Educació 'online': una equació diabòlica que depèn de la mama i el papa

Alumnes i professors no són els únics que s’han hagut d’adaptar a l’educació ‘online’ imposada per la pandèmia del coronavirus. Els pares i les mares també perquè han cedit els seus dispositius digitals (en cas de tenir-los), la seva paciència, el seu temps i la seva energia per acompanyar els fills –sobretot els més petits– a l’hora de capbussar-se en l’ensenyament virtual.

«Les activitats acadèmiques digitals estan ben organitzades i ajuden molt a l’hora de mantenir la rutina a casa durant el confinament. Però sé que som uns privilegiats perquè a casa tenim diversos ordinadors. A més, només tenim dues filles, no sé gaire bé com es poden organitzar les famílies amb més criatures. Hi ha altres pares de l’escola que estan realment atabalats», explica Pilar Sánchez, casada i mare de dues nenes, de sis i quatre anys. Amb la més gran, que fa primer de primària en una escola concertada de Madrid, dedica unes tres hores al dia a l’acompanyament dels deures. «Encara és molt petita perquè els faci sola. Considero que és millor que estigui al seu costat», explica uns minuts abans que comenci la classe extraescolar de piano, impartida durant deu minuts per la professora al telèfon. «Pot resultar sorprenent, però en aquest temps crec que ha millorat molt amb l’instrument. Ens truca, ensenya una cançó a la meva filla i la practica durant tota la setmana», afegeix Sánchez, que combina com pot el seu paper de mare amb el de teletreballadora.

Juan Fernández –que aquests dies també està teletreballant– i la seva dona tenen només un fill, que fa cinquè de primària en una altra escola concertada de Madrid, organitzat com a cooperativa de professors. La criatura utilitza el portàtil del pare, que treballa amb l’ordinador de taula. «El meu fill té unes dues o tres connexions digitals a la seva classe, incloses les tutories. És un sistema nou i molt estrany. Però, al final, ha agafat la dinàmica. És important que tingui contacte amb la seva comunitat educativa i que quedi clar que això no són unes vacances. Crec que el benefici és tant personal com acadèmic».

A anys llum

Notícies relacionades

Els pares helicòpter arriben a la universitat: «Venen a demanar explicacions sobre les notes»

Salut Grau, psicòloga: "Els afectats per la dana encara senten frustració i ràbia"

Fernández, no obstant, deixa clar que l’activitat acadèmica ‘online’ no és cap panacea i que és a anys llum de la presencial. «Però entre això i res doncs és molt millor això», assegura, després de deixar clar que, de moment, cap pare o mare de la classe s’ha queixat per la quantitat de feina i atenció domèstica que requereix l’ensenyament virtual. 

El seu fill, igual que el de Sánchez, va a classes privades de música en una acadèmia. Les seves portes s’han tancat físicament però s’han obert ‘online’ (també continuen cobrant els 80 euros mensuals de quota). «La professora és a França i es connecta digitalment per fer la classe. És tot tan estrany... Igual per al futur tota aquesta experiència pot servir. Però la diferència amb la vida acadèmica normal és abismal. Bastant fem tots provant d’adaptar-nos a aquesta nova vida», adverteix el Juan sense voler sonar pessimista.