Escapçada una xarxa d'ertos falsos

Agents de la Unitat contra les Xarxes d’Immigració i Falsedat Documental de la Policia Nacional han culminat aquest divendres el desmuntatge d’una xarxa que planejava lucrar-se presentant falsos expedients de regulació temporal d’ocupació (ertos) en 50 empreses fictícies de Múrcia.

La trama, segons ha informat la policia, havia creat aquestes empreses fa anys, sense que tinguessin cap activitat. El seu pla era beneficiar-se d’ajuts fiscals i prestacions socials desplegades pel Govern per pal·liar l’efecte de la crisi que ha provocat la pandèmia de coronavirus.

L’operació policial continua oberta. De moment, han sigut detingudes tres persones, sòcies d’una gestoria de Múrcia capital. Aquesta oficina, i el domicili d’un dels seus propietaris, eren la base de la xarxa, que s’havia creat molt abans de l’epidèmia.

Oportunitat de negoci

El juliol passat, la policia ja vigilava les activitats d’aquesta gestoria fraudulenta, que es dedicava a crear falses empreses amb l’única finalitat de tenir raons socials en les quals contractar  i poguessin accedir a prestacions.

La xarxa també simulava contractes de lloguer amb els quals els seus clients poguessin acreditar arrelament davant de les autoritats, principalment el sistema de la Seguretat Social. 

L’epidèmia i la seva crisi havien obert una finestra de negoci per a aquesta fàbrica de contractes falsos. Ara pretenien portar tots els seus treballadors falsos a ertos, intentant aprofitar la situació d’enorme feina acumulada de les autoritats laborals.

Notícies relacionades

La pena de mort s’allunya del cas Daniel Sancho

Educació fomentarà les mates manipulatives i l’oralitat

L’operació policial va començar aquest dilluns, amb dos registres realitzats en els quals s’ha intervingut abundant material informàtic i documental que acredita les activitats de la trama, a més de 15.000 euros en efectiu, l’origen dels quals és els pagaments que feia, en mà, la clientela.

El Jutjat d’Instrucció número 8 de Múrcia s’ha fet càrrec del cas. La investigació passa ara per la localització dels diferents testaferros que van servir per crear les empreses, i també l’interrogatori a tots els que han resultat beneficiaris de l’activitat il·legal de la xarxa, el nombre total des quals es desconeix de moment.