LA DESESCALADA PEL CORONAVIRUS

La justícia torna a l'activitat amb l'amenaça del col·lapse

Els jutjats limiten l'accés, les declaracions podran ser per videoconferència. La justícia torna a l'activitat demà dijous sota l'amenaça que es dispari el col·lapse endèmic que pateix. La falta de mitjans materials és una de les preocupacions i es priorit

Les autoritats judicials esperen una allau de plets laborals, mercantils i civils per la crisi econòmica

zentauroepp53633405 barcelona 3 06 2020 sociedad  juicios r pidos en la ciudad d200603120013

zentauroepp53633405 barcelona 3 06 2020 sociedad juicios r pidos en la ciudad d200603120013 / Manu Mitru

4
Es llegeix en minuts
J. G. Albalat
J. G. Albalat

Redactor

Especialista en judicials

Ubicada/t a Barcelona

ver +

La justícia torna a l’activitat demà dijous sota l’amenaça que es dispari el col·lapse endèmic que pateix. La falta de mitjans materials, sobretot els telemàtics i de videoconferències, i humans són un llast des de fa anys. La pandèmia del coronavirus, amb la suspensió dels actes judicials no urgents, han agreujat la situació. Els jutges no només s’enfronten als efectes provocats per aquesta paralització i la suspensió de centenars de judicis i declaracions, i altres tràmits, sinó també a l’allau que es preveu de demandes vinculades a la crisi econòmica en l’àmbit laboral (acomiadaments o expedients de regulació d’ocupació), mercantil (concurs de creditors d’empreses o de persones físiques) i civils (modificació d’acords de divorci com el canvi de pensions alimentàries o la custòdia dels menors). El setembre pot ser un mes negre per l’acumulació de feina. La totalitat de la plantilla de funcionaris no es reincorporarà fins dimarts.

Aquest dijous comença la «fase 0», com ha definit el president del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), Jesús María Barrientos, de la desescalada de l’Administració de Justícia, amb reptes, d’entrada, importants, com reorganitzar en l’agenda de cada jutjat o tribunal per celebrar els judicis (n’hi havia ja de fixats per al 2021), declaracions o altres actes judicials que s’han ajornat a causa del decret d’estat d’alarma del 14 de març. El tret de sortida d’aquesta tasca per aconseguir aquesta «nova normalitat» judicial és l’aixecament de la suspensió dels terminis i actes processals, com ara la presentació de demandes o escrits i la seva posterior tramitació. Durant les 11 últimes setmanes i en el que portem d’estat d’alarma per la pandèmia només s’han realitzat actuacions urgents (com judicis amb pres o l’activitat als jutjats de guàrdia) o que s’han considerat imprescindibles. La resta de l’activitat s’ha suspès. Per això les autoritats judicials catalanes, sobretot la degana dels jutjats de Barcelona, Mercè Caso, han reclamat un pla de reforços perquè «la situació no sigui dramàtica».

Limitació d’accessos

Els professionals de Dret i l’usuari es trobaran un panorama molt diferent als jutjats per les mesures de protecció sanitàries que s’estan aplicant per evitar els contagis per la Covid-19. En recintes com el Palau de Justícia de Barcelona, seu de l’Audiència Pronvincial i del TSJC, i la Ciutat de la Justícia de la capital catalana, complex on es concentren la majoria dels jutjats, limitaran l’accés i mobilitat, així com l’aforament permès.

Per primera vegada, es posarà en marxa un sistema de cita prèvia (es podrà sol·licitar a través de correu electrònic o per telèfon) i podran entrar als jutjats les persones que hagin de declarar o siguis testimonis en un judici o les que acompanyin una víctima. Els advocats i els procuradors que intervinguin en un acte judicial no tindran aquesta restricció. Els professionals i les persones que acudeixin als jutjats han de portar mascaretes. Si algun ciutadà no en té, se n’hi donarà una, almenys, al Palau de Justícia.

Impuls de la videoconferència

La forma de prendre declaració i de realitzar determinats actes judicials també canviarà, tot i que, ara per ara, parcialment. El Consell General del Poder Judicial (CGPJ) prefereix l’ocupació de mitjans telemàtics per a aquestes actuacions. Durant l’estat d’alarma s’ha impulsat l’ús de les videoconferències als jutjats de guàrdia, així com les aplicacions informàtiques, perquè els magistrats d’un mateix tribunal poguessin deliberar.

A Catalunya, la Conselleria de Justícia ha adquirit 447 noves llicències de videoconferències (s’afegeixen a les 14 existents), una per cada sala de vistes del territori, per poder celebrar judicis per aquest sistema. Així podran intervenir de manera telemàtica Mossos, advocats, procuradors, detinguts i presos. Ja hi ha 25.000 assenyalaments programats, dels quals el 98% són al matí i el 2% a la tarda (una altra de les novetats). No obstant, l’habilitació d’uns dies a l’agost no està prevista que s’apliqui a la comunitat catalana.

La celebració de judicis telemàtics, segons ha reconegut el mateix president del TSJC, comporta una sèrie de problemes que, segons la seva opinió, no estan resolts, per respectar les garanties processals, com ara la publicitat i la immediatesa. «Han d’adaptar-se les lleis davant d’aquest nou entorn», adverteix Barrientos.

Notícies relacionades

A l’Audiència de Barcelona, segons el seu president, Antonio Recio, a més, existeix l’inconvenient que hi ha sales molt petites on és complicat guardar el distanciament social. Només n’existeix una on poden actuar més de dos advocats: la sala anomenada polivalent. Per això ha requerit la ràpida construcció d’una nova seu de l’Audiència, prevista en uns terrenys situats davant l’actual Palau de Justícia.

Una altra de les mesures que s’adoptaran serà la neteja de les sales entre judicis, cosa que suposa una reducció dels que podran celebrar-se cada dia com fins ara al matí. Està previst també que es canviï la protecció dels micros.

Milers de judicis i compareixences suspesos

Les dades parlen per si mateixes: en 11 setmanes s’han suspès 75.306 vistes o compareixences, com declaracions, als jutjats, les entrades de demandes han disminuït, passant de 7.825 la setmana anterior a l’estat d’alarma a 700 en la quarta setmana o de 5.760 en la cinquena. Els escrits van tenir una evolució similar i van arribar a la desena setmana amb un 54% menys. Els tràmits processals també han baixat: abans de la pandèmia van arribar als 460.000 a la setmana i han descendit a 211.000 (54% menys) en els últims set dies de suspensió. Les sentències o resolucions han seguit el mateix camí, dictant-se 42.000 quan l’habitual eren que se’n redactessin 186.351 (144.351 menys). Tot això s’haurà de recol·locar en aquesta nova situació, en què s’imposaran, a més, altres mesures essencials, com la preservació de la salut no només dels professionals de la justícia, sinó de tots els usuaris.