PERIODISME COMPROMÈS

La portada de 'The New York Times' homenatja els gairebé 100.00 morts per Covid-19 als EUA

«No eren simples noms en una llista. Érem nosaltres», assenyala el rotatiu, que parla de «pèrdua incalculable»

eywmrr4x0aslp-o

eywmrr4x0aslp-o

2
Es llegeix en minuts

El diari ‘The New York Times’ dedica tota la portada de la seva edició d’aquest diumenge a recordar algunes de les víctimes mortals de la Covid-19, amb noms i cognoms. Són uns mil noms, una petita part (l’1%) dels gairebé 100.000 morts que el coronavirus ha causat als Estats Units. «No eren només noms en una llista. Érem nosaltres», destaca el rotatiu sota un titular que parla de «pèrdua incalculable».

Per fer aquesta portada, el Times ha utilitzat els obituaris publicats a diaris de tot el país i ha seleccionat els noms d’un miler de persones que han mort per coronavirus. El diari volia anar més enllà de les xifres i retre homenatge a aquests ciutadans. «Els números per si sols no poden mesurar l’impacte del coronavirus als EUA, tant si es parla de pacients atesos o de llocs de treball interromputs o de vides truncades. Mentre el país s’acosta a la xifra de 100.000 morts, ‘The New York Times’ va buscar obituaris d’aquells que van morir. Els mil noms de la portada reflecteixen només l’1% d’aquest peatge. Cap d’ells eren simples números», afirmen els responsables del diari a ‘The Project Behind a Front Page Full of names’, un article sobre la confecció d’aquesta impactant portada.

Coincidint amb l’arribada dels EUA a la xifra de 100.000 morts, els editors van pensar com destacar aquest fet sent conscients que «tant entre els periodistes com segurament en el públic en general, hi ha una mica de fatiga pel que fa a les dades». Simone Landon, editora assistent del departament gràfic, volia representar el número d’una forma que expressés tant la vastitud com la varietat de les vides perdudes. Així que se li va acudir la idea de compilar obituaris i esqueles de víctimes de Covid-19 publicades a diaris grans i petits dels Estats Units, i seleccionar-ne alguns fragments.

Vides singulars

Van compilar una llista de prop de mil noms procedents de centenars de diaris. Un equip d’editors de diferents seccions de la redacció, més tres estudiants de periodisme, els van llegir tots i van seleccionar frases que retratessin la singularitat de cada vida perduda:

«Alan Lund, 81, Washington, director d’orquestra amb ‘l’oïda més increïble’...»

«Theresa Elloie, 63, Nova Orleans, reconeguda pel seu negoci de poms i fermalls detallats...»

«Florencio Almazo Morán, 65, Ciutat de Nova York, exèrcit d’un sol home...»

«Coby Adolph, 44, Chicago, emprenedor i aventurer...».

Notícies relacionades

Noms i cognoms sí, però amb les particularitats que els feien especials per als qui els van conèixer. Els seus noms arrenquen a la portada però continuen a les pàgines interiors.

Per plasmar la idea a la portada, els editors es van debatre entre una sèrie d’imatges de les víctimes o bé un concepte tipogràfic: només lletres. El director creatiu Tom Bodkin volia «envair la pàgina sencera».  Va guanyar l’opció tipogràfica. És la primera vegada en 40 anys que la portada de ‘The New York Times’ no porta cap imatge (gràfics inclosos).