Afrontar el coronavirus en primera línia

Música i aplaudiments als balcons ens recorden que anem al mateix barco. És el ‘gràcies’ entranyable a tots els professionals que s’enfronten dia i nit al coronavirus, en primera línia. Sobre ells i la repercussió en el seu estat emocional de tot el que viuen parla Dolors Liria, psicòloga experta en psicoteràpia i salut mental dels professionals en les organitzacions i membre de la Junta del Col·legi de Psicologia de Catalunya. [Especial ‘A casa teva’]

 

Als qui porten en primera línia tantes setmanes convivint amb el perill. ¿Què se’ls aconsella?

És important que es donin permís per tenir moments de desconnexió de tota informació sobre el virus, per poder connectar amb altres pensaments i emocions. Els convé protegir-se de tot el que els pugui generar encara més ansietat.

La majoria ja ho deuen procurar

Alguns carreguen amb el pes mental que, mentrestant, deixen els companys a l’estacada. El que treballem amb ells és que per poder ser-hi, han de saber també ‘no ser-hi’ i reposar-se.

Quan tot això passi, les vivències i imatges terribles, ¿les podran esborrar o deixaran el seu pòsit?

L’impacte d’una experiència tan intensa emocionalment com aquesta té el seu efecte. El personal sanitari està acostumat a viure en contacte amb el sofriment humà, el dolor i la mort, la gran diferència és la magnitud d’ara, que és més difícil de digerir. La majoria ho aniran elaborant amb els seus propis recursos o amb un acompanyament. Estem preparats per assumir grans dificultats, amb la força que ens surt en situacions molt extremes i que de vegades ens sorprèn. Un petit percentatge patirà estrès posttraumàtic o algun trastorn adaptatiu, depenent de si la persona estava ja en situació de risc, per algun trastorn de salut mental o sofriment psicològic.

Assumim pèrdues a marxes forçades.

És un moment de moltes pèrdues per a tothom. Els que perden familiars més, però la crisi implica moltes altres pèrdues, com no poder treballar en les condicions que voldríem, fer-ho sense estar prou protegits, tant sanitaris com en qualsevol treball essencial. Cadascú té les seves estratègies de protecció per minimitzar el risc al màxim, però la por no es pot evitar, només es pot mirar de manejar-la. Si ens paralitza o ens fa prendre decisions de manera impulsiva, necessitem ajuda.

Notícies relacionades

Mor als 89 anys José María Cruz Novillo, el dissenyador dels logos més emblemàtics d’Espanya

Alatxa, gamba blanca o cranc blau: el canvi climàtic al nostre plat

Parlem de recuperar la normalitat sempre entre cometes.

Hem de revisar bé quines són les nostres expectatives. És una situació molt incerta i no sabem què passarà, tampoc si el pròxim hivern tindrem cap altra situació especial. Ser conscients i acceptar cada realitat és molt important. Si no l’acceptes, t’enfades i no ho maneges bé, només sents ràbia per no haver assolit les expectatives.