El 14% de les famílies europees creuen que el seu fill és al·lèrgic a la llet i només ho és l'1%

L’1% dels nadons i nens europeus té al·lèrgia a la llet de vaca. No obstant, fins al 14% de les famílies creuen que els seus fills tenen aquesta afecció, una disparitat que pot estar en el tipus de pautes mèdiques que s’utilitzen per diagnosticar aquest rebuig alimentari.

Aquesta és la conclusió principal d’un estudi que publica la revista ‘JAMA Pediatrics’ i per al qual científics de l’Imperial College London i la Universitat de Sechenov de Moscou van analitzar nou directrius oficials que s’utilitzen per establir l’al·lèrgia a la llet de vaca i que van ser publicades entre el 2012 i el 2019, i diversos estudis científics.

Aquestes pautes procedien d’una sèrie d’organitzacions mèdiques de diversos països, principalment d’Europa.

Símptomes equívocs

L’equip va observar que moltes de les instruccions anomenaven símptomes com el plor excessiu, la regurgitació de la llet i els excrements tous com a indicadors d’al·lèrgia a la llet de vaca, tot i que els autors de l’estudi argumenten que aquests símptomes són molt comuns en nadons amb bona salut, assenyala un comunicat de l’Imperial College London.

En concret, els investigadors van constatar en un estudi europeu que va seguir 12.000 lactants a nou països, que menys de l’1% d’aquests nadons presenten al·lèrgia a la llet de vaca; no obstant, en altres treballs científics analitzats van veure com fins al 14% de famílies creuen que el seu fill té al·lèrgia a aquest aliment.

Així mateix, els científics es van adonar que la prescripció de substitutius per a nadons amb al·lèrgia a la llet de vaca va augmentar significativament entre els anys 2000 i 2018 en països com Austràlia i Anglaterra, sense que hi hagués proves d’un increment del rebuig a aquest tipus de llet per part dels menors.

Eliminació de lactis

L’equip també va observar que set de les nou pautes mèdiques aconsellaven a les dones que donaven el pit eliminar tots els lactis de la seva pròpia dieta si sospitaven que el seu fill era al·lèrgic a la llet de vaca.

No obstant, adverteixen els científics, una anàlisi de 13 estudis sobre la composició de llet materna suggereix que menys d’una milionèsima part de la proteïna de la llet de vaca passa a la llet materna, i «això seria massa petit per desencadenar una reacció en la majoria dels nens al·lèrgics».

Per a Robert Boyle, autor principal d’aquesta investigació, un diagnòstic erroni de l’al·lèrgia a la llet pot fer que no es detecti cap altra afecció amb símptomes similars, que les mares que alleten segueixin dietes restringides innecessàriament o, fins i tot, que deixin d’alletar per complet.

«Costosa fórmula especialitzada»

Notícies relacionades

Tres dels quatre instituts de l’Urgell que formaven part del pla pilot dels Mossos el rebutgen

La visita del Papa a Espanya mobilitzarà 11.000 policies i 2.200 guàrdies civils en un pla especial de seguretat

També pot fer que les famílies i els serveis nacionals de salut paguin innecessàriament per una «costosa fórmula especialitzada», alerta Boyle, qui recorda que el 81% dels autors d’aquestes directrius per diagnosticar l’al·lèrgia van informar d’un conflicte d’interessos amb els fabricants dels substituts de la llet de vaca.

Un conflicte d’interessos, recorda aquest científic de l’Imperial, significa rebre finançament d’una empresa.