Un matrimoni de Valladolid i els seus 11 fills guanyen per golejada el coronavirus

Tretze esmorzars a la taula, tretze persones fan torn al bany i tretze propòsits esperen per fer el dia a dia més amè. Un matrimoni de Valladolid i els seus 11 fills han passat el coronavirus i afronten el confinament a casa de la manera més positiva possible: en família.

Com un equip de futbol han afrontat la malaltia, defensant tots junts i celebrant victoriosos cada vegada que cessaven els símptomes en algun dels membres, tots ja sans després d’una victòria per golejada al Covid-19.

La primera a emmalaltir va ser la mare i, quan va donar positiu en el test, el pare ja es trobava malament, de manera que l’aïllament va resultar impossible. Un a un, els nens van anar emmalaltint, tot i que en poc més de 24 hores es trobaven bé de nou, després de fases de febre, mal de cap i vòmits.

Els més perjudicats van ser els pares. Ella, Irene Gervas, amb fortes davallades físiques que li impedien sortir del llit i en teoria sense problemes respiratoris, tot i que no descarta José María Cebrián, el seu marit, que els tingués i no ho digués, ja que «les mares són d’una altra pasta». A ell sí que li costava respirar, però el pitjor va ser «sentir els plors» dels seus fills i no poder ajudar.

Pastís d’aniversari

Per sort, i tot i que continuen en vigilància i amb algun símptoma lleu, ja estan tots bé, la millor notícia per celebrar aquest divendres el 15è aniversari de la Carmen, la filla gran. Esperen a la taula un pastís que ha deixat un familiar a l’ascensor i una piràmide de dònuts, que després de bufar les espelmes desapareixerà en menys d’un minut.

La situació la coneixen bé, perquè és el quart aniversari confinats després de les celebracions del 21, 24 i 27 de març, i ja es posa fi a aquesta ratxa d’aniversaris a l’espera de la següent, que arriba al maig. Són dies especials, perquè per primera vegada els viuen els 13 junts sense altres familiars, però al final ajuden a trencar la monotonia del confinament.

Per suportar la resta de dies, cada un té designada una feina de casa assequible per cuidar el pis de 170 metres quadrats amb quatre dormitoris, tres banys, una sala d’estar àmplia i una cuina generosa: «Gran per a una família normal; una mica just per a nosaltres».

Metes personals

A la tasca s’hi suma un objectiu personal que redundi en el benefici de tots. Per exemple, la Carmen, la que fa anys, només pot enfadar-se una vegada al dia, així que «ha d’aprofitar el moment». Un dels germans ha de cridar menys, un altre no pot queixar-se i fins i tot n’hi ha un que té com a objectiu no avorrir-se.

«Tothom sap la tasca que ha de complir i l’objectiu pel qual ha de lluitar. Evitem que passi el temps sense fer res i així acabar en el tedi i avorriment, que al final no és gens bo», comenta el José María.

Per al proveïment és «vital» l’ajuda d’avis, oncles i cosins, que deixen les bosses a l’ascensor, quan la compra és petita. En els enviaments més grans el fill gran, «encarregat d’Afers Exteriors, s’enfunda els guants i l’única mascareta de la família per baixar a obrir la porta del garatge i després pujar la càrrega.

És el Fernando, de 14 anys, el segon després de la Carmen i al que el segueixen el Luis, de 12 anys; el Juan Pablo, amb 11; els bessons Miguel i Manuel, de 10 anys; l’Álvaro, amb 8; la Irene, l’Alicia i l’Hel·lena, de 5, 4 i 3 anys, respectivament, i, finalment, el José María, el més petit, amb 18 mesos complerts.

Pregàries en família

Notícies relacionades

Torra supera el coronavirus i rep l'alta

Coronavirus a Espanya i el món: Última hora de la Covid | Notícies en DIRECTE

«Per a nosaltres és un privilegi ser molts. Ens està ajudant a viure això millor», explica José María Cebrián. Catòlics practicants, tots s’ajunten matí i tarda per resar en família i així recolzar-se en Déu i en la fe.

«Ens ajuda a relativitzar la situació; som aquí com molta altra gent confinada. Sempre hi ha algú pitjor que tu; gent que està morint sola. Resar ens ajuda molt a viure-ho amb calma, serenitat, bon humor i paciència. Sobretot, molta paciència, perquè aquí és fonamental», ha detallat.