Risc per a la salut a l'abocador basc

Els 'ertzaines' implicats en el rescat de Zaldibar exigeixen control mèdic

Denuncien que van passar vuit hores exposats a l'amiant i que les proteccions els han arribat amb dies de retard

Busquen assessorament legal per a una possible demanda contra el Govern Basc per danys a la salut dels treballadors

Els 'ertzaines' implicats en el rescat de Zaldibar exigeixen control mèdic

SOS DEIAK HANDOUT

5
Es llegeix en minuts
Juan José Fernández

No només el veïnat d’Ermua, Zaldibar i Durango tem per la seva salut a causa del sinistre de l’abocador de Zaldibar. Els ‘ertzaines’, bombers, personal sanitari, de Protecció Civil i treballadors d’excavació que van intervenir en les primeres hores de l’operatiu de rescat després de l’ensorrament a l’abocador basc de Zaldibar, no tenien la vestimenta ni les màscares adequades per protegir-se de l’exposició a l’amiant.

La inquietud s’escampa entre ells, com també entre els que, pendent a baix, van treballar en la reobertura de l’AP-8, tallada pels esllavissaments. I els policies bascos han sigut els primers a demanar explicacions al govern d’Íñigo Urkullu. 

El sindicat de l’Ertzaintza SiPE ha registrat una nota davant del Comitè de Seguretat i Salut Laboral del Departament de Seguretat (Interior) del Govern Basc en què exigeix per als agents control de salut, pel risc de càncer de pleura o altres malalties pulmonars. L’escrit, registrat a Bilbao divendres passat, acaba demanant que «es faci un examen inicial mèdic específic a tots els ‘ertzaines’ que han participat en l’esmentat incident». L’examen mèdic que demana inclou proves de tot tipus als pulmons, i un «estudi funcional respiratori», a més que «es dictaminin exàmens posteriors de salut específics i periòdics als afectats».

Segons l’escrit elevat a Seguretat Laboral de l’Ertzaintza, el dijous 6 de febrer va transcórrer un interval de prop de vuit hores entre el moment en què un esllavissament va deixar dos dos treballadors atrapats cap a les quatre de la tarda, i el moment en què es van adoptar mesures d'acord amb el protocol. Va ser un delegat de Protecció Civil, indiquen fonts pròximes a l’operatiu de rescat, passades les onze de la nit, que va advertir de la gran quantitat de pols en suspensió en la que l’Ertzaintza anomena «zona zero» del sinistre. «I llavors, la primera mesura de protecció que van rebre els ‘ertzaines’ va ser una ordre que s’apartessin una mica», refereix la mateixa font.

Pols tòxica

L’escrit del SiPE pregunta al Govern Basc «si es va realitzar un mesurament real dels patrons de llum de les partícules suspeses per identificar en l’aire fibres d’amiant, quin va ser el resultat i a quina hora i quin dia es va realitzar». Així mateix inquireix sobre «quin sistema s’ha utilitzat per a la desinfecció del material que s’ha utilitzat a la zona zero pels ‘ertzaines’, com els vehicles, incloent-hi l’helicòpter, i quin ha sigut el motiu pel qual no s’han desinfectat la bossa de material de les patrulles de trànsit intervinents». 

No està quantificat encara oficialment el nombre de persones que hi van intervenir. Fonts de l’Ertzaintza confirmen a EL PERIÓDICO que van acudir al lloc del rescat dues patrulles de trànsit de Biscaia, una unitat de la Brigada Mòbil, una unitat de recerca amb mitjans canins, un helicòpter i la Unitat d’Investigació de Trànsit (atestats) de la policia basca, com també està recollit en la nota. 

«El pitjor va ser quan va aparèixer l’helicòpter, i, amb l’aire de les aspes, va dispersar un munt de pols groga», relata una font pròxima a l’operatiu. «Quan els ‘ertzaines’ van abandonar la zona perquè havien sigut rellevats per altres components, es van dirigir als seus domicilis particulars després d’haver estat exposats, i van deixar la roba que havien utilitzat a les taquilles dels seus llocs de treball, fet que va produir una interrelació amb la zona que utilitzen la resta d’‘ertzaines’ com a vestidor i posteriorment amb familiars i altres persones del seu entorn», diu l’escrit de queixa del SiPE.

