EL CONFINAMENT VA PER BARRIS

El Cabanyal rep en bata els militars

L'epicentre dels Poblats Marítims de València manté la seva essència i els seus problemes malgrat l'estat d'alarma

zentauroepp53054983 valencia 7 4 2020 coronavirus pandemia confinamiento vig200409122039 / MIGUEL LORENZO

zentauroepp53054983 valencia 7 4 2020 coronavirus   pandemia   confinamiento vig200409122039
zentauroepp53054138 valencia 7 4 2020 coronavirus   pandemia   confinamiento vig200409122110
zentauroepp53074761 valencia 7 4 2020 coronavirus   pandemia   confinamiento vig200409122727
zentauroepp53055169 valencia 7 4 2020 coronavirus   pandemia   confinamiento vig200409122030

/

3
Es llegeix en minuts
Nacho Herrero

Pels carrers pels quals passejava Joaquín Sorolla buscant la llum dels seus quadros mentre entrava i sortia del seu taller, continuen fent-ho avui com llavors veïns en bata. El valencià barri del Cabanyal manté el seu caràcter familiar en aquesta etapa aparentment final de confinament però també els seus problemes de convivència, per això aquests dies pels seus carrers també es veu militars i policies secretes.

A l’epicentre dels barris marítims de València, els escombriaires encara coneixen molts veïns pel seu nom però la xerrada habitual es fa ara de l’asfalt al balcó mentre algunes àvies baixen amb tacte les escombraries amb una corda per evitar sortir.

Aquest humil sabor de sal i de poble, d’antic barri de pescadors, va fer que ‘The Guardian’ l’inclogués en la seva recent llista dels deu barris que molen més d’Europa. Un reconeixement que no ajuda a la conservació de la identitat d’un barri ple de cases modernistes d’acolorides rajoles que el 2015, després d’una llarga resistència veïnal, va vèncer en les urnes les excavadores de Rita Barberá.

Un mural homenatge a Sorolla als carrers patrullats per la policia militar / MIGUEL LORENZO

«Jo em vaig enamorar d’aquest barri només veure’l», explica el Sebastian, un estudiant suec que mira de fer provisió dels mateixos rajos de sol que perseguia el pintor davant de la seva imminent tornada a casa, expulsat pel Covid-19.

El coronavirus també va acabar aquest any amb la Setmana Santa Marinera, un altre dels grans atractius del barri. Molts veïns van decorar amb tapissos els seus balcons, en els quals malgrat tot van sonar els tradicionals tamborsTampoc van renunciar a la tradició de llançar plats de pisa i aigua per celebrar la ‘resurrecció’. Aquesta vegada amb menys probabilitats de tocar algú al cap.

Una dona pren el sol al seu balcó, decorat amb un tapís de la Setmana Santa / MIGUEL LORENZO

Un dels factors que encara frenen la turistificació total d’aquest barri són els problemes que continua tenint a la seva ‘zona zero’. Punt habitual de venda de drogues i de baixos reconvertits en ferralleries, ho és també de festes a deshores i de tot tipus d’estris tirats a les seves recentment modernitzades voreres o als descampats que, com cicatrius, encara recorden els plans per rebentar la seva atapeïda trama urbana amb una avinguda flanquejada per alts edificis fins al mar.

Ni tan sols l’estat d’alarma ha acabat amb aquestes situacions, tot i que les ha reduït. Només en les primeres tres setmanes, als tres barris que componen el Marítim, la Policia Local va obrir més de 600 actes. Hi va haver vuit detencions per tràfic de drogues i gairebé cent actes per consum de substàncies estupefaents a la via pública. Es van imposar set multes per ocupació de la via pública i una més per contaminació acústica.

Notícies relacionades

Aquesta rastellera d’infraccions va deixar tres detinguts per desobediència greu i nou denúncies per desobediència. Els agents fins i tot van haver de clausurar una festa amb catorze persones. Segons la plataforma Zero Incívics, dos dies després es va repetir la gresca al mateix local. Tot i que menys que abans hi continua havent nens jugant als carrers sense esperar l’ordre d’aquest diumenge. Tot i que menys, hi continua havent trobades de matinada.

La Policia Militar controla aquests dies el barri del Cabanyal / MIGUEL LORENZO

Per això quan es van distribuir els reforços de les forces de seguretat es va decidir que aquí vingués la Policia Militar, els vehicles verds de la qual passen amb més freqüència que els autobusos municipals de transport. Però no només ells. «Aquí hi sol haver molta policia», explica un veí del carrer d’Escalante. «I ara n’hi ha moltíssima, de la que es veu i de la que no es veu», apunta. Com els rajos de sol que perseguia Sorolla.