L'Hospital Dos de Maig perd mig equip d'urgències pel coronavirus

L’Hospital Dos de Maig de Barcelona, de titularitat concertada, s’endinsa en el tram més complicat de l’epidèmia del coronavirus amb l’equip habitual d’urgències molt delmat. La majoria d’ells es troben confinats. Perquè han donat positiu de Covid-19 o perquè portaven massa temps en contacte amb infectats. En almenys un dels torns, de les cinc infermeres habituals, només en queda una de guàrdia. En els altres, la situació no és gaire diferent. A aquestes baixes cal sumar les de diversos metges i que els residents no acudeixen des de l’esclat de la crisi. El servei es manté dempeus actualment perquè han tancat despatxos de consultes i sales d’operacions i han derivat aquest personal al serveis d’urgències, expliquen treballadors del centre que demanen no ser citats. 

«Sempre ha faltat personal en aquest hospital», aclareixen. Aquests antecedents de raquitisme a la plantilla, comuns en el sector públic i concertat, sumats a la tirallonga d’últimes baixes causades pel coronavirus, han provocat que entre els sanitaris hagi calat una sospita: no es fan proves de covinya-19 a tots els empleats exposats a risc real de contagi perquè el resultat podria obligar a tancar l’hospital sencer.

Per explicar per què existeix un risc de contagi tan elevat entre els professionals d’aquest centre, els treballadors consultats estudien diversos factors. El primer és el «desconcert lògic» provocat per un malaltia que «ha desbordat ciutadans, autoritats sanitàries i governs». Els protocols «canviaven gairebé diàriament, de vegades, del matí a la tarda», expliquen.

Un altre factor decisiu ha sigut la falta de material preventiu. «Hi ha hagut pacients que han robat mascaretes i ampolletes de gel desinfectant. És possible que algun professional s’hagi emportat també alguna cosa», asseguren. Però aquestes pèrdues imputables a la condició humana no justifiquen l’escassetat de material preventiu que han patit durant els primers dies de la crisi de l’epidèmia, mantenen. «Hauríem d’anar amb mascareta fp-2, ulleres, gorra, guants, bata impermeable i peücs. La realitat és que la mascareta fp-2 la utilitzem posant-ne una de quirpòfan per sobre per poder portar-la una setmana sencera, que en lloc de bata impermeable portem bata verda ordinària amb davantal impermeable i que compartim les ulleres. Això significa que quan canvien de mans hem de netejar-les i desinfectar-les i, en conseqüència, destinar molt més temps a atendre cada pacient». 

Notícies relacionades

La sanitat pública d'Espanya, al límit després d'anys de retallades

Francisco Castaño, educador: «A l’estiu comprem la pau i cedim amb els nostres fills, però arriba el setembre i tenim un problema»

«Sí, vam córrer massa riscos al principi perquè ningú sabia què calia fer exactament i perquè no hi havia material. Preníem les precaucions habituals: guants i poc més. Però vam estar en contacte amb molts pacients infectats i després, entre els companys, vam mantenir el contacte regular sense prendre cap precaució perquè tampoc teníem símptomes ni la direcció ens feia cap test», resum. 

Alguns dels treballadors del Dos de Maig confinats als seus domicilis viuen amb resignació aquests dies l’increment de la pandèmia. Lluny de l’hospital. Frustrats per no poder fer res. Conscients que estan covant el virus que haurien d’estar combatent, lamentant que els deixessin sense escut.