Indemnització per una negligència en el tractament d'una hèrnia

Coixeja i es recolza en un bastó. Li falla la cama i va haver de deixar la seva feina de dependenta. La Seguretat Social li va atorgar la incapacitat permanent total. El retard en una operació per extirpar una hèrnia discal i les restes que li han quedat, no només físiques, sinó també psíquiques. Una jutge de Barcelona ha condemnat Zurich, la companyia d’assegurances del Servei Català de la Salut (CatSalut), a pagar a H. una indemnització de 194.920 euros al considerar que hi va haver mala praxi mèdica.

La dona va començar a tenir dolor lumbar el setembre del 2013. Després de tres mesos, li van diagnosticar una «gran hèrnia discal». Fins i tot, al cap de pocs dies va haver d’acudir a un centre sanitari per una contractura muscular a la columna vertebral lumbar i l’endormiscament d’una cama. Els metges no hi van posar remei. Al final, el gener del 2014 va anar a l’Hospital de Terrassa al patir símptomes de la denominada cua de cavall (dolor a l’esquena per la compressió dels nervis de la columna lumbar), cosa que va obligar a operar-la d’urgències. Malgrat això, la pacient no va millorar i va tornar a la sala d’operacions. Les proves que li van practicar després van demostrar que l’hèrnia discal no havia desaparegut. Les seqüeles li perduren.

La sentència ha recollit els arguments esgrimits en la demanda de l’advocat José Aznar Cortijo, en el sentit que es va produir un retard indegut en l’assistència per a l’extirpació de l’hèrnia discal i una negligència a l’haver-li deixat restes després de ser operada. La titular del Jutjat de Primera Instància número 52 de Barcelona, que ha dictat la sentència, afirma que «s’hauria d’haver actuat amb més celeritat».

Sense força ni reflexos

Notícies relacionades

Dos morts en un incendi agrícola a la Segarra

‘Levante-EMV’, premi RSF per la cobertura de la dana

Si bé el metge de capçalera va sol·licitar les proves de diagnòstic, davant de l’afectació del nervi, la disminució de força i l’areflèxia (absència de reflexos), no es va cursar cap avís urgent per part de la neuròloga que va analitzar el funcionament del sistema nerviós. Al no alertar ni a la metge de capçalera ni als serveis de neurocirurgia o traumatologia «es va causar un greu mal» a la dona. Davant del desconeixement del resultat de les proves, la doctora va intensificar el tractament farmacològic, «cosa que va maquillar la simptomatologia» de la pacient fins que va aparèixer l’episodi de la cua de cavall i va haver de ser operada d’urgència, segons la sentència.

 La jutge afirma  que en les dues operacions practicades a H. hi va haver també una «falta de diligència», ja que la dona «continua patint dolor i múltiples molèsties lumbars» perquè, com s’ha acreditat, subsisteixen restes de l’hèrnia discal. Per això, estima que ha existit una mala praxi mèdica, ja que, «sent les intervencions quirúrgica a l’esquena altament perilloses i de lenta recuperació», H. se’n va haver de sotmetre a dues i «al final no va veure solucionats els seus problemes» de salut.