06 jul 2020

Anar al contingut

NOVA CONDEMNA

'La manada', condemnada a 1,5 anys més de presó pels abusos sexuals a Pozoblanco

El jutge imposa a Prenda tres anys més per gravar i difondre els abusos per mòbil, i 16 mesos als altres tres

La resolució considera que «és inqüestionable el caràcter sexual» dels tocaments a la víctima

Julia Camacho

'La manada', condemnada a 1,5 anys més de presó pels abusos sexuals a Pozoblanco

Pool

El jutjat de Còrdova ha donat finalment per bons els vídeos que ‘La manada’ va gravar a l’interior d’un cotxe i que mostren com van abusar sexualment d’una noia inconscient. Uns fets que han provocat una condemna d’un any i mig de presó pel delicte d’abús sexual i penes que van dels 16 mesos fins als tres anys de presó per la posterior difusió d’aquestes imatges. Una difusió que va provocar un mal devastador a la noia, segons van acreditar els psicòlegs, i que ha motivat la imposició d’una indemnització de 13.500 euros als condemnats.

Els quatre acusats, Antonio Manuel Guerrero, José Ángel Prenda, Jesús Escudero i l’exmilitar Alfonso Jesús Cabezuelo, compleixen ja la pena de 15 anys de presó per la violació múltiple en els Sanfermines del 2016. Una condemna que inicialment va ser considerada abús sexual amb prevalença, fet que va provocar un enorme malestar social i va reobrir el debat sobre els termes de l’agressió sexual. Posteriormente, el Tribunal Suprem va tancar la polèmica i va deixar clar que la noia «va quedar totalment anul·lada» i va ser víctima d’una violació múltiple.

«Inqüestionable caràcter sexual»

I va ser en el transcurs d’aquesta investigació quan van sortir a la llum els fets ocorreguts a Pozoblanco tot just dos mesos abans. En la resolució dictada ara, el jutge considera que per més que la defensa intentés reduir els fets a una actitud vexatòria, «és inqüestionable el caràcter sexual» de la conducta dels acusats, que es duen a terme «sense comptar amb la voluntat i consentiment de la víctima». I indica que la falta d’indicis sobre l’ús de violència i intimidació impedeix que es puguin qualificar com a agressió sexual.

La sentència dona per vàlid el relat de fets fixat pel fiscal, sobre el fet que van coincidir amb la víctima a la fira de Torrecampo i que aquesta, ja de matinada, decidís tornar amb ells Pozoblanco. Va pujar amb ells en un vehicle fins que, «en un moment indeterminat sense que s’hagi acreditat la causa d’això», la víctima «va caure en un estat d’inconsciència», moment que els condemnats van aprofitar per grapejar-la i petonejar-la.

Facultat de decidir fins on arribar

En aquest punt, el jutge desmunta la versió de la defensa. «El fet que una persona vulgui acompanyar una altra, i fins i tot que pogués sentir-se atreta per algun dels acusats, no implica que l’esmentada persona perdi en cap moment la facultat de decidir fins on vol arribar i en quin moment», afegeix. «I el dur a terme accions com les que són objecte d’enjudiciament quan la persona es troba inconscient suposen, per principi, un menyspreu d’aquesta llibertat, o el que és el mateix, constitueixen la conducta típica del delicte d’abús sexual», remarca la resolució.

La fiscalia havia sol·licitat fins a dos anys de presó pels abusos sexuals, delicte per al qual el Codi Penal estableix penes d’entre un i tres anys. No obstant, el jutge ha optat per no imposar la pena major i quedar-se en la meitat de la forquilla malgrat concedir que «les circumstàncies personals dels acusats, que posteriorment a aquests fets van portar a terme una conducta il·lícita de més gravetat encara [en al·lusió a Pamplona] porten a considerar que la consecució de les finalitats de prevenció especial de la pena determinen la necessitat d’una pena en extensió superior al mínim legal».

Multa per maltractament

Així mateix, dona per veraç el relat «ferm i convincent» de la víctima sobre el que va passar al final de la nit per imposar una multa a Cabezuelo, que la va empènyer fora del cotxe al negar-se a fer-li una fel·lació. Per aquests fets, el jutge li imposa una multa de 270 euros per un delicte lleu de maltractament.

Sobre la gravació dels vídeos a l’interior del cotxe, el magistrat remarca que «no es tracta de gravacions realitzades de manera subreptícia», sinó en què «tots els acusats participen amb consciència somrient o fent gestos la càmera». «S’aprecia com existeix un acord en la realització de les gravacions de manera que tots ells han de ser igualment responsables», apunta, qüestionant, no obstant, que tots ells fossin conscients que, posteriorment Prenda compartís el vídeo en els grups. «No s’entén que s’hagi de considerar la resta responsables de la comissió del subtipus agreujat per la difusió de les imatges», diu per justificar que a tres dels acusats se’ls imposi una pena de 16 mesos i multa de 3.600 euros a cadascun i a Prenda de tres anys pel delicte contra la intimitat.

