Enquesta GESOP

El 39% rebutja cedir les seves dades per controlar l'expansió del virus

El 84% dels ciutadans està a favor de restringir la seva mobilitat per frenar la pandèmia del Covid-19

Les expectatives econòmiques empitjoren i reflecteixen el pessimisme dels que temen perdre la feina

zentauroepp53232601 graf5830  m laga  25 04 2020   una persona ataviada con masc200426140710

zentauroepp53232601 graf5830 m laga 25 04 2020 una persona ataviada con masc200426140710 / Daniel Perez

2
Es llegeix en minuts
Valentina Raffio

El món no tornarà a ser el mateix després de la pandèmia de coronavirus. I la societat ja es comença a preguntar sobre quines concessions està disposada a acceptar per frenar la propagació del virus. L’últim sondeig del Gabinet d’Estudis Socials i d’Opinió Pública (Gesop) apunta que el 39,7% dels ciutadans no està disposat a cedir les seves dades personals per millorar el control del virus, davant el 51,3% que sí que es mostren favorables a aquesta mesura proposada per monitorar els moviments. Mentrestant, altres mesures sumen més consensos. Un 83,2% accepta fer servir la mascareta de forma habitual i un 84,4% es compromet a reduir la seva mobilitat i a viatjar menys si les circumstàncies ho requereixen.

L’enquesta, que des de fa setmanes recull les inquietuds de la població sobre els efectes d’aquesta crisi sanitària, pregunta per primera vegada sobre el món que vindrà. Dels resultats, es desprèn un sentiment agredolç que, en certa manera, reflecteix l’optimisme, el pessimisme i la incertesa que en aquests temps envaeixen les llars espanyoles que es preparen a respondre davant els inevitables canvis que vindran. En definitiva, sobre «la nova normalitat» a què aquests dies fa referència el president Pedro Sánchez quan parla de l’anhelat procés de desconfinament

Els pronòstics per al futur

Les perspectives de futur per al món que vindrà impliquen, per a la majoria, una transformació. El 22,8% entreveu grans canvis. El 32,5%, bastants. I el 30,5%, pocs. Aquests tres vaticinis sumen un 85,8% de les expectatives que la pandèmia suposarà un abans i un després per a les nostres vides. Ara bé, amb un resultat incert. Un 28,1% dels ciutadans espera que construïm un món millor, mentre que el 19,6% pronostica un escenari menys positiu que el que teníem abans. La majoria, que reuneix el 44,6%, vaticina un món igual de bo o de dolent que el que teníem fins ara. I el 7,8% es planta en allò de «ni sap, ni contesta»; una aposta per la incertesa que ara cobra més sentit que mai. 

Les inquietuds del present

Si mirem cap a les inquietuds del present, aquests dies preocupa, i molt, la situació econòmica. Les expectatives de recuperació se situen cada vegada en un horitzó més llunyà. La majoria situa les millores en aquest àmbit a dos anys vista o més. Mentrestant, són molts els que temen quedar-se a l’atur. Un 13% dels que actualment tenen feina creu que té bastantes probabilitats de perdre-la. Un 20,4% dels afectats per un erto mostren poques esperances de recuperar-la. I un 57% de les persones en situació d’atur es veuen amb poques possibilitats o cap de tornar a trobar feina. 

Notícies relacionades

A les llars espanyoles es respira una atmosfera d’acceptació i cansament. La preocupació sobre l’evolució de la crisi mostra, una setmana més, un caire de resignació. La majoria dels enquestats, un 62,2%, es considera igual de preocupat avui que la setmana passada. La valoració de la gestió del Govern es manté polaritzada, amb un 39,6% i un 28,7% que li donen el seu aprovat i un 28,7% que la valoren negativament. Mentrestant, el cansament pel confinament augmenta. Ja són un 16% els que reconeixen que porten malament estar tancats entre quatre parets, acompanyats d’un 32,6% que defineix el seu estat com a regular. Aquestes opcions, que reflecteixen un cert embafament, van guanyant terreny al bloc dels més optimistes amb la tancada, que reuneixen el 51,3%. 

La bona notícia és que, segons reflecteix l’enquesta, la meitat dels ciutadans espera que en 15 dies estiguem millor; un indicador fluctuant però que reflecteix certa esperança.