L'atac a un pis ocupat per migrants revela una crisi de convivència a Premià

L’assalt a una casa de joves migrants a Premià de Mar (Maresme) ha tornat a posar el focus sobre un problema social complex que suposa una amenaça greu per a la convivència. «Això no va de racistes o antiracistes», avisa la Sara, una veïna preocupada per la situació que es viu al poble. Segons fonts policials, hi ha una minoria d’extutelats per la Generalitat –a qui ningú contracta ni lloga un pis– que han optat per reunir-se en grups per ocupar domicilis il·legalment i sobreviure amb la delinqüència. Aquests delictes generen inseguretat i poden esperonar actituds racistes o acaba avivant respostes violentes com la d’aquest diumenge. Els Mossos d’Esquadra han obert una investigació per provar d’esbrinar l’origen dels fets i resoldre com els assaltants van arribar a coordinar una acció que va implicar 50 persones.

Hi ha dubtes raonables sobre si els inductors de l’atac seguien encara presents quan la policia catalana va prendre el control de la situació, més d’una hora després. Són raonables perquè al primer grup –en el focus de la investigació policial– se n’hi va afegir un altre, integrat per veïns de Premià –entre els quals hi havia els amos del bar Singer, situat no gaire lluny del lloc–. De Premià són els dos primers detinguts per agredir un dels agents al cap. En funció de com evolucionin les investigacions, remarquen fonts policials, s’optarà per tractar l’acció com un delicte de mòbil racista o descartar-ho. La investigació preveu identificar i detenir alguns dels participants durant les pròximes hores o dies.

Les mateixes fonts policials afegeixen que les víctimes d’aquesta acció violenta –els llogaters que ocupaven el pis assaltat– han protagonitzat diversos robatoris a la zona. No està clar que siguin també els autors d’una agressió sexual patida per una dona la setmana passada, una cosa que alguns dels veïns que van secundar l’atac donen per fet. Aquesta és una altra part del problema: les cadenes d’informacions no contrastades que circulen per grups de Whatsapp, Telegram o Facebook, amb uns integrants que en les últimes setmanes semblaven disposats a muntar patrulles ciutadanes per actuar per compte propi.

L’assalt

Poc abans de les 11 de la nit de diumenge, un grup d’unes 50 persones va irrompre violentament en un domicili ocupat per «presumptes delinqüents», en paraules de l’alcalde de Premià, Miguel Ángel Méndez. Van llançar pedres contra el balcó, es van enfilar per la façana principal i van aconseguir entrar i omplir l’interior de l’immoble amb l’escuma d’un extintor. Un dels joves migrants va resultar ferit. 

L’atac va deixar tremolant una comunitat de veïns que portava mesos espantada pels ocupes i que aquest dilluns continua atònita: l’assalt va aconseguir el que les autoritats no havien fet, que se n’anessin. Han sigut reallotjats temporalment en un hotel d’una altra població. Però ni tan sols per aquests veïns el que van fer els assaltants és tolerable. «És una mala solució però ha acabat sent, tristament, l’única solució», resumia el Mario. «A mi em van amenaçar de violar la meva dona mentre fos a la feina i han protagonitzat robatoris i furts al poble», enumerava. Treballador del SEM, al Mario li va tocar en una ocasió anar al pis dels veïns amb qui estava enfrontat a l’escala per atendre’ls després d’una discussió. «Es barallaven entre ells cada dos per tres, fins i tot amb navalles».

Els Mossos van rebre l’avís a les 22.45 hores. Quan les primeres patrulles van arribar al número 239 de la Gran Via de Lluís Companys van topar amb el setge del pis. Van demanar reforços i la rotonda davant la qual hi ha aquest bloc va rebre una allau de dotacions de seguretat ciutadana i d’ordre públic, també de la policia local i dels Bombers de la Generalitat –el fum blanc de l’extintor va fer creure’n més d’un que hi havia foc–. Cap a la mitjanit, van poder controlar la situació. No va resultar senzill perquè alguns dels atacants es van enfrontar amb els agents. Hi va haver cinc mossos ferits lleus.

«Em vaig espantar moltíssim», admet la Fina, una dona de 80 anys que ha viscut durant més d’un any paret per paret amb els ocupes. «Els tenia molta por, només els saludava si ells em saludaven i si havia de sortir però veia per l’espiera que eren al replà, esperava que se n’anessin», recorda. La dona del Mario va baixar a rescatar-la durant el setge perquè es refugiés a casa seva. «Cops, soroll i crits», explica la Fina, encara confosa. 

Notícies relacionades

Amb propina o sense propina

Una crònica negra molt completa

El pis ocupat era propietat d’un home que el va haver de cedir al no poder atendre els pagaments de la hipoteca. El va comprar un amo que mai ha viscut a la finca i que aquest dilluns obria les portes a la premsa per mostrar l’estat en què està l’immoble: el terra ple de pols de l’extintor, armaris de la cuina destrossats, escombraries per terra i matalassos sense llençols on dormien els joves. En els últims quatre anys hi ha hagut una forta rotació de llogaters. Els actuals, els més problemàtics, s’hi van instal·lar fa un any i han arribat a compartir-lo entre sis o set companys. Ara eren dos o tres. 

El que ha passat a Premià interpel·la les altres poblacions del Maresme, escenari de diversos conats de violència per provar de contenir els robatoris violents per part de joves extutelats que delinqueixen –una minoria però conflictiva–. «Si fan els 18 anys i ningú els lloga un pis ni els dona un treball, acaben ocupant i robant. No els justifico, només tracto d’explicar el que està passant», resumia un policia de la zona, que avisa que la solució no és portar més mossos.