Des del brot de còlera a Haití a la pandèmia del Covid-19 a Espanya

La crisi del coronavirus m’ha fet viatjar en el temps i en l’espai. Des de casa meva a Madrid la meva ment torna a Haití, al país devastat primer per un terratrèmol el 2010 i, després, per un brot de còlera que va durar gairebé nou anys i va deixar prop de 10.000 persones mortes. Vaig conèixer el drama d’aquesta epidèmia i en aquests dies reflexiono sobre les similituds i diferències amb la pandèmia que estem vivint globalment, amb més de 40.000 víctimes mortals, més de 30.000 a Europa.

Em dic Vicente Raimundo i soc director de programes a Espanya de Save the Children. Aquests dies treballo frenèticament des de casa per adaptar la nostra intervenció a Espanya a l’emergència social i econòmica que la crisi sanitària del Covid-19 està deixant al seu pas.

Els nostres equips a Madrid, Sevilla, Barcelona, Bilbao i València hem hagut de canviar el xip i pensar que, per primera vegada, tenim l’emergència a casa i és necessari posar tots els nostres coneixements en captació de fons, logística, disseny de programes, etc. per atendre els qui tenim més a prop.

Hem preparat un pla urgent

En definitiva, un paquet d’ajuts per arribar on les administracions públiques no podran. Perquè en països com Espanya tenim un estat del benestar i un sistema sanitari forts, però la magnitud de l’emergència ens ha desbordat.

Al seu torn, a Save the Children ens estem preparant també per combatre el coronavirus en països amb sistemes de salut molt fràgils. Pensem en l’Àfrica subsahariana, la regió del planeta amb menys nombre de professionals de la salut: allà només hi ha dos metges per cada 10.000 habitants. O pensem en la franja de Gaza, Síria o el Iemen, els sistemes de salut del qual s’han vist delmats pels conflictes. Els recursos sanitaris de què disposen no són suficients per respondre a les necessitats actuals, i molt menys a una pandèmia global. Per a més desastre, el virus arribarà a una població amb problemes de salut preexistents. En el cas dels nens i nenes: afectats per desnutrició, no estant vacunats per a altres malalties o després d’haver patit lesions o amputacions per l’impacte de bombes i altres tipus d’atacs. El mateix passarà amb els seus pares i mares, avis, àvies...

Per a mi és inevitable recordar ara els 16 anys –fins a finals del 2018– que vaig treballar en la Direcció General d’Ajuda Humanitària de la Unió Europea i en els quals vaig haver d’enfrontar-me, molt lluny d’Europa, a crisis similars a aquesta i també a pandèmies.

Així és com vaig conèixer Haití, la nació més pobra d’Occident. Les diferències amb el brot de còlera viscut allà són enormes, començant perquè aquest virus té un potencial letal molt més alt i acabant perquè la societat en la qual va succeir tenia molts menys recursos, menys capacitat, tant per encaixar el cop com per recuperar-se’n.

Ara bé, també hi té similituds. La primera és la profunda alteració de l’ordre normal de les coses. La vida quotidiana queda interrompuda sense remei i indefinidament.

La segona és que s’activa una solidaritat a un nivell molt bàsic, és a dir, entre veïns, entre germans, entre iguals que es cuiden entre ells.

I la tercera és que es desperta entre la població una por del que passa i, sobretot, del que vindrà. Les persones ens fem preguntes fonamentals: quin món quedarà després d’això, com m’afectarà... I, entre totes aquestes qüestions, una que ens toca allò més profund: en quin món vull viure jo.

Notícies relacionades

Què se sap i què no sobre el brot d’hantavirus i els contagis en el creuer ‘MV Hondius’

Més de 60.000 educadores de l'etapa 0-3 estan convocades a una aturada general a tot Espanya

Les crisis, sota la meva experiència, són acceleradores de processos tant personals com professionals: el que abans succeïa en anys o mesos ara succeeix en dies.

I en totes elles sempre hi ha un joc de culpes sobre el que s’hauria o es podria haver fet i sobre el que no. No obstant, no oblidem que la capacitat i qualitat de la resposta que estem tenint avui, bona, dolenta o regular, és la mateixa que teníem des de fa molt temps. No és la que tenen els qui estan ara prenent decisions. És la que han tingut molts d’altres durant anys. Per tant, aprenguem la lliçó i sortim reforçats d’aquesta crisi.