquestes persones que ens demanen a crits acollida», ha afirmat, per després apostar per «actuar de manera coordinada amb els altres països europeus».

Registre de menes 

Sobre els menors estrangers no acompanyats, Fernández Marugán ha demanat millorar-ne el registre. «Tenim dificultats per conèixer exactament en cada moment quants n’han arribat i on són», ha subratllat.

El Defensor del Poble ha explicat al Congrés la seva gestió del 2018 i el 2019. En concret, ha assenyalat que el 2018 es van realitzar 17.697 actuacions, que inclouen les queixes rebudes, les investigacions d’ofici iniciades i les sol·licituds d’interposició de recursos d’inconstitucionalitat. Aquesta xifra es va incrementar un 16,5% el 2019, fins a arribar als 20.616 expedients.

Notícies relacionades

La pena de mort s’allunya del cas Daniel Sancho

Educació fomentarà les mates manipulatives i l’oralitat

Finalment, respecte a les resolucions dictades (recomanacions, suggeriments i advertències de deures legals), van assolir les 1.152 el 2018 i les 1.551 el 2019, cosa que suposa un increment del 34,63%.