Possible demanda

Als dos torns d’‘ertzaines’que es van rellevar en l’entorn de l’abocador abans de la implementació del protocol de seguretat per contaminació tòxica se’ls han proporcionat uniformes nous. Els que van fer servir aquell dia han sigut destruïts. Tots els cotxes i altres vehicles que van ser a la zona van ser apartats del servei per a la seva neteja. «Fins i tot el gos va quedar exposat i s’ha hagut de ‘desinfectar’», relata Juan Carlos Sáenz, secretari d’organització del SiPE.

Sáenz s’ha posat en contacte amb un bufet madrileny d’advocats especialistes en amiant. «Estem buscant assessorament jurídic extern per delimitar les responsabilitats que hi podria haver i pel bé dels ‘ertzaines’ implicats en tota aquesta negligència», explica. «En tot aquest desastre, s’ha actuat amb menyspreu per les vides dels que treballaven en el rescat», afegeix.

En l’escrit del seu sindicat es resumeix: «No hi va haver cap aplicació de protocol fins passades les 23.00 hores, en les quals es va informar que podria tractar-se d’una zona amb un alt índex d’amiant, i es comunica que abandonin la zona zero a les 02.15 de la matinada del dia 7 de febrer». 

Màscares insuficients

Els agents de la comissaria de la Ertzaintza a Durango (l’abocador de Zaldibar es troba a mig camí entre aquesta localitat i Ermua), encarregats de la custòdia del lloc de l’accident, no van rebre màscares de protecció fins a l’entrada del torn de nit del 14 de febrer, concretament «màscares amb filtres AXP3 per a actuacions properes a l’abocat», amb «filtres de curta caducitat, i la seva manipulació s’ha de fer amb molt de compte». Ho revela una nota emesa pel sindicat ERNE aquest dissabte, que lamenta que «el tipus de protecció d’aquestes màscares no es correspon amb el nivell de risc traslladat als delegats de prevenció hores abans».

La nota de ErNE deplora «una manera d’actuar negligent que evidencia un menyspreu absolut per la salut dels treballadors i dels ciutadans, incrementant de manera innecessària el risc dels companys, que, desconeixent el que està passant, no prenen les mesures d’autoprotecció adequades».

Aquest sindicat de l’Ertzaintza ha convocat una concentració de protesta per al matí d’aquest dimarts a la porta del Parlament Basc. En el Departament de Seguretat del Govern Basc «no van avaluar les conseqüències, no hi havia formació ni previsió davant d’un tema com aquest –denuncia l’‘ertzaina’ Roberto Seijo, portaveu de ErNE–, van fallar moltes coses en qüestió d’emergències i avaluació de riscos per als treballadors».

Pocs agents ‘verds’

Notícies relacionades

Poc va poder fer la policia basca per avaluar els riscos que presentava la muntanya de residus de Zaldibar abans de la tràgica tarda del 6 de febrer. La seguretat preventiva és un somni per als agents. L’Ertzaintza té una unitat de vigilància mediambiental, però escassa. Per a tot el País Basc, un del punts d’Espanya amb més acumulació de residus tòxics de procedència industrial, els policies que realitzen tasques d’investigació de delictes mediambientals són vuit, incloent-hi el seu cap, un inspector. 

La unitat està centralitzada a Erandio (Biscaia), i està integrada com un departament (medi ambient) de la Unitat d’Investigació Criminal i Policia Judicial. Els agents s’han queixat en ocasions de no acudir a prou cursos de formació, i no poden actuar com a patrulla: s’incorporen a la investigació de delictes contra la naturalesa o la salut pública després que s’hagin produït i hagin acudit altres unitats ordinàries de l’Ertzaintza.