Una espècie protegida

El tritó marbrat reapareix a l'Empordà després de 20 anys sense veure's

L'origen dels exemplars trobats és incert i podria tractar-se d'una continuació de la població original

zentauroepp53485588 triton redescoberta una esp cie desapareguda de trit  als ai200521101413

zentauroepp53485588 triton redescoberta una esp cie desapareguda de trit als ai200521101413

2
Es llegeix en minuts
El Periódico

El tritó marbrat que es creia desapareguda a la zona dels Aiguamolls de l’Empordà (Girona), ha sigut redescoberta després de cinc anys de prospeccions i dues dècades després de l’última vegada que se’n va localitzar un exemplar. La troballa ha estat possible gràcies a l’Observatori Amfíbic de la Iaeden que està fent l’atles d’amfibis del Parc Natural dels Aiguamolls de l’Empordà, un projecte finançat per la Fundació Barcelona Zoo en el qual col·labora el Centre de Fauna dels Aiguamolls de l’Empordà i el centre d’investigació CREAF.

S’ha trobat una població reproductora de tritons verds on s’han detectat tant adults –un mascle i diverses femelles–, com un alt nombre de larves en diferents estadis de desenvolupament. Aquest amfibi era molt freqüent a la plana de l’Empordà fins als 80 i a finals de la dècada dels 90 i principis dels 2000 quan va començar a desaparèixer.

Des d’aleshores no s’havia trobat cap individu de l’espècie a la zona i es donava per fet la seva extinció als Aiguamolls com a conseqüència de la intensificació i canvi agrari, la nitrificació de les aigües i l’arribada de noves espècies invasores, com el cranc de riu americà.

L’origen dels tritons trobats és incert ja que es podria tractar d’una continuació de la població original, que en realitat no s’hauria extingit, com d’una recolonització, més o menys recent, provinent d’exemplars nascuts a la serra de Verdera, pròxima a l’a zona on s’han trobat.

El tritó marbrat està catalogat com a espècie protegida per diverses lleis en l’àmbit estatal i inclòs en el catàleg de fauna amenaçada de Catalunya.

El cranc, el seu depredador natural

Els impulsors del projecte han indicat que ara s’ha d’actuar de manera efectiva per garantir la supervivència d’aquesta petita població i salvar les possibles amenaces que podrien fer que l’espècie desaparegués novament.

Per això, han destacat que s’han de prendre mesures i accions de conservacions de manera immediata, com evitar els tractaments fitosanitaris a l’entorn immediat i fer un seguiment regular de la zona i la població de cranc, depredador natural del tritó.

Notícies relacionades

A més, s’ha de millorar la connexió del Parc Natural dels Aiguamolls de l’Empordà, la serra de Verdera, un espai on encara hi ha colònies de tritó, per permetre la supervivència de la població redescoberta i millorar i ampliar les poblacions de tritons i altres amfibis al conjunt del parc.

Aquest amfibi és present únicament al nord de la península i al centre i sud de França. A Catalunya hi ha dos nuclis separats entre si: el més gran a les comarques gironines i al nord de les barcelonines, i un nucli més petit a les Terres de l’Ebre. 

Temes:

Catalunya