Validesa dels vídeos

El jutge recorre a la doctrina i jurisprudència per donar validesa a la càrrega incriminatòria dels vídeos, que la defensa va intentar anul·lar per descobrir-se quan s’investigava la violació de Pamplona. Una investigació prospectiva, va denunciar l’advocat defensor. No obstant, la resolució estableix que «no s’ha tractat d’un procediment inquisitiu, sinó plenament justificat». «Ni es considera que s’hagi dut a terme una investigació general sobre la totalitat dels aspectes de la vida dels acusats, sinó una investigació d’un fet concret i precís al si de la qual han aparegut elements referits a un altre fet diferent comès per quatre dels cinc que en aquell procediment apareixien com a encausats, ni s’entén que s’hagin vulnerat els drets al secret de les comunicacions ni a la intimitat», raona el jutge.

Grapejos al cotxe

Les imatges trobades als seus telèfons mòbils han sigut determinants contra els acusats. Són dos vídeos, un de 27 segons i un altre de 46, que mostren que els quatre acusats van participar, d’una manera o d’una altra, en els tocaments a la noia. Ja fos besant-la o grapejant-la mentre retornaven al seu cotxe fins a Pozoblanco des de la fira d’un poble pròxim on s’havien trobat. «Aprofitant que ella es trobava privada de sentit, tots els acusats, amb ànim libidinós, van començar a fer-li diversos tocaments de caràcter sexual», detalla el relat de fets del fiscal.

Posteriorment, i «en desenvolupament de la idea preconcebuda de compartir el vídeo fet» per «fer ostentació» del que acabaven de gravar, «amb evident ànim de vexar i vulnerar la intimitat de la perjudicada» van compartir les imatges en dos xats, La manada, amb set persones, i Peligro, amb una vintena de participants. Allà és on es van poder llegir comentaris com «quina habilitat, conduint amb una mà i amb l’altra agafant un pit a darrere», «mare meva, què li vau donar a la noia, ¿escopolamina?que bo», «¿està morta o què?».

La defensa va rebutjar en el judici aquest ànim libidinós. Cap dels acusats, a més, admet aquests abusos, tot i que es van negar a declarar a la vista oral i donar a conèixer la seva versió dels fets. Només El Prenda va admetre, en el torn d’última paraula, haver gravat el vídeo amb el mòbil de Guerrero, que conduïa, i haver-lo passat, a més, als grups de missatgeria «sense el coneixement de la resta».

La víctima no va denunciar l’ocorregut aquella matinada de l’1 de maig perquè tenia llacunes sobre aquella nit, que unit als comentaris jocosos dels acusats sobre l’escopolamina va plantejar el dubte de si la inconsciència que presentava va ser provocada per alguna substància, tot i que ells ho van negar en tot moment. No obstant, les robes esquinçades i els blaus al seu cos van fer que la jove tingués serioses sospites sobre el que en realitat va passar dins del cotxe, i fins i tot ho va traslladar als seus coneguts.

«Prova il·lícita»

Així, no va ser fins al novembre, quan un agent de la Policia Foral es va presentar davant d’ella i li va mostrar les imatges, quan va ser conscient de tot i va presentar la denúncia contra els joves sevillans.

Aquest és precisament un dels punts al qual es va aferrar la defensa dels acusats per anul·lar la prova de càrrec que constitueixen els vídeos. Es van obtenir «de forma il·lícita» perquè mancaven d’autorització judicial per a això, ja que el permís dels joves al registre dels seus mòbils sobre l’ocorregut als Sanfermines no donava peu a una «investigació prospectiva» entre arxius antics per veure si trobaven altres proves. El lletrat considera, a més, que, a l’enviar els agents forals a Còrdova per buscar la denúncia, el jutjat navarrès va mirar d’acumular arguments per armar la seva causa judicial «perquè no hi havia res en contra seu».

Un grup amb afició als furts

La detenció per la violació múltiple a Pamplona el juliol del 2016 va revelar la vida alegre i sense preocupacions aparents dels membres de ‘La manada’, alguns d’ells sense ofici conegut i procedents de barris humils de Sevilla. A part d’una nefasta concepció de la dona com a objecte sexual amb què divertir-se en les seves festes, tampoc tenien problemes morals amb la propietat privada, per la qual cosa no hi havia obstacles per portar a terme petits furts, especialment d’ulleres de sol.

Dos mesos abans dels Sanfermines, quatre dels integrants del grup van participar en un altre abús sexual a Pozoblanco, la sentència del qual s’acaba de conèixer. Però en el seu periple pel nord aquell estiu del 2016 també es van entretenir en una òptica de Sant Sebastià, on van robar unes ulleres de sol. El jutjat Penal 3 va condemnar José Ángel Prenda, Ángel Boza i Antonio Manuel Guerrero com a autors d’un delicte lleu de furt a una pena de 270 euros cadascun, a més d’haver d’indemnitzar la propietària de l’establiment amb 125,19€ i restablir les ulleres de sol, valorades en 82.80€.

Les ulleres també van provocar un maldecap a Ángel Boza, el cinquè condemnat a Pamplona. Tot just sortit de la presó després de complir dos anys de presó preventiva i a l’espera de conèixer la resolució del Tribunal Suprem, va ser interceptat en un carrer de Sevilla després de fugir d’un centre comercial on havia sostret unes altres ulleres, i va colpejar amb el cotxe els agents de seguretat que van intentar interceptar-lo al pàrquing. Finalment va ser absolt del delicte de robatori amb violència i condemnat, com els seus companys, per un delicte lleu de furt i un altre de lesions lleus.